21.10.2024 - 21:40
En un món com més va més interconnectat, en què les notificacions constants i la necessitat de ser sempre present a les xarxes socials sembla que dominen la vida quotidiana, sorgeix un fenomen que convida a la reflexió: JOMO, que són les sigles en anglès de “joy of missing out”, l’alegria de perdre’s les coses. Aquest concepte, que es proposa com a antònim de FOMO (“fear of missing out” o “por de perdre’s qualsevol cosa”), és una resposta a la pressió d’estar constantment al dia, a cada esdeveniment o experiència social que passi al nostre voltant. Així doncs, en lloc de sentir ansietat de no ser als llocs i perdre’s les coses, el JOMO proposa d’abraçar la desconnexió intencionada i gaudir dels beneficis d’estar absents en certs moments.
Permanentment actualitzats
Abans d’aprofundir en què és el JOMO, és important d’entendre el seu revers. D’ençà que les xarxes socials van començar a formar part de la nostra vida quotidiana, el FOMO ha estat un terme que ha ressonat amb força, particularment entre les generacions més joves. Aquesta por de perdre’s esdeveniments o experiències socials –alimentada, sobretot, per xarxes com Instagram, Facebook, X o TikTok– crea una sensació d’incomoditat, insuficiència i, fins i tot, ansietat.
Un estudi del 2013 ja assenyalava que el FOMO està profundament arrelat en les necessitats psicològiques de pertinença i autoafirmació. Les persones senten que, pel fet de no ser en uns determinats esdeveniments, queden excloses d’experiències significatives o valuoses per a la seva vida. Aquesta sensació s’accentua quan veiem que amics o coneguts participen en unes activitats, i nosaltres no. Segons una altra recerca, publicada a Computers in Human Behavior, l’ús excessiu de les xarxes socials –particularment entre els joves– va estretament relacionat amb la vivència del FOMO i els seus efectes negatius en la salut mental, com la baixa autoestima i l’ansietat.
Perdre’s alguna cosa com a font de satisfacció
Contra aquesta pressió social neix el JOMO, un moviment que defensa la idea que no ser present o que “perdre’s alguna cosa” no tan sols és acceptable, sinó que pot convertir-se en una font de satisfacció i benestar personal.
Una de les primeres persones a fer servir aquest concepte va ser l’escriptora canadenca Christina Crook al llibre The joy of missing out: Finding balance in a wired world (2014). Ara bé, no era un terme especialment nou: dos anys abans, l’empresari Anil Dash ja l’havia fet servir per reflexionar sobre la tranquil·litat de no participar en tot allò que passa al nostre voltant. D’ençà d’aleshores, ha anat prenent força com a filosofia que promou la calma i el gaudi del moment present.
És, en definitiva, una invitació a la desconnexió intencionada de les xarxes socials, les notificacions i els esdeveniments socials amb la finalitat de reenfocar-se en la creativitat i la tranquil·litat mental.
Els beneficis del JOMO
Optar pel JOMO en lloc de deixar-se vèncer pel FOMO té uns quants beneficis tangibles que poden mitigar els efectes adversos de l’ús excessiu de les xarxes socials. Entre aquests beneficis hi ha:
–Reduir l’estrès i l’ansietat. La comparació constant amb els altres generada pel FOMO pot portar a sentir que la pròpia vida és insuficient o menys gratificant. El JOMO permet d’alliberar-se d’aquesta pressió. Ho van comprovar els autors d’una recerca feta els dies posteriors al 4 d’octubre de 2021, quan van caure els serveis digitals de la companyia Meta –propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp– durant unes quantes hores. Tot i que alguns usuaris van ser preses del FOMO, molts altres van confessar haver sentit un alleujament reconfortant.
–Més temps per a la introspecció. Quan es desconnecten del soroll extern, les persones poden reenfocar-se en si mateixes, la qual cosa fomenta l’autoexploració, el desenvolupament personal i més claredat sobre allò que realment importa en les seves vides.
–Fomentar la creativitat. El temps lliure i la tranquil·litat permeten que la ment es relaxi i divagui. Uns quants estudis han demostrat que l’avorriment o la desconnexió poden ser catalitzadors de noves idees.
–Millorar les relacions personals. Quan opten pel JOMO, les persones tendeixen a prioritzar les trobades cara a cara i les connexions significatives sobre les interaccions en línia, sovint superficials.
Com incorporar el JOMO en la nostra vida quotidiana
Optar pel JOMO no vol dir renunciar completament a la tecnologia o les interaccions socials. Més aviat, implica trobar un equilibri saludable entre la connectivitat i la desconnexió. Algunes maneres d’integrar-ho inclouen les pautes següents:
–Establir límits digitals. Definir horaris específics per a revisar les xarxes socials o respondre a missatges pot ajudar a reduir el temps davant la pantalla i promoure una relació més sana amb la tecnologia.
–Implementar el minimalisme digital. Aquest concepte implica fer servir únicament aquelles plataformes i eines tecnològiques que veritablement agreguin valor a la nostra vida.
–Prioritzar el temps personal. Dedicar temps a activitats que nodreixin el benestar físic i mental, com ara, llegir, fer exercici, meditar o, simplement, descansar.
En definitiva, adoptar el JOMO no implica una renúncia absoluta al món digital o a les interaccions socials, sinó una presa de consciència sobre quan és millor estar connectats i com.
Oliver Serrano León és director del màster de psicologia general sanitària de la Universitat Europea de Canàries i professor del grau en línia de psicologia a la mateixa universitat.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
