‘The Last Czars’: el final d’una dinastia a l’alba de la revolució (4)

  • La vida i la caiguda del tsar Nicolau II és el motiu d'una sèrie que no va ser gens ben rebuda a Rússia

VilaWeb

Text

Joan Safont Plumed

03.08.2022 - 21:40
Actualització: 22.08.2022 - 19:37

L’assassinat del tsar Nicolau II de Rússia i la seva família l’any 1918 va estremir el món i va fer sorgir tota mena de mites, com ara la llegenda d’Anastàsia, la presumpta filla supervivent de la parella imperial, que va circular pel París dels russos exiliats. Aquell assassinat significava tant un cop de gràcia de les aspiracions de restauració del poder absolut monàrquic al país més gran d’Europa com el triomf de la revolució bolxevic encapçalada per Vladímir Ilitx Uliànov Lenin, però sobretot, ras i curt, el final d’una dinastia que havia regnat al país durant tres segles.

La docusèrie The Last Czars, que combina l’acció dramàtica amb la intervenció d’historiadors i experts internacionals, ressegueix l’ascens al tron i la caiguda dramàtica del darrer dels Romànov, que va abdicar el febrer del 1917. La història és prou coneguda, però potser val la pena de recordar-la. Nicolau (Robert Jack), fill d’Alexandre III, va arribar al tron com un jove convençut del caràcter diví del seu poder i el mateix dia de la coronació va causar una catàstrofe organitzativa amb centenars de morts. Va triar per amor una néta de la reina Victòria, Alexandra (Susanna Herbert), i la consanguinitat dels reials avis d’ella va condemnar l’hereu, el tsarévitx, a l’hemofília. La malaltia va fer aparèixer en escena el cèlebre monjo Grigori Rasputin (Ben Cartwright), que ràpidament es va convertir en el personatge més influent de la cort tsarista.

Un rei amb mala sort

La vida privada del sobirà tenia una transcendència política en un estat que continuava essent una monarquia absoluta a les albors del segle XX. El seu caràcter feble i mancat d’autoritat va condemnar Rússia a una cadena de males decisions, que sovint s’atribuïen a la mala sort que transmetia l’emperador. La derrota contra el Japó; el Diumenge Sagnant en què va fer obrir foc contra la població que protestava davant el Palau d’Hivern per la situació de pobresa que els matava de fam; la dissolució de la Duma després d’un intent tímid de democratització; l’entrada a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats en què el tsar va assumir personalment el comandament dels exèrcits… van posar el país en el camí de la revolució, que esclataria l’any 1917.

La sèrie, de producció nord-americana, no va agradar gens a Rússia, on tant Nicolau II com la tsarina Alexandra són considerats sants per l’Església Ortodoxa i Vladímir Putin reivindica tant el passat tsarista com la Unió Soviètica. També és cert que els espectadors van detectar uns quants errors de muntatge –en alguna escena es veu la plaça Roja amb el mausoleu de Lenin! De tota manera, sense pretendre ser un The Crown a la russa, The Last Czars contextualitza, errades a banda, el significat d’aquells fets per a la història de Rússia i del món sencer.

Títol original: The Last Czars.

País: Estats Units.

Any: 2019.

Direcció: Adrian McDowall i Gareth Tunley.

Guió: Christopher Bell, Dana Fainaru i Sasha Hails.

Repartiment: Robert Jack, Susanna Herbet, Bernice Stegers, Ben Cartwright.

Idioma original: Anglès.

Subtítols: Sense subtítols en català.

Plataforma: Netflix.

Format: Una temporada de sis episodis.

Període històric: 1894-1918.

La història de l’Europa del segle XX en trenta-una sèries:

1. Vienna blood – Àustria (Movistar Plus)
2. Downton abbey – Regne Unit (Netflix)
3. Rebellion – Irlanda (Netflix)
4. The last czars – Rússia (Netflix)
5. Mitjanit al Pera Palace – Turquia (Netflix)
6. Badehotellet – Dinamarca (Filmin)
7. Babylon Berlin – Alemanya (Netflix)
8. 14 de abril: La República – Espanya (RTVE)
9. Beauty queen of Jerusalem – Israel (Netflix)
10. Els Durrell – Grècia (Filmin)
11. Temps de silenci – Catalunya (Filmin)
12. El rei de Varsòvia – Polònia (Filmin)
13. Riphagen – Països Baixos (Filmin)
14. El desertor – Alemanya (Filmin)
15. Laberint de pau – Suïssa (Filmin)
16. The defeated – Alemanya (Netflix)
17. The crown – Regne Unit (Netflix)
18. L’amiga estupenda – Itàlia (HBO Max)
19. The restaurant – Suècia (Filmin)
20. Espies a l’ombra – Finlàndia (Filmin)
21. Charité: Guerra freda – Alemanya (Filmin)
22. Glória – Portugal (Netflix)
23. El temps de la felicitat – Noruega (Filmin)
24. Carlos – França (Filmin)
25. A very english scandal – Regne Unit (Prime Video)
26. Ihesaldia – País Basc (Filmin)
27. Fariña – Galícia (Netflix)
28. Chernobyl – Ucraïna (Netflix)
29. El cas Oussekine – França (Disney Plus)
30. 1992/1994 – Itàlia (Movistar Plus)
31. Els últims tres dies – Sèrbia (Filmin)

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor