Les incidències i el maltractament als usuaris es consoliden en els trens de gran velocitat

  • Centenars de passatgers del TGV han restat atrapats aquestes darreres setmanes en túnels i trams remots per culpa de la inoperància d'Adif

VilaWeb

Blai Avià i Nóvoa

27.04.2023 - 21:40
Actualització: 27.04.2023 - 22:07

Que els retards i les afectacions al servei són moneda corrent a les línies de rodalia que travessen el país no és pas cap secret. Tanmateix, els problemes operatius que milers d’usuaris de la Rodalia suporten pràcticament dia rere dia s’han estès als trens de gran velocitat. Aquests darrers mesos han estat testimonis d’una xifra d’incidències inusitada que en poques setmanes ha deixat centenars de passatgers atrapats durant hores en túnels o trams remots per culpa de la inoperància d’Adif i de Renfe, que es reparteixen les culpes d’una disfunció que com més va més evident és.

Les incidències, com més va més comunes al TGV

Si fins l’any passat el TGV havia registrat comptades incidències, enguany han estat constants. Pocs dies després de començar l’any, el 4 de gener, hi va haver la primera d’aquest 2023: uns problemes d’infrastructura a l’altura de la Pobla de Montornès (Tarragonès) que deixaren retards de més de trenta minuts en uns quants combois del tram Barcelona-Lleida. Va ser un guió que es repetí recurrentment les setmanes següents: a començament de febrer (per problemes d’infrastructura entre l’estació de Sant Andreu Comtal i l’estació de Mollet), a mitjan març (per una incidència en un comboi entre Sant Vicenç dels Horts i el Prat de Llobregat) i a mitjan abril (per problemes infrastructurals a l’altura de Medinaceli, a Castella i Lleó).

En alguns casos, aquestes afectacions han anat molt més enllà dels retards que alguns combois han registrat puntualment. El 27 de març, sense anar més lluny, la circulació va restar tallada durant dues hores en ambdós sentits a Sants després de l’avaria d’un tren amb 95 passatgers dins un túnel a l’entrada de l’estació. El comboi, amb destinació a Figueres, va quedar atrapat al túnel entre quarts de nou i quarts d’onze de la nit, fins que Renfe va enviar-hi una altra locomotora que el remolcà fins a l’estació.

Menys de dotze hores després, el dia 28 al matí, un altre TGV amb destinació a Figueres quedà atrapat en un túnel de l’estació de Sants a causa d’una avaria que afectava la catenària, i va deixar-hi atrapats 111 passatgers, que hagueren de ser evacuats per una de les sortides d’emergència del comboi i acabaren fent el trajecte per carretera, més de dues hores després de l’hora de sortida prevista. La incidència no es va resoldre fins a quarts de set de la tarda, més de nou hores després de l’aturada.

Tot just catorze dies després, el 10 d’abril, un altre TGV –aquesta vegada amb destinació a Girona– va restar aturat a Sants durant una hora amb 160 passatgers a bord a causa d’una avaria. Els afectats van haver de ser reubicats al comboi següent.

I una setmana més tard, el 17 d’abril, un comboi es va avariar en un tram de via única a Vallobar (Baix Cinca), cosa que obligà a aturar la resta de trens de la línia Madrid-Barcelona. La incidència no es va resoldre fins al cap de dues hores, però els retards –fins a 45 minuts, segons Adif– van continuar fins ben entrat el vespre pels problemes de circulació causats per l’acumulació de trens aturats a les vies.

Els problemes tampoc no han escassejat al TGV valencià. A mitjan gener, un problema en el sistema d’electrificació en un tram situat a la província de Toledo va causar retards entre mitja hora i una hora en la línia que uneix València amb unes quantes ciutats andaluses.

