[TEXT EN CATALÀ] Què diu exactament la llei d’amnistia?

El congrés espanyol ha aprovat la llei d’amnistia per la normalització institucional, política i social a Catalunya. Però què diu exactament la llei? Qui afectarà? Us oferim el text de la llei traduït al català, perquè la pugueu llegir i mirar-ne el contingut detalladament.

[Nota de la redacció: Aquesta traducció de la llei d’amnistia ha estat feta per VilaWeb i, per tant, no té validesa a efectes legals, només té una funció informativa. La llei es publica tan sols en castellà i per als tribunals la versió en castellà és l’única que serà la vàlida.]

Proposició de Llei Orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya.

TÍTOL I

Àmbit objectiu i exclusions

Article 1. Àmbit objectiu.

1. Queden amnistiats els següents actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable, executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l’1 d’octubre de 2017, de la seva preparació o de les seves conseqüències, sempre que haguessin estat realitzats entre els dies 1 de novembre de 2011 i 13 de novembre de 2023, així com les següents accions executades entre aquestes dates en el context del denominat procés independentista català, encara que no es trobin relacionades amb les referides consultes o hagin estat realitzades amb posterioritat a la seva respectiva celebració:

a) Els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, així com els que haguessin contribuït a la consecució de tals propòsits.
En tot cas, s’entendran compresos en aquest supòsit els actes tipificats com a delictes d’usurpació de funcions públiques o de malversació, únicament quan vagin dirigits a finançar, sufragar o facilitar la realització de qualsevol de les conductes descrites en el primer paràgraf d’aquesta lletra, directament o a través de qualsevol entitat pública o privada, sempre que no hi hagi existit propòsit d’enriquiment, així com qualsevol altre acte tipificat com a delicte que tingués idèntica finalitat.
També s’entendran compreses en aquest supòsit aquelles actuacions desenvolupades, a títol personal o institucional, amb la finalitat de divulgar el projecte independentista, recaptar informació i adquirir coneixement sobre experiències similars o aconseguir que altres entitats públiques o privades prestessin el seu suport a la consecució de la independència de Catalunya.
Així mateix, s’hi entendran compresos aquells actes, vinculats directament o indirectament al denominat procés independentista desenvolupat a Catalunya o als seus líders en el marc d’aquest procés, i realitzats per aquells que, de manera manifesta o constatada, haguessin prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol mena, representació, protecció o seguretat als responsables de les conductes a les quals es refereix el primer paràgraf d’aquesta lletra, o haguessin recaptat informació a aquests efectes.

b) Els actes comesos amb la intenció de convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes que van tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i el 1r d’octubre de 2017 per qui manqués de competències per a fer-ho o la convocatòria o celebració de la qual hagi estat declarada il·lícita, així com aquells que haguessin contribuït a la seva consecució.
En tot cas, s’entendran compresos en aquest supòsit els actes tipificats com a delictes d’usurpació de funcions públiques o de malversació, únicament quan vagin dirigits a finançar, sufragar o facilitar la realització de qualsevol de les conductes descrites en el paràgraf anterior, sempre que no hagi existit propòsit d’enriquiment, així com qualsevol altre acte tipificat com a delicte que tingués idèntica finalitat.

c) Els actes de desobediència, sigui quina sigui la seva naturalesa, desordres públics, atemptat contra l’autoritat, els seus agents i els funcionaris públics o resistència que haguessin estat executats amb el propòsit de permetre la celebració de les consultes populars a què es refereix la lletra b) del present article o les seves conseqüències, així com qualssevol altres actes tipificats com a delictes realitzats amb idèntica intenció.
En tot cas, s’entendran compresos en aquest supòsit els actes tipificats com a delictes de prevaricació o qualssevol altres actes que haguessin consistit en l’aprovació o execució de lleis, normes o resolucions per autoritats o funcionaris públics que haguessin estat realitzats amb el propòsit de permetre, afavorir o coadjuvar a la celebració de les consultes populars a què es refereix la lletra b) del present article.
També quedaran amnistiats els actes de desconsideració, crítica o greuge contra les autoritats i funcionaris públics, els ens i institucions públiques, així com els seus símbols o emblemes, inclosos els actes realitzats a través de la premsa, de la impremta, d’un mitjà de comunicació social, d’internet o mitjançant l’ús de xarxes socials i serveis de la societat de la informació equivalents, així com en el curs de manifestacions, assemblees, obres o activitats artístiques o educatives o altres de similar naturalesa que tinguessin per objecte reivindicar la independència de Catalunya o la celebració de les consultes a les quals es refereix la lletra b) o prestar públic suport a aquells que haguessin executat els actes amnistiats d’acord amb aquesta llei.

d) Els actes de desobediència, sigui quina sigui la seva naturalesa, desordres públics, atemptat contra l’autoritat, els seus agents i els funcionaris públics, resistència o altres actes contra l’ordre i la pau pública que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport als objectius i fins descrits en les lletres precedents o als encausats o condemnats per l’execució de qualsevol dels delictes compresos en el present article.

e) Les accions realitzades en el curs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinants de responsabilitat penal o administrativa compresos en aquest article.

f) Els actes comesos amb el propòsit d’afavorir, procurar o facilitar qualsevol de les accions determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable incloses en els apartats anteriors del present article, així com qualssevol altres que fossin materialment connexos amb tals accions.

2. Els actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable amnistiats en virtut de l’apartat 1 d’aquest article ho seran sigui quin sigui el seu grau d’execució, inclosos els actes preparatoris, i fos quina fos la forma d’autoria o participació.

3. Els actes la realització dels quals s’hagués iniciat abans del dia 1r de novembre de 2011 únicament s’entendran compresos en l’àmbit d’aplicació de la present llei quan la seva execució finalitzés amb posterioritat a aquesta data.

Els actes la realització dels quals s’hagués iniciat abans del dia 13 de novembre de 2023 també s’entendran compresos en l’àmbit d’aplicació de la present llei encara que la seva execució finalitzés amb posterioritat a aquesta data.

4. No es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics a les finalitats previstes en els apartats a) i b) quan, independentment de la seva adequació a l’ordenament jurídic, no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial.

Article 2. Exclusions.


En tot cas, queden exclosos de l’aplicació de l’amnistia prevista en l’article 1:

a) Els actes dolosos contra les persones que haguessin produït un resultat de mort, avortament o lesions al fetus, la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat.

b) Els actes tipificats com a delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants d’acord amb l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, a excepció d’aquells tractes que no superin un llindar mínim de gravetat per no resultar idonis per a humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana, o per provocar por, ansietat o inferioritat d’una manera capaç de trencar la seva resistència moral i física.

c) Els actes que per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme, segons la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017, relativa a la lluita contra el terrorisme i, al seu torn, hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, en particular les regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i en el dret internacional humanitari.

d) Els actes tipificats com a delictes en l’execució dels quals haguessin estat apreciades motivacions racistes, antisemites, antigitanes o una altra classe de discriminació referent a la religió i creences de la víctima, la seva ètnia o raça, el seu sexe, edat, orientació o identitat sexual o de gènere, raons de gènere, d’aporofòbia o d’exclusió social, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat, amb independència que tals condicions o circumstàncies concorreguessin de manera efectiva en la persona sobre la qual va recaure la conducta.

e) Els actes tipificats com a delictes que afectessin els interessos financers de la Unió Europea.

f) Els actes tipificats com a delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat i relatius a la Defensa Nacional del Títol XXIII del Llibre II del Codi Penal, sempre que s’hagi produït tant una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d’Espanya en els termes establerts en la Carta de les Nacions Unides o en la Resolució 2625 (XXV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides del 24 d’octubre de 1970, que conté la declaració relativa als principis de dret internacional referents a les relacions d’amistat i a la cooperació entre els Estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.

g) Els actes tipificats com a delictes contra la Comunitat Internacional compresos en el Títol XXIV del Llibre II del Codi Penal.

TÍTOL II

Efectes

Article 3. Extinció de la responsabilitat penal, administrativa o comptable.

L’amnistia declarada en virtut de la present llei produeix l’extinció de la responsabilitat penal, administrativa o comptable, en els termes previstos en aquest Títol.

Article 4. Efectes sobre la responsabilitat penal.

Sense perjudici del que es disposa en l’article 163 de la Constitució i en l’article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, després de l’entrada en vigor d’aquesta llei:

a) L’òrgan judicial que estigui coneixent en la causa ordenarà la immediata posada en llibertat de les persones beneficiàries de l’amnistia que es trobessin a la presó ja sigui per haver-se decretat la seva presó provisional o en compliment de condemna.
Així mateix, acordarà l’aixecament immediat de qualssevol mesures cautelars de naturalesa personal o real que haguessin estat adoptades per les accions o omissions compreses en l’àmbit objectiu de la present llei, amb l’única excepció de les mesures de caràcter civil a les quals es refereix l’article 8.2.

b) L’òrgan judicial que estigui coneixent en la causa procedirà a deixar sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó de les persones a les quals resulti aplicable aquesta amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció.

c)  La suspensió del procediment penal per qualsevol causa no impedirà l’aixecament d’aquelles mesures cautelars que haguessin estat acordades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei i que impliquessin la privació de l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques.

d) L’òrgan judicial que estigui coneixent en la causa procedirà a donar per finalitzada l’execució de totes les penes privatives de llibertat, privatives de drets i multa, que haguessin estat imposades amb el caràcter de pena principal o de pena accessòria, i que tinguessin el seu origen en accions o omissions que haguessin estat amnistiades.

e) Les penes privatives de llibertat totalment o parcial complertes no podran ser abonades en altres procediments penals per al cas que els actes que varen motivar la condemna executada resultin amnistiats en aplicació d’aquesta llei. La mateixa regla s’aplicarà en relació amb els períodes de presó preventiva no seguits de condemna a causa de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

f)  Es procedirà a l’eliminació d’antecedents penals derivats de la condemna per l’acte delictiu amnistiat.

Article 5. Efectes sobre la responsabilitat administrativa.

1. L’òrgan administratiu competent acordarà l’arxivament definitiu de tot procediment administratiu incoat amb l’objectiu de fer efectives les responsabilitats administratives en què s’hagués incorregut.

2. Es procedirà a l’eliminació del Registre Central d’Infraccions contra la Seguretat Ciutadana de les infraccions i sancions derivades dels procediments administratius objecte de la present llei d’amnistia.

3. Es procedirà a l’aixecament de les mesures cautelars de qualsevol tipus adoptades en el procediment administratiu, sense perjudici d’aquelles mesures que hagin de mantenir-se a efectes de satisfer la responsabilitat civil prevista en l’article 8.2 d’aquesta llei, i es retornaran, si escau, les quantitats que hagin estat consignades.

Article 6. Efectes sobre els empleats públics.

1. Es procedirà a la reintegració en la plenitud dels seus drets actius i passius dels empleats públics sancionats o condemnats, així com a la seva reincorporació als respectius cossos, si n’haguessin estat separats.

2. Els empleats públics no tindran dret a rebre cap quantitat pel temps en què no haguessin prestat un servei efectiu, però serà reconeguda la seva antiguitat com si no hi hagués hagut interrupció en la prestació dels serveis.

3. Es procedirà a l’eliminació de les notes desfavorables en els fulls de servei per qualsevol altra raó que no fos la sanció, fins i tot quan la persona sancionada hagués mort o estat baixa per malaltia.

Article 7. Efectes sobre indemnitzacions i restitucions.

1. L’amnistia d’un acte determinant de responsabilitat penal, administrativa o comptable no donarà dret a percebre indemnització de cap classe ni generarà drets econòmics de cap tipus en favor de cap persona.

2. Tampoc no donarà dret a la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa, excepte les satisfetes per imposició de sancions a l’empara de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, a excepció de les imposades per infraccions molt greus, sempre que, a criteri de l’Administració que va imposar la sanció, s’estimi que concorren per a això criteris de proporcionalitat.

Article 8. Efectes sobre la responsabilitat civil i comptable.

1. Quedaran extingides les responsabilitats civils i comptables derivades dels actes descrits en l’article 1.1 d’aquesta llei, incloses les que estiguin essent objecte de procediments tramitats davant el Tribunal de Comptes, excepte aquelles que ja haguessin estat declarades en virtut de sentència o resolució administrativa ferma i executada.

2. Sense perjudici del que s’estableix en l’apartat anterior, l’amnistia atorgada deixarà sempre estàlvia la responsabilitat civil que pogués correspondre pels danys soferts pels particulars, que no se substanciarà davant la jurisdicció penal.

3. Es procedirà a l’aixecament de les mesures cautelars acordades en fase d’actuacions prèvies o de primera instància previstes en els articles 47 i 67 de la Llei 7/1988, de 5 d’abril, de Funcionament del Tribunal de Comptes.

TÍTOL III

Competència i procediment

Article 9. Competència per a l’aplicació de l’amnistia.

1. L’amnistia d’actes tipificats com a delictes serà aplicada pels òrgans judicials determinats en l’article 11 d’aquesta llei, d’ofici o a instància de part o del Ministeri Fiscal i, en tot cas, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les parts.

2. L’amnistia de les conductes que constitueixin infraccions de naturalesa administrativa o que siguin determinants de responsabilitat comptable correspondrà aplicar-la als òrgans competents per a l’inici, tramitació o resolució dels procediments que se segueixin per tals conductes, segons l’estat en què es trobin, prèvia audiència de l’interessat.

3. Només podrà entendre’s amnistiat un acte determinant de responsabilitat penal, administrativa o comptable concret quan així hagi estat declarat per resolució ferma dictada per l’òrgan competent per a això d’acord amb els preceptes d’aquesta llei.

Article 10. Tramitació preferent i urgent.

L’aplicació de l’amnistia en cada cas correspondrà als òrgans judicials, administratius o comptables determinats en la present llei, els quals adoptaran, amb caràcter preferent i urgent, les decisions pertinents en compliment d’aquesta llei, sigui quin sigui l’estat de tramitació del procediment administratiu o del procés judicial o comptable de què es tracti.
Les decisions s’adoptaran en el termini màxim de dos mesos, sense perjudici dels ulteriors recursos, que no tindran efectes suspensius.

Article 11. Procediment en l’àmbit penal.

1. L’amnistia serà aplicada pels òrgans judicials en qualsevol fase del procés penal.

2. Si s’aplica durant la fase d’instrucció o la fase intermèdia es decretarà el sobreseïment lliure, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les parts, per l’òrgan judicial competent d’acord amb l’article 637.3r de la Llei d’Enjudiciament Criminal.

3. Si s’aplica durant la fase de judici oral l’òrgan judicial que estigués coneixent en l’enjudiciament dictarà interlocutòria de sobreseïment lliure o, si escau, sentència absolutòria, previ compliment dels següents tràmits:

a) Les parts i el Ministeri Fiscal podran proposar l’aplicació de l’amnistia com a article de previ pronunciament d’acord amb el que es disposa en l’article 666.4.ª de la Llei d’Enjudiciament Criminal, d’acord amb el que s’estableix en el Títol II del Llibre III de la Llei d’Enjudiciament Criminal o, si escau, en l’article 786 de la mateixa llei.

b) Les parts i el Ministeri Fiscal també podran interessar la seva aplicació en qualsevol moment del judici oral o en formular les seves conclusions definitives.

c) Quan les parts o el Ministeri Fiscal no interessin l’aplicació de l’amnistia, l’òrgan judicial haurà de fer-ho d’ofici, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les parts, si hi concorren els pressupòsits, dictant a aquest efecte interlocutòria de sobreseïment lliure o, si escau, sentència absolutòria.

4. En el cas de sentències que no haguessin adquirit fermesa, s’observaran les següents regles:

a) Si el recurs contra la sentència encara no s’hagués substanciat, les parts i el Ministeri Fiscal podran invocar a interposar-lo els preceptes de la present llei i interessar que els delictes atribuïts a la persona encausada es declarin amnistiats.

b) Si el recurs contra la sentència s’estigués substanciant, el tribunal, d’ofici o a instància de part o del Ministeri Fiscal, els donarà audiència per un termini de cinc dies perquè es pronunciïn sobre si consideren amnistiats tots o algun dels delictes que constitueixen objecte del procediment d’acord amb els preceptes de la present llei.

c) En tot cas, en resoldre el recurs contra la sentència, el tribunal declararà d’ofici que els actes tipificats com a delictes comesos per la persona encausada queden amnistiats quan hi concorrin els pressupòsits en aplicació de la present llei.

5. Si s’aplica durant la fase d’execució de les penes, els òrgans judicials als quals va correspondre l’enjudiciament en primera instància revisaran les sentències fermes en aplicació de la present llei, fins i tot en el supòsit que la pena imposada estigués suspesa o la persona condemnada es trobés en llibertat condicional.

6. La concessió d’un indult total o parcial amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei no impedirà la revisió de la sentència ferma.

7. No es revisaran les resolucions judicials fermes que haguessin apreciat l’extinció de la responsabilitat criminal a causa de la prescripció del delicte d’acord amb l’article 130.1.6, del Codi Penal.

8. L’aixecament de qualssevol mesures cautelars, incloses les ordres de cerca i captura i ingrés a la presó, així com de les ordres de detenció, correspondrà a l’òrgan judicial que, en cada moment, estigui coneixent en la causa.

Article 12. Procediment en l’àmbit contenciós administratiu.

1. En els procediments tramitats davant la jurisdicció contenciosa administrativa que tinguin per objecte la revisió de resolucions administratives d’imposició de sancions per actes determinants de responsabilitat administrativa o comptable, l’aplicació de l’amnistia, quan concorrin els pressupòsits establerts per a això en la present llei, correspondrà als òrgans judicials davant els quals s’estigui tramitant el recurs contenciós administratiu, en qualsevol fase del procés.

2. Una vegada rebut l’expedient administratiu i en qualsevol moment previ al del dictat de la sentència, el jutjat o sala, d’ofici o a instància de part, aplicaran l’amnistia prèvia audiència de les parts i dictaran sentència declarant la nul·litat sobrevinguda de l’acte administratiu impugnat.

3. Quan el procediment ja hagi estat resolt per sentència que no hagués adquirit fermesa, s’observaran les següents regles:

a) Si el recurs encara no s’hagués interposat, les parts podran invocar en formular-lo els preceptes de la present llei i interessar que s’apliqui l’amnistia i es declari la nul·litat sobrevinguda de l’acte administratiu.

b) Si el recurs estigués pendent de resolució, el tribunal competent per a resoldre’l, d’ofici o a instància de part, donarà audiència per un termini de cinc dies perquè les parts es pronunciïn sobre si consideren aplicable l’amnistia i la consegüent declaració de nul·litat sobrevinguda de l’acte.

c) En tot cas, en resoldre el recurs, el tribunal aplicarà l’amnistia i declararà la nul·litat sobrevinguda de l’acte impugnat quan concorrin els pressupòsits de la present llei.

4. Si en el temps en què hagués d’aplicar-se l’amnistia hagués recaigut sentència ferma, s’aplicarà el procediment previst en l’article 102 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa administrativa.

Article 13. Procediment en l’àmbit comptable.

1. L’amnistia s’aplicarà pel Tribunal de Comptes en qualsevol fase del procés.

2. En les actuacions prèvies previstes en els articles 45, 46 i 47 de la Llei 7/1988, de 5 d’abril, de Funcionament del Tribunal de Comptes, es dictaran les corresponents resolucions declarant l’arxivament de les actuacions, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades pel menyscabament dels cabals o efectes públics relacionats amb els fets amnistiats, quan aquestes no s’hi hagin oposat.

3. Si el procés d’exigència de responsabilitat comptable tramitat pel Tribunal de Comptes es trobés en fase de primera instància o d’apel·lació, els òrgans competents d’aquest Tribunal, prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades pel menyscabament dels cabals o efectes públics relacionats amb els fets amnistiats, dictaran resolució absolent de responsabilitat comptable les persones físiques o jurídiques demandades, quan aquestes entitats no s’hi hagin oposat.

Article 14. Procediment en l’àmbit administratiu.

1. En els procediments que estiguin en la fase d’instrucció en relació amb la comissió d’infraccions administratives, l’apreciació de l’amnistia es realitzarà d’ofici o a instància de part per l’òrgan administratiu competent, si hi concorren els pressupòsits, dictant a aquest efecte la resolució de finalització del procediment i l’arxivament de les actuacions.

2. Si s’aprecia l’amnistia davant actes administratius ferms o durant la fase d’execució de les sancions, els òrgans administratius competents procediran a revisar, d’ofici o a instància de part, les resolucions corresponents.

3. En el cas de resolucions que no haguessin adquirit fermesa per haver estat objecte de recurs, l’òrgan competent per a la resolució del recurs administratiu corresponent declararà, d’ofici o a instància de part, que els fets objecte del procediment queden amnistiats quan hi concorren els pressupòsits en aplicació de la present llei.

Article 15. Termini per al reconeixement dels drets compresos en aquesta llei.

Les accions per al reconeixement dels drets establerts en aquesta llei estaran subjectes a un termini de prescripció de cinc anys.

Article 16. Recursos.
1. Contra les resolucions que resolguin sobre l’extinció de la responsabilitat criminal o de les infraccions administratives i comptables en aplicació de la present llei es podran interposar els recursos previstos en l’ordenament jurídic.

2. Davant les resolucions que resolguin la revisió de sentències o de resolucions administratives fermes es podran interposar els mateixos recursos que, si escau, haguessin procedit contra la sentència dictada en primera instància.

Disposició final primera. Modificació de la Llei Orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes.

Es modifica l’article 39 de la Llei Orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes, que queda redactat de la següent manera:

«Article trenta-nou.

U. Quedaran exempts de responsabilitat els qui actuïn en virtut d’obediència deguda, sempre que hagin advertit per escrit la imprudència o legalitat de la corresponent ordre, amb les raons en les quals es fonamenten.

Dos. Tampoc s’exigirà responsabilitat quan la demora en la rendició, justificació o examen dels comptes i en la solvència de les reparacions sigui deguda a l’incompliment per uns altres de les seves obligacions específiques, sempre que el responsable així ho hagi fet constar per escrit.

Tres. Quedaran exempts de responsabilitat els qui hagin comès actes que hagin estat amnistiats en els termes en els quals s’estableixi en la llei.»

Disposició final segona. Modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 130 del Codi Penal, que queda redactat de la següent manera:

«1. La responsabilitat criminal s’extingeix:

1r Per la mort del reu.

2n Pel compliment de la condemna.

3r Per la remissió definitiva de la pena, d’acord amb el que es disposa en els apartats 1 i 2 de l’article 87.

4t Per l’amnistia o l’indult.

5è Pel perdó de la persona ofesa, quan es tracti de delictes lleus perseguibles a instàncies de la persona perjudicada o la llei així ho prevegi. El perdó haurà de ser atorgat de manera expressa abans que s’hagi dictat sentència; a aquest efecte l’autoritat judicial sentenciadora haurà d’escoltar la persona ofesa pel delicte abans de dictar-la.
En els delictes comesos contra persones menors d’edat o persones amb discapacitat que necessiten especial protecció que afectin béns jurídics eminentment personals, el perdó de la persona ofesa no extingeix la responsabilitat criminal.

6è Per la prescripció del delicte.

7è Per la prescripció de la pena o de la mesura de seguretat.»

Disposició final tercera. Entrada en vigor.
La present llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.