The Guardian destaca el Consell de la República com la creació del govern català a l’exili

The Guardian destaca avui en aquest article la creació del Consell de la República que presidirà Carles Puigdemont i que dirigirà ‘el govern a l’exili i el procés d’independència des de la seguretat de Bèlgica’. El diari britànic ha parlat amb Puigdemont, que explica alguns detalls d’aquest consell. ‘És com un govern a l’exili. No és a l’ombra. Preferim treballar en l’espai lliure d’amenaces i de temors. Ha d’actuar sense els entrebancs de la justícia espanyola ni de la policia. És un gabinet o un govern que ha de representar la nostra realitat política.’

Explica Puigdemont que ‘representarà la diversitat de Catalunya’: ‘Hi convidaré tots els altres partits. El consell ha de tenir la representació dels ajuntaments i de la societat civil… Ens mourem del vell sistema del govern per a la gent a un nou sistema en què es governa amb la gent.’

The Guardian fa un gir amb aquest tema, amb què obre l’edició digital, en l’enfocament de la majoria de mitjans internacionals que es van fer ressò ahir de la decisió de Puigdemont de proposar Jordi Sànchez per a ser investit president del govern autonòmic de la Generalitat. El pas era presentat com una retirada, un abandonament o un ‘llançament de tovallola’. El diari britànic posa èmfasi en l’estructura que ha de representar la legitimitat republicana a l’exili.

En l’entrevista, Puigdemont retreu l’actitud del govern espanyol i de Felipe VI envers el conflicte català. ‘L’estat espanyol va dir que, si no votàvem per la independència, immediatament obriria un diàleg. Diversos diplomàtics d’altres països em van dir que encoratjarien el procés de diàleg. Va ser una declaració enganyosa de l’estat espanyol, però només ho vaig saber després. Jo prefereixo el diàleg. Per això vaig suspendre la declaració d’independència.’ En una altra entrevista avui a RAC-1, Puigdemont ha reconegut que haver suspès la declaració el dia 10 d’octubre va ser el seu gran error.

Parla també de la decisió de no anar a la presó, sinó de mantenir-se en l’exili. ‘He de continuar lluitant en les millors condicions. Necessito tenir llibertat d’expressió i de moviments. I això no és possible a Espanya. Estic preparat psicològicament per entrar a la presó, però vull continuar lluitant per Catalunya.’