29.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 30.05.2024 - 12:48
Lliscar el dit a dreta i esquerra: m’agrada, no m’agrada, m’agrada, no m’agrada. Si no sabeu qui votar a les eleccions europees, podeu decidir-ho com si fóssiu a Tinder, la famosa aplicació de cites en línia. En aquest cas, en lloc de fer connexions amb usuaris, ho fareu amb propostes electorals, fins a descobrir amb quin grup polític sou més compatibles. Així funciona Palumba, l’aplicació que ha desenvolupat un grup de joves per a animar el jovent a votar a les eleccions europees del 9 de juny.
Palumba va fer-se conèixer el 9 de maig, i ara acumula cinquanta mil usuaris i rep una visita nova cada cinc segons. La iniciativa va néixer a l’European Fòrum Alpbach, un fòrum en què milers de joves s’uneixen per compartir les seves idees sobre el futur d’Europa. Allà, uns quants participants es van adonar que les estratègies per a implicar els joves en política ja no funcionaven, i que calia trobar una nova fórmula per a apel·lar al vot de la generació Z. Així, catorze joves de diferents països es van constituir com a associació, i, amb l’ajuda d’una xarxa de 120 voluntaris van crear l’aplicació Palumba, que ja ha estat traduïda a més de vint llengües. La primera a què van traduir-ho va ser el català –la seu de Palumba és a Barcelona–, que és tractat com una llengua oficial de la Unió Europea.
“Les estratègies tradicionals de fer tallers, seminaris o xerrades només arriben als qui ja estan convençuts i als qui ja som dins aquesta bombolla política”, detecta Pol Villaverde, president del projecte. “El nostre objectiu, precisament, és punxar aquesta bombolla, i per això vam veure que hi havia una finestra d’oportunitat en el món digital”, diu. Admet que no és fàcil sortir d’aquestes bombolles d’interès i interpel·lar gent que, a priori, no està interessada en les eleccions europees: “Sabem que el gruix de la gent a qui hem arribat és més o menys gent convençuda. Però calculo que, si arribem a un milió de persones, encara que només un 10% d’aquestes siguin públic nou que estava desinteressat a votar, ja serà positiu.”
Ver esta publicación en Instagram
No els interessa la Unió Europea, als joves?
Una enquesta d’ActiveYouth_EE24, un projecte de la Universitat de Barcelona amb el suport de l’Oficina de Comunicació del Parlament Europeu, deia que el 42% dels estudiants té una opinió negativa sobre com la Unió Europa representa els seus interessos. A més, s’hi especificava que un 75,4% dels joves universitaris no està ben informats o no segueix les notícies relacionades amb les eleccions europees, i que només un 48% acostuma a participar en els comicis i ho considera important.
Una enquesta d’Open Society Foundations demostrava que el 42% dels menors de 36 anys d’arreu del món creu que el règim polític més adequat és una dictadura militar; i un 35% preferiria de viure en un règim civil autoritari, sense divisió de poders ni un sistema parlamentari efectiu.
Villaverde creu que l’interès per les eleccions i la democràcia té una dimensió social: “La democràcia i l’acte d’anar a votar és un hàbit social que es construeix. Per això, quan ja has votat per primera vegada, és més probable que, a les següents eleccions, després de fer el cafè, vagis a votar.” Per tot plegat, pensa que és molt important d’implicar els joves a participar en les eleccions, perquè, diu, significa reforçar la democràcia, tenint en compte que aquesta gent serà qui votarà també d’aquí a deu anys o vint.
Desconeixement i joves desconnectats: què pensen els catalans de les institucions europees?
“No és que hi hagi desinterès, hi ha és desconeixement. Diria que són coses diferents, justament, perquè als joves no els arriba el missatge”, assegura Anna Aroca, professora de comunicació social a la UB. Per trencar amb la idea que als joves no els interessa la política europea, ha nascut Europa Importa, una campanya de comunicació que és part del projecte ActiveYouth_EE24, i que té per objectiu fomentar el vot jove per a les eleccions europees. És una campanya dissenyada per vuit estudiants voluntaris de la UB que, amb un llenguatge propi de la seva generació, volen fer arribar un missatge per les xarxes socials: votar és útil i necessari. “Europa és molt lluny, però volem transmetre que tot allò que passa a Europa ens afecta. També és important trencar amb aquest sentiment de rebuig, de pensar que a Europa tots són uns corruptes i uns imperialistes”, afegeix Aroca.
Neus Climent és una de les vuit estudiants que participen en la campanya de comunicació Europa Importa. Assegura que no és cert que el jovent no estigui interessat en política, perquè les mobilitzacions als carrers i a les universitats, com en el cas de les acampades en suport a Palestina, demostren que sí que els interessa. El problema, detecta, és que Europa es percep com quelcom molt allunyat: “És com de senyor de vestit i corbata, d’un corporativisme que no ens arriba i que no ens representa”, diu.
Comunicar en l’idioma d’una generació
Climent dóna importància a la manera en què es transmet el missatge: “No es comunica bé la relació directa que tenen les decisions que es prenen a Europa amb el nostre dia a dia. Per això utilitzem un llenguatge que ens interpel·li. Ho hem fet joves i va dirigit a joves, perquè compartim referències i codis comunicatius”, explica. A TikTok, Europa Importa ja ha aconseguit de viralitzar-se i superar les 370.000 reproduccions en quatre dies, en un post on expliquen per què és important anar a votar el 9 de juny. La clau de l’èxit? L’ús de l’humor i d’un vocabulari i uns referents molt característics de l’univers de la generació Z.
Ver esta publicación en Instagram
Per la seva banda, els creadors de Palumba creien necessari fer “coses menys vergonyoses del que fan les institucions normalment” per a interpel·lar el vot dels joves. Per això, els va semblar que el format Tinder podia encaixar amb els interessos del jovent. En tot cas, Villaverde no es mostra especialment preocupat per la desconnexió que poden sentir els joves vers les institucions europees: “La qüestió important és que la gent es mobilitzi per les causes que creu que són importants. Si la UE els interpel·la com a institució, és secundari”. Per això, destaca que cal que la generació Z prengui consciència que, quan voten el Parlament Europeu, voten sobre polítiques públiques concretes que afecten el seu dia a dia. “Hem de polititzar les eleccions europees en aquest sentit, perquè la immigració, el canvi climàtic, són temes que connecten molt més amb la gent jove. I cal fer-los entendre que les eleccions europees van d’un alt- el-foc a Gaza i de treure els taps de plàstic de les ampolles”, reflexiona.