Al març, una nova incidència en l’electrificació del canvi d’agulles de la via a l’altura de Sagunt deixà aturat un TGV amb una trentena de passatgers durant dues hores (l’avaria també afectà quatre trens de rodalia). Unes setmanes després, el dia 31, l’avaria d’un tren amb destinació a València a l’altura de Chamartín el va deixar l’estació madrilenya durant bona part de la tarda, fet que va causar retards de quinze minuts a mitja hora. Després de restar aturat durant més de dues hores, el comboi va haver de ser redirigit fins a l’estació d’Atocha per poder encaminar-se cap a València. Així i tot, l’avaria continuà causant retards les hores següents, i alguns trens que havien de sortir de l’estació d’Atocha van acabar sortint per l’estació de Chamartín enmig de la consternació de desenes de viatjants afectats.

Els problemes tècnics també collen l’Euromed

Més enllà del TGV, l’Euromed –la connexió ferroviària més ràpida entre València i Barcelona– també ha registrat alteracions greus en el servei les darreres setmanes. Una de les més sonades arribà a començament d’aquest mes d’abril, quan un comboi que transportava 299 passatgers va quedar aturat a Salou per problemes tècnics. Renfe hi envià un comboi de socors que s’acoblà al tren perquè continués el trajecte, però això no evità que els passatgers quedessin aturats a la via durant més de dues hores.

No és, tanmateix, la pitjor experiència que han hagut de viure enguany els usuaris de l’Euromed que connecta el País Valencià amb el Principat. A començament de març, un Euromed amb destinació a Barcelona va restar encallat pocs minuts després de sortir, a tocar d’Alacant, per una avaria a la via a l’altura de l’Hospitalet de l’Infant, i deixà més de tres-cents passatgers aturats.

Aleshores la megafonia informà, amb els passatgers tancats dins el comboi, que el tren seria redirigit cap a Madrid per reprendre el camí cap a Barcelona. El comboi, que havia sortit poc després de les nou del matí, acabà arribant a l’estació de Sants a quarts d’onze del vespre, per bé que de primer Renfe havia informat que el retard no seria de més d’una hora.

Els problemes tècnics, el denominador comú de les incidències

Aquestes no són pas les úniques incidències que hi ha hagut darrerament en l’alta velocitat catalana. Diumenge passat, sense anar més lluny, el trànsit de la línia Barcelona-Madrid del TGV va quedar aturat momentàniament per un incendi de vegetació entre Vilafranca del Penedès i l’Arboç (Baix Penedès). Tres dies abans, dijous, un home que va saltar a la via a l’estació de Sants va aturar durant uns minuts el trànsit del TGV entre Barcelona i Figueres.

Tanmateix, el denominador comú que explica les afectacions més grans registrades enguany al servei del TGV català no és pas la interferència de factors externs –com ara un foc al voral de la via, la presència de persones a la via o bé el robatori de material ferroviari– sinó els problemes tècnics registrats enguany a la xarxa ferroviària amb una freqüència inusualment alta, especialment d’ençà del mes de març.

Quant a l’augment de les alteracions derivades de problemes tècnics, fonts de Renfe tornen a enviar la pilota al teulat d’Adif, una companyia que –com l’operadora– depèn directament del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyol. Renfe no assumeix cap responsabilitat i es limita a recordar que Adif és la companyia responsable de gestionar la infrastructura ferroviària, i que Renfe informa els usuaris a temps de qualsevol retard. Alguns usuaris afectats, tanmateix, han denunciat repetidament a les xarxes que l’operadora no comunica degudament les causes d’aquestes incidències ni la previsió de retard.

Mentrestant, els usuaris del TGV s’han de conformar amb un servei que com més va més falla. Això es pot apreciar en els piulets amb què els viatgers canalitzen les seves frustracions cada vegada que el servei queda aturat.

“Els serveis de Renfe estan en caiguda lliure. Això sí, amb campanyes de publicitat que no tenen res a veure amb la realitat”, escrivia el senador Josep Lluís Cleries al febrer.

“Seguim amb aventures ferroviàries”, ironitzava un segon després d’haver quedat aturat prop de Saragossa amb un TGV procedent de Barcelona amb direcció a Madrid.

“Parat un altre cop. Avui les tartanes van més ràpides que l’AVE Madrid – Barcelona – Girona”, escrivia un usuari a mitjan abril. I acabava dient: “No m’espereu per sopar”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor