13.12.2024 - 12:22
|
Actualització: 13.12.2024 - 13:02
El diari El Mundo manté la croada mediàtica contra el requisit lingüístic al sistema sanitari català. Avui publica un article que dóna veu a dos dels 212 sanitaris a qui l’Institut Català de la Salut no ha atorgat una plaça fixa —es van estabilitzar 12.000 places— perquè no han acreditat prou domini del català. “Aquests dos centenars de sanitaris, que fa un mínim de quatre anys que són interins a Catalunya, i que en determinats casos ja fa dècades, no han pogut aconseguir la seva plaça per no haver estat capaços de demostrar un nivell B2 o C1 de català”, diu l’article.
Un dels sanitaris que s’ha quedat sense plaça és l’infermer Javier Gutiérrez, que fa deu anys —sis com a interí— que treballa a l’Hospital Vall d’Hebron. “Torno a Andalusia. No tinc forces per a continuar intentant-ho. És totalment frustrant. T’arribes a sentir inferior als sanitaris catalanoparlants”, declara.
Gutiérrez ha provat de fer l’examen de català tres vegades, d’ençà que exerceix a Catalunya, i en totes se l’ha declarat no apte. “No ho tornarà a intentar. Al maig tornarà a la seva terra natal a provar sort en les oposicions de la sanitat andalusa”, continua l’article, abans d’incloure una nova declaració de l’infermer, que assegura que està “totalment integrat a Catalunya”, tot i que en una dècada ha estat incapaç d’aprovar un examen bàsic de llengua.
“Aconsegueixen que la gent que val i està motivada se n’acabi afartant i marxi. Pel català, acaben perdent professionals valuosos i integrats que tornen a sistemes sanitaris on no els posen traves lingüístiques”, afegeix l’infermer sevillà, que també es queixa de la dificultat de l’examen de català: “Era un examen per a un periodista, no per a un infermer. Estava totalment fora de lloc.”
Segons l’article, l’examen va consistir a “escriure un article d’opinió en res relacionat amb la qüestió sanitària i resoldre qüestions gramaticals complexes”.
En l’article també s’ofereix el testimoni de Sandra Morales, una administrativa de 52 anys —nascuda a Catalunya, però resident a Veneçuela durant molts anys—, que en fa 18 que treballa al CUAP Disset de Setembre del Prat de Llobregat. “Aquesta professional, que rebutja ser fotografiada per por de ser assenyalada, subratlla que ja ha provat ‘ser una bona professional que ha demostrat els coneixements necessaris’ i ha pogut desenvolupar correctament la seva feina al llarg dels anys, fins i tot comunicant-se en català quan algú se li dirigia en aquesta llengua”, diu l’article.
De totes maneres, Morales considera que el català no és “una cosa bàsica per a treballar”.