“És apocalíptic”: el testimoni colpidor de Ferran Torrent sobre el temporal

“És apocalíptic, difícil d’explicar. Dir que no hi ha paraules sembla tòpic, però és ben bé així.” L’escriptor i periodista Ferran Torrent parla amb poca cobertura de Sedaví estant (Horta Sud), un municipi en què no ha plogut, però que ha rebut igualment les nefastes conseqüències del temporal, encara amb un nombre indeterminat de morts per confirmar. Sedaví és a 29km de Xiva, i els desbordaments han fet que les riuades inundin igualment aquest municipi. Els veïns estan incomunicats i sense llum d’ençà d’ahir a la tarda, i encara no hi ha informacions definitives de l’abast exacte de la catàstrofe.

L’escriptor explica que ahir a la tarda parlava amb un amic per telèfon quan, de sobte, va veure que entrava una mica d’aigua per la porta de casa. “Vaig pensar que era estrany, no plovia ni una gota. Vaig obrir la porta i em va entrar una onada d’aigua. A penes la podia tancar, vaig haver de fer un gran esforç.” La planta baixa de la casa es va anar inundant, i va decidir de pujar al pis de dalt. “Entrava aigua pel corral, del vàter també eixia aigua… I quan vaig veure que arribava al metre vaig decidir agafar les coses imprescindibles, una mica de menjar, i quedar-me dalt. Aquest matí, quan hi he baixat, he vist un desastre complet, els mobles i tot està perdut. Està tot inundat i un veí m’ajuda a treure el fang, a agafar la nevera, que s’havia desplaçat…”.

Fora de casa, les imatges són dantesques, difícils d’imaginar. “No havíem patit mai cap inundació i el que he vist per la televisió no és comparable al que he vist ací. Ara mateix tots els carrers estan saturats de cotxes, els uns damunt dels altres. Els baixos estan inundats, les botigues, bars i restaurants, destruïts… Hi ha hagut fins i tot saquejos a supermercats perquè no podem comprar res i ens ajudem els uns als altres. A mi un veí m’ha hagut de donar menjar perquè se m’havia acabat.”

També explica que, ahir, quan els veïns van rebre les alertes, ja feia molta estona que havien quedat inundats, i  de moment no han rebut pas més ajut ni assistència que la d’alguns agents de la policia municipal. “Al poble entrava un gran riu ple d’aigua, i vam passar hores així. Cap a les tres, va començar a amainar, però quan a fora la situació estava bé, el desastre el teníem dins de casa. Moltes cases tenen baixos i part de dalt, i molta gent va fer com jo, però, tot i això, s’ha arribat a veure el cadàver d’una senyora flotant prop de casa meua. Malgrat que havia demanat ajuda, va ser impossible ajudar-la.”

Els veïns continuen fent esforços per ajudar-se els uns als altres amb allò que poden, pendents de saber la xifra total de víctimes mortals. Costarà molt recuperar-se d’uns fets tan greus i sobtats. “Aquesta nit ningú no ha dormit. Sentim impotència, ràbia i tristesa. És la ruïna.”