03.11.2020 - 21:50
Les normes per a la contenció de la pandèmia de la covid adoptades al País Valencià no contemplen el tancament dels espais culturals ni tampoc la cancel·lació d’espectacles teatrals o de les arts escèniques. La instauració del confinament nocturn a partir de les dotze de la nit permet que els teatres, els cinemes i altres sales d’espectacles adapten les programacions per a mantenir una oferta encara que siga de mínims. Amb tot, hi ha un sector de la cultura que es ressent especialment de la resolució de la conselleria de sanitat del tancament de l’oci nocturn. Es tracta de la música en directe. En la majoria de casos, les sales de concerts tenen la consideració de discoteques o de pubs, fins i tot, de karaoke i per tant, han d’assumir la normativa que manté tancat l’oci nocturn a tot el territori valencià. En viu, l’entitat que els agrupa, demana una modificació del decret del 17 d’agost perquè se’ls reconega com a entitats culturals.
Una empenta institucional que no és suficient
Fa uns quants dies, el cantant Andreu Valor demanava als seus seguidors a Instagram: ‘T’has preguntat de què viurem ara?’ El comentari l’il·lustrava una composició d’imatges amb cartells de concerts cancel·lats o ajornats. A continuació explicava que veia molt clar que s’havien de prendre totes les mesures de seguretat i que la salut passa per damunt de tot, però es lamentava d’una mena de greuge.
El crit de Valor el podria replicar i cantar a cor tot el sector musical valencià que, amb les noves mesures anticovid, té moltíssimes dificultats per a trobar sales on oferir els seus concerts. I això malgrat l’interès de les autoritats culturals per a mirar de donar-los aire.
La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ha impulsat el projecte ‘Oh! La cultura‘ per a dinamitzar les arts escèniques, la música i l’audiovisual valencià. Ara que la resolució de Sanitat impedeix d’obrir les sales de concerts, les actuacions es faran igualment, però sense públic. ‘Una altra volta sense públic’, s’exclama Valor. L’IVC es farà càrrec tant de les despeses dels músics com del lloguer de la sala. Les actuacions s’enregistraran per ser emeses per la televisió d’À Punt.
‘Està molt bé això que ha fet l’IVC, perquè donava una doble ajuda, a les sales i als músics, però no n’hi ha prou. Després d’un estiu en què el món de la cultura ha demostrat que ha sabut fer les coses bé i que pràcticament no hi ha hagut contagis, ara tornem a tancar’, diu Andreu Valor, dolgut perquè uns altres sectors que són focus de contagi demostrats continuen oberts. ‘En una setmana se’ns ajornen o anul·len sis concerts i és un emprenyament contra el món. Què més hem de fer? És dur, molt dramàtic. Alcem els muscles, què hem de fer? Volem afrontar la situació, però no té lògica veure que hi ha terrasses de bars plenes i que tanquen, per exemple, el concert de Quatretonda.’
Els professionals, al límit
Segons Armand Llàcer, que gestiona l’associació València Músic, responsable de la Fira Trovam, al País Valencià pot haver-hi deu mil professionals de la música. Per a Llàcer, aquest sector és, al costat del turisme, un dels més perjudicats per la crisi derivada de la pandèmia de la covid. ‘Fa vuit mesos que la majoria de promotors de concerts estan aturats. Alguns han fet alguna cosa, però sense gaire viabilitat econòmica’. A ulls de Llàcer, el fet que Sanitat no deixe fer els concerts amb públic per un fet que considera purament administratiu ‘destapa la profunda precarietat del sector cultural a tot l’estat. Excepte al País Basc i a Catalunya, que van molt més endavant que nosaltres’.
El gestor cultural coincideix amb Andreu Valor a l’hora de parlar de la seguretat sanitària i de la cura que s’ha tingut durant els mesos d’estiu, quan sí que s’han pogut programar concerts. ‘No se sap de cap contagi en l’àmbit cultural. Ací s’han fet concerts a Sant Miquel dels Reis, a la Marina de València, en un grapat de teatres i d’auditoris, i fins ara es demostra que aquest no és el problema. El problema són les entrompades o les reunions socials. És més fàcil que algú s’infecte de matinada en una casa amb un grup d’amics que en un espai cultural escoltant una actuació musical.’
Les sales de concerts, considerades locals d’oci nocturn
Fran Bordonado, president de l’associació En Viu, que aplega vint-i-una sales de tot el territori, creu que s’hauria de legislar amb equitat. ‘S’ha de fer valer que som una activitat cultural, que es pot tancar l’oci nocturn sense tancar les sales de concerts. Això ho ha volgut fer la Conselleria de Cultura, però no sabem per què la de Sanitat ho ha impedit.’
Segons Bordonado, les sales de concerts estan en blanc des que es va decretar el confinament la primavera passada. Els mesos d’estiu, quan han pogut obrir, és temporada baixa per a ells i pràcticament no han pogut programar concerts.
Sobre les actuacions programades per ‘Oh! La cultura‘ i la decisió de mantenir-los a pesar que s’han de fer sense públic, és una alternativa que els assegura la subsistència de manera momentània. ‘Els diners vindran molt bé, però l’escenari pinta molt malament i continuem tancats sense saber quan podrem obrir i sense explicacions clares. Els teatres continuen treballant amb una quantitat de públic que duplica o triplica la capacitat de les nostres sales. Agraïm el gest de la conselleria, però necessitem més mesures’, diu Bordonado, que les concreta en un rescat total del sector, almenys fins que no hi haja una data clara d’obertura.
Trovam, un petit oasi
Malgrat totes aquestes limitacions, l’11 de novembre començarà a Castelló la Fira Trovam 2020, que pretén ser un punt de trobada i una glopada d’aire per al sector. Els organitzadors han hagut d’adaptar tota la programació a les noves mesures sanitàries al mateix temps que anaven endurint-se. Totes les actuacions seran amb públic i, per tal de complir el confinament nocturn, l’últim espectacle de cada dia es programarà a les deu del vespre.
Quant al manifest que han elaborat els treballadors del sector cultural a Catalunya, Andreu Valor explica que s’hi sent del tot identificat. ‘Des del març que reivindiquem la cultura segura, però ací la cultura no és valorada ni tan sols pel contingut que pot arribar a aportar. La cultura identifica les persones, ens dóna un motiu d’alegria per a viure. Sense la cultura tindríem una rutina fluixa de continguts. No concep la vida sense cultura’, diu per acabar.
