The Lancet, al centre d’un gran escàndol científic que esquitxa l’OMS per la mala gestió de la pandèmia

  • L’organització i la revista són qüestionades per un possible ús de dades falses contra la hidroxicloroquina

VilaWeb
El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) Tedros Adhanom Ghebreyesu
Redacció
03.06.2020 - 19:04
Actualització: 03.06.2020 - 20:26

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’enfronta a un escàndol sense precedents. Fa dies, dues de les principals revistes científiques del món, The Lancet i el New England Journal of Medicine, van publicar sengles estudis segons els quals la hidroxicloroquina no servia per a millorar l’estat dels pacients i, a més, era perillós per a la salut. I arran la publicació d’aquests articles l’OMS, d’una manera expeditiva, va recomanar aturar tots els estudis que es feien amb hidroxicloroquina i frenar-ne l’ús.

Però ara totes dues revistes hi han fet esmenes, perquè The Guardian ha posat en relleu que les dades en què es basen els presumptes estudis poden ser falses, atès que tenen l’origen en una empresa sense acreditació científica ni capacitat per a fer un estudi d’aquestes dimensions. Així que ha esclatat l’escàndol, tant The Lancet com el New England Journal of Medicine han publicat sengles missatges en què adverteixen el públic que no estan segurs de la fiabilitat dels estudis que van publicar i han anunciat una verificació independent del contingut ‘per la preocupació sobre la fiabilitat del banc de dades’.

Els estudis es basen en un suposat banc de dades global de l’empresa Surgisphere, una petita companyia dels Estats Units, que afirmava haver fet servir dades de 96.000 pacients en 671 hospitals de tot el món amb els quals assegurava que tenia acords entre el 20 de desembre del 2019 i el 14 d’abril d’enguany.

Després de la publicació dels articles, molts investigadors i metges van començar a dubtar dels resultats i del mètode fet servir i la xarxa es va omplir de missatges contra allò que ja s’anomena ‘LancetGate’. El fet que causava més sorpresa era que una empresa absolutament desconeguda aparegués del no-res per fer en poques setmanes un estudi que es presentava com el més decisiu i influent de tots els que s’han fet sobre la pandèmia. Això i que les publicacions més prestigioses hi donessin cobertura.

La investigació feta ara per The Guardian ha posat contra les cordes The Lancet i l’OMS en mostrar una sèries de dades sobre Surgisphere que posen clarament en qüestió la possibilitat que hagi creat la base de dades en que s’han basat els estudis.

Entre més curiositats, l’empresa té tan sols tres treballadors, segons la informació de Linkedin –tot i que ells diuen tenir-ne onze. D’aquests tres treballadors, dos s’han pogut identificar. El que apareix com a ‘editor científic’ és un escriptor de ciència-ficció i la que apareix com a ‘executiva de màrqueting’ és una model. La pàgina de Linkendin de l’empresa té menys de cent seguidors. L’empresa pràcticament no té activitat a Twitter, on no havia publicat res entre l’octubre del 2017 i el març del 2020. I a la web de Surgisphere la pàgina per a posar-s’hi en contacte dirigia a una web de criptomoneda. També s’ha sabut que el president de Surgisphere, Sapan Desai, ha estat involucrat pel cap baix en tres judicis previs per males pràctiques mèdiques. Desai és un dels coautors de les publicacions en totes dues revistes.

Quan s’ha demanat a l’empresa com era possible que mogués tantes dades com diu que té de tants hospitals diferents i com les ha pogudes processar en tan poc temps, s’ha escudat rere uns ‘acords de confidencialitat’ per a no deixar-hi accedir ningú. Però ja és ben evident que en diversos països del món les dades que presentaven aïllades en l’estudi no coincidien amb les oficials de les autoritats sanitàries –per exemple, el nombre de morts o les proves fetes– i no hi ha hospitals que hagin confirmat formar part d’aquest estudi.

L’afer representa una gran sotragada per al prestigi de The Lancet, però també fa créixer encara més les crítiques sobre la nefasta gestió de la pandèmia que ha fet fins ara l’OMS.

L’OMS vol reprendre els assaigs amb hidroxicloroquina

Arran de les noves informacions, l’OMS ha rectificat novament i aconsella de continuar els estudis per trobar un tractament amb hidroxicloroquina per a la covid-19.

El director general de la institució, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha explicat avui en una conferència de premsa que la institució ha recomanat de reprendre els assaigs amb hidroxicloroquina.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor