04.04.2017 - 22:00
Ho prometo. Tinc por. I molts de vosaltres també n’hauríeu de tenir: els qui heu anat a alguna manifestació per protestar contra la vulneració de tota mena de drets: pels manters, pels refugiats, contra la violència masclista, contra la desigualtat, pel dret de l’habitatge i sí, també pel dret d’autodeterminació del poble català; els qui us heu declarat en contra d’alguna decisió del poder de paraula o, pitjor encara, per escrit; els qui heu enllaçat a les xarxes algun article poc decorós, en la línia d’això que ara es diu al parlament espanyol, on els cràpules de sempre confonen l’educació amb la dignitat; darrerament, sabem que també heu de tenir por els qui heu fet broma sobre la dictadura franquista… Que consti: jo no en faig, de broma. Tinc por de debò.
Aquesta depauperada democràcia espanyola fa molt temps que persegueix qualsevol dissidència. Us en recordeu del periodista Xavier Vinader? Del tancament d’Egunkaria? I dels casos i més casos de processos i presons per injúries a la monarquia mentre els reis, reines, infantes i marits viuen a costa dels diners públics, encara que siguin espiats pel govern espanyol i tantes més brutícies que no sabrem mai? La frontera de la llibertat democràtica es va travessar, però, de manera irreversible, amb la il·legalització de Batasuna. Amb l’excusa de l’enaltiment del terrorisme, fent fora del joc uns polítics, a qui realment es deixava fora de la democràcia eren tots aquells bascos que els votaven. Uns partits, PSOE i PP, deien què era legal i què no ho era i, a partir d’aquí, la justícia executava sentències que eren òbviament legals, alhora que perversament il·legítimes i antidemocràtiques. (Per cert, CiU va a votar a favor de la llei de partits, no dic res més.) Un exemple agafat amb tots els matisos que vulgueu: si els abertzales havien de ser il·legalitzats com a còmplices d’assassinats, no ho havia de ser amb més motiu el partit de José Maria Aznar quan, fent terrorisme d’estat, va portar amb enganys un país a una guerra en la qual van morir centenars d’innocents?
Però ara tinc més por que aleshores. Perquè el monstre s’ha anat fent més gros i ja no el controla ningú. Quan passaven totes aquelles coses, vam callar, la majoria dels representants polítics espanyols, inclosos els que es deien d’esquerres, van apuntar-se a la perfídia. El monstre té gana. I en qualsevol moment la ruleta de la democràcia depauperada ens pot tocar. Vés a saber, potser per aquest article un pacifista com jo, objector de consciència enfront del servei militar en el seu dia, podria ser acusat d’enaltiment del terrorisme. Poca broma! Un dia van ser uns titellaires que feien una funció i que, tot i que la justícia els hagi alliberat, van estar uns dies a la presó, privats del bé més preuat que tenim, la llibertat. Ara fa poc, el cantant Valtònyc ha estat acusat a més de tres anys de presó per injúries a la monarquia mentre els delinqüents del sistema es deslliuren sempre del turment… el monstre els protegeix amb cura.
La setmana passada van passar dues coses que demostren que el monstre antidemocràtic espanyol ha crescut. D’una banda, una noia era condemnada a un any de presó per haver fet broma sobre l’atemptat del general franquista Carrero Blanco. Deu ser legal, segur. És la conseqüència d’haver callat quan no tocava, de no haver perseguit els franquistes fins al judici i l’engarjolament. Ara, els seus descendents s’envalenteixen i excreten la seva ràbia, ahir sobre la Cassandra, demà serà sobre qualsevol de nosaltres. D’una altra banda, la inhabilitació de Francesc Homs és una esgarrapada més del monstre. Ho puc dir jo, que no sóc sospitós de pertànyer a la tropa convergent: prohibint a un diputat d’exercir el càrrec pel qual va ser escollit es prohibeix, de fet, el mandat democràtic de milers de ciutadans que hi van dipositar la seva confiança. Argúcies legals, tantes com vulgueu, però les coses són com són, al parlament espanyol hi ha i hi ha hagut corruptes, delinqüents, feixistes (Fraga ho era, encara que el sistema, en comptes d’inhabilitar-lo, el rehabilités del seu passat)… però continuen allà. El monstre de la dictadura no se n’ha anat, ningú no el va fer fora i ara es passeja impunement pels ministeris i pels jutjats.
Albert Einstein diuen que va proferir una frase que explica el mal del monstre: ‘El món no serà destruït pels qui fan el mal, sinó per aquells que ho veuen i no fan res.’ Tothom pot mirar cap a un costat, com fins ara han fet tants i tants polítics, fer veure que la cosa no els afecta i buscar raonaments per dir que la legalitat és la que és. Ells es pensen que no han de tenir por, que la cosa no els afectarà mai. Però s’equivoquen: el monstre, la destrucció de què parlava Einstein, comença per un lloc però ja no hi ha manera d’aturar-lo. Jo tinc por. I vosaltres també n’hauríeu de tenir.
