14.11.2020 - 21:50
Avui torna a Netflix una de les sèries més aclamades dels darrers anys, The Crown. La sèrie reflecteix la vida de la reina Isabel d’Anglaterra i en la quarta temporada, la que comença avui, se centra en les relacions amb Margaret Thatcher i Diana Spencer, arran de l’arribada de la primera al govern i la relació de la segona amb el príncep Carles.
La nova temporada comença a final dels anys setanta, quan la reina, interpretada encara per Olivia Colman, es troba amb les dues dones i amb els canvis que introdueixen a les rutines del palau, tant a les polítiques com a les familiars. Sobre aquest fons es representen en els deu capítols tot de situacions que van des de les baralles familiars fins a la Guerra de les Malvines. La quarta temporada acaba l’any 1990.
La relació amb la primera ministra és especialment difícil, perquè Thatcher considera que la reina és una privilegiada fora del seu temps. La intransigència de la líder del Partit Conservador queda molt retratada a la sèrie amb la tensió que enverina les relacions amb una reina molt preocupada per la polarització que Thatcher crea al país amb les seves mesures extremes en temes socials.
Amb tot, i per raons fàcils d’entendre, la gran estrella de la temporada és Diana Spencer, la futura Diana de Gal·les, encarnada a la ficció per l’actriu fins ara desconeguda Emma Corrin. I sobre això es reprodueix bé el que és un dels grans temes de la sèrie: com la vida al palau de Buckingham destrueix els qui hi habiten. A les tres primeres temporades el príncep Felip, la princesa Margarida, el príncep Carles i la princesa Anna han experimentat la duresa d’una família per a la qual la felicitat personal sembla no existir, tapada pel desenvolupament del seu ofici reial. Ara li toca a Diana.
Vint-i-tres anys després de la seva estranya mort, Diana de Gal·les segueix exercint una fascinació especial sobre gent de tot el món, fascinació que The Crown explota amb l’habilitat i el rigor que l’han convertit en una de les millors sèries de la història. El detallisme en l’ambientació és especialment espectacular. Tant, que s’ha creat una exposició dels vestits i tot, que aquests dies, en companyia dels d’una altra sèrie de gran èxit com és The Queen’s Gambit, es pot veure a Nova York, al Museu de Brooklyn –per cert, amb una pàgina web espectacular que val molt la pena de visitar.
Segons el director de la sèrie, Peter Morgan, aquesta temporada és més delicada que les anteriors perquè hi ha molt més públic que té frescs a la memòria els fets que s’hi relaten. I per tant la pressió sobre com es presenten és més imperativa. Tothom té al seu cap fixades algunes de les escenes, per exemple, de les noces entre Diana i Carles, i recrear-les és un exercici de detallisme extrem.
Com sempre, però, Morgan distingeix entre la veritat i la versemblança, perquè amb la sèrie ell no vol fer una recreació històrica sinó una interpretació de la vida interior d’uns personatges que tothom coneix i de qui tothom en coneix la vida pública i fins i tot, clarament en el cas de Diana, de la privada.
Segons que ha declarat Morgan a The New York Times l’ha sorprès que la gent que ha vist la temporada abans d’estrenar-se ha tingut una reacció més emocional que a les temporades anteriors. Això ho confirma la periodista Shirley Li, una de les que ha pogut veure la sèrie, que ha escrit un article a The Atlantic en què afirma que la quarta temporada és la més aguda de totes i també la més crítica amb el paper de la reina, a qui presenta com una dona amb moltes dificultats per a adaptar-se al seu temps i als grans canvis que li arriben de sobte.
