TikTok, una eina de radicalització dels joves cap a la dreta?

Una masculinitat tòxica encarnada per gurús de les criptomonedes i de la “seducció”. Propaganda explícita de partits com Vox. Xenofòbia, antifeminisme i LGBTIfòbia furibundes disfressades de “lluita contra allò políticament correcte”. No és difícil trobar continguts d’aquesta mena a TikTok, la xarxa social preferida dels adolescents i una de les més populars entre els joves. És per això que darrerament hi ha articles als mitjans i discursos socials que l’assenyalen com una eina potent de radicalització cap a l’extrema dreta. Malgrat que és cert que aquests vídeos són de fàcil accés i no s’ha de menystenir la influència que tenen, experts assenyalen que l’algorisme de TikTok no beneficia especialment l’extrema dreta si es compara amb el d’altres xarxes i que cal fugir de discursos alarmistes que posin el focus només en les xarxes socials i en els joves.

Una xarxa encara pendent d’estudi

Treure conclusions sobre l’impacte de TikTok encara és difícil perquè, com que és una xarxa social relativament nova, és en procés d’estudi, i a més se n’han analitzat més els moviments emancipadors que no pas els reaccionaris. “Ara mateix no podem afirmar amb seguretat que TikTok sigui una eina de radicalització cap a l’extrema dreta per als joves”, explica Ana Fuentes, investigadora predoctoral especialitzada en antifeminisme a les xarxes. “El seu auge va coincidir amb l’expansió del feminisme per mitjà del #MeToo, amb el Black Lives Matter i amb la pandèmia, i es va convertir en un espai d’emancipació on la gent jove, i sobretot les feministes, les persones racialitzades i el col·lectiu LGBTQ+, s’expressaven. Això no ha trigat a rebre una resposta reaccionària, que també s’ha donat en unes altres plataformes i offline. Tot i això, la popularitat de TikTok entre els joves, la feina ideològica que s’hi fa, té un gran potencial d’influència.”

Com funciona l’algorisme?

Una de les característiques principals de l’algorisme de TikTok és la facilitat per a viralitzar-se, però n’hi ha més. “Capta de manera molt efectiva aquells continguts que t’agraden més o menys”, explica Aleix Martí, investigador predoctoral de la UPF. “Els continguts promoguts per la dreta radical criden més l’atenció i normalment van vinculats a un discurs al qual no estem acostumats, per la seva radicalitat i sensacionalisme. Això pot fer que quan tu ets a TikTok i veus segons quins vídeos t’aturis a mirar-los, i això, de retruc, fa que te n’apareguin més.”

Tanmateix, tant aquest investigador com el sociòleg expert en xarxes Iago Moreno assenyalen que el funcionament de l’algorisme en altres plataformes és més preocupant. “No és veritat que TikTok sigui un lloc en què, singularment, el contingut d’extrema dreta funcioni. De fet, és l’espai on més han arrelat creadors de contingut d’esquerres que no existien en unes altres plataformes, com ara Carla Galeote o Alán Barroso. De les xarxes en què l’extrema dreta té pes, TikTok és probablement on en té menys. On ha arrelat més és a YouTube, Twitch, Discord i Twitter”, explica. “Sí que les dones antifeministes o el contingut liberal, de criptomonedes i de consells d’inversió i superació personal funcionen a TikTok, però en unes altres xarxes és molt més fort”.

Martí, que estudia específicament la dreta radical a YouTube, assenyala que sí que s’ha demostrat que l’algorisme de YouTube condueix cap a vídeos de dreta radical: “Funciona com un embut: consumint vídeos de debat de polític general o de dreta moderada, les recomanacions acostumen a ser de continguts més radicalitzats, s’obre un ventall de possibilitats en aquesta direcció.” Es pot començar amb youtubers que critiquin les polítiques d’igualtat i d’aquí derivar a un contingut clarament misogin o bé que algunes teories dels usuaris més minoritaris i radicalitzats acabin escolant-se en els creadors de contingut més populars.

Tornant a TikTok, la politòloga i experta en comunicació política Ana Salazar la defineix com una plataforma “on tot hi cap”, no tan sols les dretes, tot i la presència de discursos d’odi. “TikTok et mostra continguts similars a aquells amb què has interactuat. Pot ser que això acabi generant endogàmia, però hi ha diversitat de missatges.”

Però alguns factors podrien explicar que a algú d’esquerres, encara que la plataforma li recomani continguts d’esquerres, també li apareguin vídeos d’extrema dreta. “Pot passar que les etiquetes de vídeos ideològicament molt diferents tinguin el mateix camp semiòtic o facin referència als mateixos temes”, diu Salazar. També ho explicarien factors com ara: la viralitat de certs continguts, la cerca de vídeos que facin reaccionar l’usuari, la mostra de vídeos aleatoris, el fet que un usuari miri fins al final un vídeo amb què no està d’acord o els comentaris contraris que generen els vídeos radicals i que n’augmenten el ressò. “La xarxa té una moderació que molts consideren laxa, tenint en compte la popularitat entre menors i el fet que l’algorisme fomenta l’exposició a continguts aleatoris de desconeguts. Això tendeix a augmentar la probabilitat que apareguin continguts extremistes segons quina sigui la interacció”, apunta Fuentes.

Quins partits han entès TikTok?

Alguns comptes han trobat la clau perquè els seus missatges es viralitzin en aquesta xarxa social, no únicament usuaris de dretes. Alguns són de partits polítics o bé parlen de política explícitament. “Tant el compte de Vox com el de Podem són força potents”, explica Salazar. “Han entès que la clau és fer servir un contingut fresc, amb molta importància de l’audiovisual, no tan sols posar una càmera i gravar, sinó preparar-ho prèviament per sumar-se a les tendències. Sembla que els partits tradicionals no ho acaben d’entendre.”

