02.01.2016 - 10:00
El 1989 es va aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant, el primer document que els reconeixia com a subjectes de ple dret. El tractat va ser adoptat per Nacions Unides, és a dir, pels quasi dos-cents països que formen part d’aquest organisme, el que hauria d’haver sigut una garantia de protecció global a la infància. La realitat, però, és que els nens segueixen sense gaudir de l’especial protecció per part dels adults que els atorga aquest document. D’aquí a que, per promoure en l’àmbit català els drets recollits a la Convenció, es creés el 2007 la Taula per la Infància i l’Adolescència a Catalunya (TIAC). Amb el seu president, Josep Maria Villena, hem parlat per conèixer quina repercussió ha tingut en el benestar dels nens la constitució d’aquesta entitat.
-Per què han hagut de passar quasi dues dècades per comptar a Catalunya amb un òrgan encarregat de promoure els drets reconeguts a la Convenció sobre els Drets de l’Infant?
-Perquè portem molts anys de retard en l’observació dels drets dels infants. De fet, a Catalunya, hi ha moltes entitats que han estat treballant per la infància durant molt de temps però no ha estat fins el 2010, amb l’aprovació de la Llei dels Drets i Oportunitats de la Infància, i la posterior signatura del Pacte per la Infància, quan podem dir que s’ha produït un canvi de paradigma en les polítiques de la infància.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
