The New York Times: ‘Franco va tardar dècades a abandonar l’escena internacional. La seva estàtua? Només dies’

  • L'article subratlla els problemes per afrontar la dictadura en tots els estrats polítics

VilaWeb

Redacció

26.10.2016 - 17:42
Actualització: 26.10.2016 - 17:56

El diari nord-americà The New York Times ha publicat un article titulat ‘Franco va tardar dècades a abandonar l’escena internacional. La seva estàtua? Només dies‘. El periodista Raphael Minder explica les contradiccions entre la ràpida desaparició de la figura eqüestre de Franco al Centre de Cultura i Memòria del Born amb el règim de gairebé quaranta anys del dictador i la permenència dels seus vestigis.

‘A l’estàtua ofensiva se li van tirar ous. Se la va tacar amb pintura. Es va decorar amb tota mena de banderes catalanes separatistes, una nina inflable i un cap porc. Finalment, uns vàndals la van tombar el dijous passat, obligant a les autoritats a recollir-ne les restes durant la matinada’, així comença el text.

Minder afirma que aquesta ‘reacció furiosa’ és una mostra més de la dificultat per afrontar el passat ‘dictatorial’ de l’estat espanyol, ‘especialment a la zona zero del moviment independentista (el Born)’. En aquest sentit, el diari explica que l’organització de l’exhibició i la tria de l’espai ha estat quelcom que va decidir la batllia de Barcelona, encapçalada per Ada Colau: ‘Una antiga activista de carrer, que com a batllessa s’ha mirat des de la tanca les disputes de les formacions independentistes’.

Sobre Colau, el periodista recorda que mentre organitza ‘Franco, Victòria i República. Impunitat i espai urbà’, el seu partit va intentar retirar la inscripció d’una estàtua que Juan Antonio Samarach va regalar a l’ajuntament de la ciutat. Cosa que no va aconseguir.

Tanmateix, Minder també apunta a les contradiccions en les files independentistes. Per una banda recorda com el batlle de Tortosa, Ferran Bel, va convocar una consulta per a decidir si el monument que commemora la batalla de l’Ebre havia de seguir sobre el riu. ‘Forma part de la silueta de la nostra ciutat, però també és allà per explicar tant la guerra com la dictadura, perquè la guerra és el que acaba justificant la dictadura’, comenta Bel.

D’altra banda, dóna veu a Josep-Lluís Carod-Rovira, ‘un polític independentista retirat’, que comenta: ‘Vaig passar pel costat de l’estàtua. Vaig veure Franco sense cap i una senyera gran penjant-li de l’esquena. Em va fer sentir bé pensar que Franco ja no és aquí i nosaltres hi continuem’.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor