17.09.2024 - 12:09
|
Actualització: 17.09.2024 - 13:03
El Tribunal General de la Unió Europea confirmat que havia rebut la petició de mesures cautelars de l’eurodiputat de Junts Toni Comín per ocupar l’escó al Parlament Europeu aquesta legislatura. Comín va ser elegit en les eleccions del juny. Divendres es va formalitzar el recurs de fons contra la negativa de la cambra a reconèixer el seu escó per a la legislatura 2024-2029. Comín va demanar unes mesures cautelars al Tribunal de Justícia de la UE al juliol, però van ser rebutjades amb l’argument que primer les havia de presentar al TGUE.
El 19 d’agost el TJUE va desestimar les cautelars que demanava Comín adduint que s’havien presentat per a un cas anterior sense “vincle directe”. Tant Comín com el president Carles Puigdemont –que és ex-eurodiputat– tenen un cas pendent al TJUE per la negativa de l’eurocambra a admetre’ls com a eurodiputats al començament de la legislatura 2019-2024.
En la interlocutòria de desestimació el TJUE va dir que no negava pas la “tutela judicial” a Comín perquè tenia l’opció de presentar el recurs pertinent en primera instància al TGUE, acompanyat d’una sol·licitud de mesures cautelars. Aquest és el pas que ara ha fet Comín.
La polèmica pels escons independentistes
El TJUE s’ha de pronunciar la setmana entrant, el dia 26, sobre la controvèrsia de la legislatura passada, que s’ha repetit en aquest mandat. La qüestió clau és si el Parlament Europeu ha de tenir en compte la llista definitiva de la JEC que envia l’estat espanyol amb els eurodiputats que han jurat la constitució espanyola o la primera llista de candidats electes que es publica al BOE.
Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya, a la qual els pertocaven dos escons. La JEC va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la constitució espanyola per prendre possessió del càrrec. Ni l’un ni l’altre no el va fer, i aleshores en la llista definitiva no hi apareixien. Tampoc no hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la constitució.
El president del Parlament Europeu de llavors, Antonio Tajani, no els va reconèixer com a eurodiputats tot esperant una resolució dels tribunals. Finalment, van prendre l’escó el desembre del 2019, quan el nou president de l’eurocambra, David Sassoli, els va admetre arran de la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
Amb tot, Puigdemont i Comín van demandar l’eurocambra per la negativa de Tajani a reconèixer-los de bon començament. En una sentència en primera instància, el Tribunal General va desestimar la demanda i avalà Tajani. Els serveis jurídics de la cambra fins i tot van afirmar davant aquella instància que Sassoli els havia reconegut “probablement de manera il·legal” perquè el parlament “no ha rebut mai la notificació que havien estat elegits a Espanya”.
Decisió al setembre
Tanmateix, ambdós eurodiputats van recórrer en última instància al TJUE, que dictarà sentència el 26 de setembre. Tot esperant la decisió, l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, encarregat de donar l’opinió consultiva, ja va esmenar el TGUE i els serveis jurídics actuals de l’eurocambra. A l’abril va avisar que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la constitució espanyola “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal.
L’opinió de l’advocat general no és vinculant i, per tant, el TJUE encara pot variar la seva interpretació i el sentit de la decisió final sobre la negativa del Parlament Europeu a reconèixer-los inicialment com a eurodiputats.
En aquesta legislatura, l’eurocambra ha tornat a seguir el criteri de l’estat espanyol, que no va incloure Comín a la llista definitiva d’eurodiputats, i ara per ara li ha negat l’escó.
