‘La llegenda de Sant Jordi de cap per avall’, el llibre que capgira la popular història del cavaller i el drac

“Potser us semblarà begut,
marejat o mig perdut…
Però qui ara trontolleja,
rondina i s’angunieja
amb una espasa al pit
és un gran drac ferit
que, abans de caure a terra
tot fet una desferra,
encara fa un crit fort
tentinejant de tort”

De primer, els versos que obren La llegenda de Sant Jordi de cap per avall (Comanegra) semblen indicar que, allò que s’hi explica, és la típica història de Sant Jordi, aquella que tothom sap com comença i com acaba: amb un drac afamat que té atemorida tota la vila de Montblanc i un roser nascut de la sang de la bèstia morta per un cavaller anomenat Jordi per salvar la princesa de ser devorada. Però no, aquest llibre de Tina Vallès i Òscar Julve no és com totes les històries que s’han explicat fins ara. “Estàvem tan farts de la llegenda que volíem donar-hi una volta, i fer-ho literalment”, explica Vallès. Així doncs, en aquest conte trobem la llegenda més popular de Catalunya explicada al revés, de cap per avall, amb un drac que escup la princesa de la panxa, un cavaller ferit que arriba tard i una princesa que s’embadaleix de la bèstia que de Sant Jordi. És a dir, una història innovadora i original sense perdre el component tradicional. “Volia posar-me fora del relat. El referent no marxa perquè tothom el coneix. He pogut fer el que he volgut”, comenta Vallès.

Una de les característiques del llibre també és la manera en què és escrit: la llegenda, a més de capgirada, és escrita en rima, i cada estrofa és composta per deu versos. Un desafiament personal que es va imposar Vallès a si mateixa. “Recomptar les síl·labes ha estat difícil, m’hi he barallat, però m’ho he passat molt bé!” De fet, assumir desafiaments lingüístics és propi de l’autora. No és estrany veure als seus llibres infantils i articles diferents tècniques literàries per a captar l’atenció dels lectors i la mainada. Un envit que, a més, ajuda a estimular i crear amb la llengua. Aterrit, jeure, babau, manyac, esfumar-se, tentinejar… hi ha molta riquesa lingüística. Tot plegat, acompanyat de les il·lustracions d’Òscar Julve, que tradueix en imatges –i de manera molt detallada– totes les escenes que s’hi expliquen. Així doncs, Vallès i Julve aconsegueixen de trencar amb l’estructura clàssica del conte, però mantenir-ne el sentit i l’essència. Els tres protagonistes continuen essent els mateixos i la llegenda és plenament reconeixible.

Vallès mateixa va proposar el conte a l’editorial. “No m’interessen els llibres estacionals perquè no són pensats per una ment creativa sinó per un departament de màrqueting. Per això, em vaig proposar el repte de crear una versió original de Sant Jordi i explicar d’una manera nova el que tothom ja sap.” El llibre es va presentar per primera vegada a Montblanc (Conca de Barberà), escenari de la llegenda que, demà, inundarà els carrers de roses i llibres.