Tindrem un any no tan dolent com s’havia previst?

M’ha fet gràcia llegir aquest matí en un butlletí financer un titular que deia: “Les borses anticipen el final de la recessió, sense haver començat?” Explica que el 2023 ha començat amb pujades a les borses, sobretot a Europa, perquè… els mercats anticipen que econòmicament no anem tan malament. D’aquesta manera, podem veure que l’Íbex-35 ha tancat el millor mes d’ençà del 2001, amb una rendibilitat del 9,78%, que l’FTSE MIB d’Itàlia puja d’un 12,2% i que el CAC40 de França s’anota un 9,4%. I diu que, actualment, les borses avancen la fi dels mals temps econòmics (sempre s’avancen entre sis i nou mesos).

I m’ha fet gràcia perquè ahir llegia amb atenció tot el que va dir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, a la compareixença de premsa després de la reunió de l’Eurogrup. Les coses que es van comentar ahir són molt importants, perquè representen una mena d’inflexió per a l’estat d’ànim futur, des del centre del govern europeu. Gentiloni va dir, textualment: “L’economia europea ha anat més bé que no s’esperava, malgrat el xoc causat per la guerra russa a Ucraïna. També hem començat el 2023 més bé que no s’esperava […] Ara bé, que sigui millor del previst no vol dir bo. Els mesos vinents, els ciutadans europeus hauran d’afrontar encara un període difícil. El creixement es desaccelerarà (en comparació amb el 2022) i, si bé la inflació reduirà el seu poder adquisitiu, només ho farà de manera gradual, durant els trimestres vinents.”

A la reunió de l’Eurogrup, es van donar unes dades que, després dels mesos tan negatius que encadenem, sonen clarament esperançadores. Es va comunicar que aquest 2023 l’economia de la Unió Europea tindrà un creixement lleugerament millor que no s’esperava, una inflació en moderació i escaparà per poc a un quadre recessiu, que fa uns mesos es veia segur. En l’informe de l’hivern, amb les projeccions per a l’exercici econòmic del bloc, la Comissió va revisar a l’alça la seva projecció per a l’exercici econòmic de la zona euro d’enguany, fins al 0,9%. Això representa una millora de 0,6 punts percentuals en relació amb el seu informe anterior. És a dir, malgrat que és un creixement baix, el triplica!

Simultàniament, la Comissió va rebaixar al 5,6% la projecció d’inflació a la zona euro per al 2023 i va considerar que el límit màxim de la tendència ja s’havia superat, sobretot, per la desacceleració registrada en els preus de l’energia. Entre les principals economies de la zona euro, Alemanya haurà de tancar l’any 2023 amb un augment del PIB del 0,2%, França, del 0,6%, i Itàlia, del 0,8%. Per a l’estat espanyol preveu un creixement de l’1,4%,

L’economia espanyola va sortir ben parada de les millors perspectives presentades ahir. La Comissió va revisar tres dècimes a l’alça la previsió de creixement per al 2023, fins a l’1,4%, i va retallar la d’inflació fins al 4,4%, quatre dècimes menys que no preveia a la tardor. “Espanya va capejar relativament bé els efectes negatius causats per la guerra el 2022, i es va expandir un 5,5% el 2022, un punt més que no s’esperava a la tardor. El turisme va significar un impuls important per a l’activitat econòmica i s’espera que ho continuï essent aquest any i el vinent”, va dir el comissari Gentiloni. I segons l’anàlisi de Brussel·les, l’efecte arrossegament del 2022 més positiu en el tram final, unit a la normalització del turisme, l’augment del consum privat a mesura que es moderi la inflació i l’impuls a la inversió que donaran els fons del pla de recuperació, estiraran el creixement el 2023, encara que “quedarà per sota del 2,1% que estima el govern espanyol”.

Tot plegat és important perquè incideix positivament no tan sols aquí, sinó en els nostres principals clients exteriors, la qual cosa pot ser clau per a les exportacions d’enguany, perquè s’afegeix a les revisions successives a l’alça que han fet unes quantes institucions internes les darreres setmanes. En aquest sentit, recordem que han millorat unes dècimes el creixement previst del PIB de l’estat poc temps abans tant els serveis d’estudis de Caixabank i BBVA com deu dels dinou serveis d’estudis del Panel de Funcas, l’AIReF i ara la Comissió Europea. Tot això hauria de significar una injecció d’ànim a les empreses, malgrat l’escepticisme existent sobre les previsions.

Precisament sobre aquest punt, el de les previsions, avui s’ha presentat la Diana ESADE, que és un instrument que, d’ençà del 2010, indica com es van aproximar o desviar les institucions a l’hora de predir l’evolució macroeconòmica de l’estat espanyol el darrer any. Es calcula un cop tancat l’exercici del 2022 i coneguts l’increment del PIB, la taxa d’atur i l’IPC registrats al final. Són tres versions: PIB, taxa d’atur EPA i inflació. És com una mena d’examen que fa ESADE per a veure quins “alumnes” s’acosten més a la realitat i quins menys. És a dir, valora la seva fiabilitat.

I com ha anat enguany? Omar Rachedi, professor d’Economia d’ESADE i coautor de la Diana, em comenta: “Enguany, l’encert ha estat millor que l’any anterior, però no ha estat pas un grau per damunt del que solíem observar abans de la pandèmia. De fet, el repunt de la inflació ha estat substancialment infravalorat per part de totes les institucions.” I afegeix: “Sol passar que, si bé és difícil de preveure esdeveniments, com el moment exacte de l’aturada sobtada d’una recessió o de la recuperació que segueix una recessió, és relativament més fàcil de preveure la dinàmica de l’activitat productiva quan segueix dins el mateix estat econòmic, sigui recessió o expansió.”

L’explicació és curta però molt clara i coherent. Els canvis sobtats no es poden preveure, però, en canvi, sí que s’encerta quan la tendència és més clara. El 2022 ha viscut situacions que no poden ser detectades, com la guerra d’Ucraïna. Per això, aquests mesos han estat molt complicats per als qui disposen d’un substitut tecnològic de la bola de vidre. La conclusió que en trec és que si les dades de canvi incipients assenyalades no es topen amb un accident inesperat el 2023, en qualsevol dels casos que marquen la tendència de fons, que en aquests moments són la guerra i els preus de l’energia i els aliments primaris, els “brots verds” que semblen apuntar les primeres alteracions positives a Europa, potser seríem davant un any difícil per a la desacceleració però menys que no hem temut els darrers mesos. Temps al temps.