16.01.2017 - 16:21
S’ha donat a conèixer el segon premi Llibres Anagrama de Novel·la, que ha estat per a l’escriptora Tina Vallès amb l’obra La memòria de l’arbre. L’autora, col·laboradora de VilaWeb, ha donat les gràcies als editors i als membres del jurat, en especial a Sergi Pàmies i Imma Monsó, que són per a ella escriptors de referència. Ha explicat que es tracta d’una novel·la curta que va començar a imaginar l’any 2013: ‘Al principi tenia clar que volia tractar la relació d’un avi i un nét i també la idea de la memòria. Amb el temps, la novel·la va anar creixent quan em vaig trobar escrivint sobre els meus avis i el seu paisatge, que és el de la Conca de Barberà i el seu poble, Vilaverd.’
‘El protagonista és en Jan, un nen de deu anys, que un bon dia els seus pares li expliquen que hi haurà canvis a casa: els avis hi aniran a viure. Però la manera que tenen els pares de comentar-li aquesta nova situació, sense gaire entusiasme, fa que en Jan els pregunti: ‘Em puc posar content?’ És la primera pregunta de moltes que aniran sortint en un relat ple de preguntes i respostes, sobretot les que nét i avi es fan durant les passejades diàries, de casa a l’escola i de l’escola fins a casa.’
Es tracta d’una novel·la curta organitzada en onze capítols i cadascun fragmentat en onze escenes breus, narrades en primera persona per en Jan. A mesura que el llibre avança, en Jan va madurant i va assumint la nova situació familiar.
Tina Vallès ha explicat que ha tingut un referent molt clar a l’hora d’escriure la novel·la i és la contenció de la qual parlava l’escriptora Mercè Rodoreda, per no caure en el barranc del sentimentalisme o de l’emoció fàcil.
Es dóna el cas que aquesta és la segona novel·la de Tina Vallès i que la primera, Maic, també es troba protagonitzada per un nen. La història de pobresa i marginalitat de Maic fa que sigui molt més dura que aquesta segona, que no beu de l’amargor i no destil·la tristesa. En Jan és un nen feliç, diu l’escriptora. Tanmateix, què fa que se senti còmoda a l’hora d’encarnar nens com a protagonistes de les seves obres? Vallès diu que sovint els nens rebaixen la intensitat dramàtica dels adults en situacions concretes i que mostren la realitat d’una forma més relaxada i optimista.
Per altra banda, La memòria de l’arbre també té una història pel mig, que Vallès no ha volgut desvelar, sobre la importància dels arbres i en concret d’un desmai. ‘Els arbres són eines amb les quals se serveix l’avi per explicar coses al nét. És una novel·la que parla de la memòria i dels records, de com es construeixen i com es poden perdre. I m’interessa, per descomptat, la relació d’un avi i el seu nét, quan hi ha possibilitat de conversa. L’avi, que parteix de l’experiència, exerceix una llibertat amb el nét que no tenia quan exercia de pare.
La novel·la es construeix a partir de petites peces que encaixen com si fossin un mosaic. Tina Vallès té una part de la seva obra en format conte i també és impulsora i editora de la web Paper de Vidre, nascuda fa catorze anys i avui dedicada al gènere del conte. En aquest sentit diu: ‘Som país de contistes i ara ens trobem en un bon moment, els editors publiquen contes tant d’autors d’aquí com traduccions.’
El jurat del premi és format, com en la primera edició, per la crítica i estudiosa literària Mita Casacuberta; el cantant del grup Manel, Guillem Gisbert; els escriptors Imma Monsó i Sergi Pàmies i els editors Isabel Obiols i Jordi Herralde. En aquesta ocasió, destacar que han deixat de banda els prejudicis que una obra com aquesta pugui tenir d’entrada (novel·la en la frontera amb l’àmbit juvenil, protagonitzada per un nen i el seu avi), i ha valorat ‘l’habilitat narrativa de l’autora, l’estil contingut, l’alt domini de la llengua, i la credibilitat de la veu del nen narrador’. Segons els membres del jurat, l’obra de Vallès és ‘una petita joia de gran nivell literari’. La memòria de l’arbre arribarà a les llibreries el 22 de febrer i es traduirà al castellà, edició que apareixerà al maig.
Tina Vallès (Barcelona, 1976, és filòloga i es dedica a la traducció i correcció. Publica articles d’opinió a VilaWeb. Va debutar amb l’aplec de relats L’aeroplà del Raval (LaBreu, 2006), una selecció de texts que havia publicat a la seva web. Com a recull de contes també té Un altre got d’absenta (LaBreu, 2012) i El parèntesi més llarg (Premi Mercè Rodoreda, Proa, 2013). Va publicar la seva primera novel·la, Maic, a Baula el 2011. El 2016 ha publicat en el gènere infantil Totes les pors (La Galera) i Bacabava (Petit Fragmenta). És editora del portal Paper de Vidre i membre fundadora de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya.
Balanç del primer premi
Sobre la primera edició del premi Llibres Anagrama de Novel·la, que va guanyar Albert Forn amb Jambalaia i va quedar finalista Anna Ballbona amb Joyce i les gallines, la nova directora editorial d’Anagrama, Sílvia Sesé, ha dit que estava molt contenta de la repercussió que havien tingut totes dues obres als mitjans de comunicació i les bones crítiques rebudes, tant en català com en castellà, i considera que el premi fa falta, que els autors el tenen en compte i que des d’Anagrama es vol consolidar de totes totes. Pel què fa a les vendes, Sesé ha reconegut que no han estat espectaculars, però s’han situat en la línia mitjana de vendes de les novel·les en català. Sílvia Sesé s’ha reafirmat en la voluntat de mantenir l’aposta per l’edició en llengua catalana, que més enllà del premi edita entre deu i dotze títols l’any.