Fent un cop d’ull al TikTok de Vox, és fàcil veure com juguen amb la memètica, amb un llenguatge col·loquial, informal i ideològicament desacomplexat i com també fan molt ús de vídeos amb música i imatges ràpides, amb què volen donar sensació d’èpica. El compte de Podem utilitza tendències i etiquetes virals, enquestes de carrer, intervencions disteses i contundents dels seus polítics i conceptes en anglès populars entre la generació Z. Partits com el PSOE, en canvi, es limiten a pujar intervencions dels seus representants, normalment sense tants elements creatius.

@ahorapodemos Siempre en el equipo de @irenemontero_ 👑 #podemos #tiktokespaña #LeySoloSíesSí #ministeriodeigualdad #solosíessí #feminismo #feminist #feminista ♬ original sound – Podemos

Política que no es presenta com a tal

Tot i que la hibridació entre política i entreteniment o la introducció de missatges polítics de manera implícita no són pas noves, a les xarxes aquesta fusió és molt habitual i sovint queda camuflada. A TikTok, per exemple, tot i que es poden viralitzar els vídeos de Vox, sovint es viralitzen els d’alguns altres usuaris que s’alineen amb les seves idees de manera menys explícita. “Passa a totes les plataformes i alhora es reflecteix en una sèrie de tendències culturals i polítiques, la mena de persones que es tornen celebritats a les xarxes”, explica Moreno. “Té a veure amb generar un sentit de pertinença, buscar formes de barrejar entreteniment i política, donar una oferta cultural àmplia i amb molts actors, generar una mena de competitivitat per l’impacte… No és simplement que les xarxes radicalitzin la gent jove o que TikTok tingui un algorisme molt dolent.”

Martí distingeix entre els creadors de contingut que tenen un discurs polític explícit i els qui el transmeten implícitament. “La reivindicació d’una masculinitat tradicional, el culte al cos, el discurs dels self-made man –homes fets a si mateixos– o la defensa de les criptomonedes tenen els valors polítics de l’individualisme, el mandat sobre quina mena d’home has de ser… Ho presenten com coses ‘de sentit comú’, però hi ha un discurs polític darrere.” L’expert també alerta de la normalització o emblanquiment de certs discursos amb comptes aparentment no polititzats. Posa l’exemple del youtuber Jordi Wild, que també és molt popular a TikTok: “Polaritza el debat i el simplifica molt, ho veiem en vídeos com el de ‘Capitalisme vs comunisme'”.

Realment els joves s’escoren a la dreta?

Aquests darrers anys, alguns sondatges han mostrat una massa gens menyspreable de votants joves en partits com ara Vox i menys vergonya a l’hora de reconèixer aquesta intenció de vot a la ultradreta. Però els experts demanen de no magnificar la situació, controlar l’alarmisme i no reduir-ho tot a una suposada rentada de cervell per part de les xarxes. “Cal que tinguem en compte que, segons el CIS, els joves voten majoritàriament els partits tradicionals. Els joves que han dit que han votat Vox a les municipals no superen el 6%, ni el 10% els qui diuen que els votaran a les generals. És veritat que aquest suport ha crescut entre els joves, però la bossa principal de votants de Vox són homes entre trenta-cinc anys i cinquanta-quatre“.

En una línia similar, Moreno creu que s’han tret conclusions precipitades: “Dir que el problema és una mena de debilitat cognitiva dels joves és un marc nefast. L’algorisme de TikTok no és el principal causant que hi hagi joves que votin l’extrema dreta. Aquests nous creadors representen noves figures polítiques. Demonitzar-los o infantilitzar els seus seguidors no ens farà entendre millor el problema. Des del 2017 hi ha hagut un rearmament polític, ideològic i mediàtic de les dretes i han estat capaces de trobar formats i mitjans per a convertir el seu discurs en una mena de subversió que resulta molt atractiva a una part de la joventut, masculinitzada i amb tendència prèvia a tenir opinions conservadores, que ara se sent a l’ofensiva.”

Fuentes considera que l’estratègia no pot significar polaritzar més la situació, titllant els usuaris que participen en aquestes subcultures d’extremistes, sinó estudiar què els mou i què permet que aquestes idees arribin.

I és que aquests darrers anys han agafat força en l’àmbit internacional nombroses figures molt variades a internet que es presenten com a contraculturals, des d’anarcocapitalistes llibertaris fins a comunistes reaccionaris, passant per ultraliberals i ultraconservadors. “Tota aquesta varietat no comparteix un model de societat, però tots estan en contra de l’agenda progressista, i ho venen com a contestatari: ‘Ara la revolució és de dretes’. Consideren que el marxisme polític i econòmic va fracassar, però que el marxisme cultural ha guanyat”, opina Martí. “Es presenten com a rebels en contra de la ‘dictadura de la correcció política’. L’esquerra ha assumit un discurs més aviat sancionador –’has de reciclar’, ‘has de fer això…’– i la dreta ha assumit el marc de la llibertat.”

Arran de tot això, cal vigilar com TikTok pot influir en persones que encara configuren la seva identitat política, però sense deixar d’atendre més fenòmens. Per exemple, hi ha discursos de dreta radical disfressats d’entreteniment que també apareixen en programes de televisió dirigits a persones més grans. “Si ens preocupem de TikTok, també ens hauríem de preocupar de les fake news de Twitter. No es poden posar portes al camp, i el que s’ha de fer és incrementar la influència familiar i educativa, contrarestar amb arguments i donar eines als joves perquè es desenvolupin com a subjectes polítics”, afegeix Salazar, que acaba amb una altra reflexió: teixir estratègies perquè els missatges progressistes ocupin els espais que han aconseguit d’ocupar els reaccionaris.