30.01.2023 - 20:53
Una nova investigació de l’Institut de Psiquiatria, Psicologia i Neurociència del King’s College de Londres (Regne Unit) ha desenvolupat una anàlisi de sang que es podria fer servir per predir el risc de patir la malaltia d’Alzheimer fins tres anys i mig abans del diagnòstic clínic.
L’estudi, publicat a la revista científica Brain, sosté la idea que els components de la sang humana poden modular la formació de noves cèl·lules cerebrals, un procés anomenat neurogènesi, que es produeix en una part important del cervell anomenada hipocamp que intervé en l’aprenentatge i la memòria.
Tot i que la malaltia d’Alzheimer afecta la formació de noves cèl·lules cerebrals a l’hipocamp durant les primeres fases de la malaltia, estudis anteriors només havien pogut estudiar la neurogènesi en les fases més avançades mitjançant autòpsies.
Per entendre els canvis, els investigadors van recollir mostres de sang durant uns quants anys de cinquanta-sis individus amb deteriorament cognitiu lleu (DCL), un trastorn en què una persona comença a experimentar un empitjorament de la seva memòria o capacitat cognitiva.
Tot i que no totes les persones amb DCL acaben desenvolupant la malaltia, el percentatge dels qui la pateixen que arriben a ser diagnosticats és molt més gran que el de la població general. Dels cinquanta-sis participants en l’estudi, trenta-sis van ser diagnosticats d’Alzheimer.
A l’estudi, van tractar cèl·lules cerebrals amb sang extreta de persones amb DCL, explorant com aquestes cèl·lules canviaven en resposta a la sang a mesura que avançava la malaltia.
En estudiar com afectava la sang les cèl·lules cerebrals, els investigadors van fer uns quants descobriments clau. Les mostres de sang recollides al llarg dels anys de participants que posteriorment es van deteriorar i desenvolupar la malaltia van promoure una disminució del creixement i la divisió cel·lular i un augment de la mort cel·lular apoptòtica –el procés pel qual les cèl·lules estan programades per morir–.
Tot i això, els investigadors van observar que aquestes mostres també van augmentar la conversió de cèl·lules cerebrals immadures en neurones de l’hipocamp.
Tot i que les raons subjacents de l’augment de la neurogènesi encara no estan clares, els investigadors teoritzen que es podria tractar d’un mecanisme de compensació precoç de la neurodegeneració (pèrdua de cèl·lules cerebrals) que experimenten els qui desenvolupen la malaltia d’Alzheimer.
Estudis anteriors han demostrat que la sang de ratolins joves pot tenir un efecte rejovenidor en la cognició de ratolins més grans en millorar la neurogènesi hipocampal. Això va donar als investigadors la idea de modelitzar el procés de neurogènesi en una placa utilitzant cèl·lules cerebrals humanes i sang humana.
Al seu estudi, es van proposar fer servir aquest model per comprendre el procés de neurogènesi i utilitzar els canvis en aquest procés per predir la malaltia d’Alzheimer, i van trobar la primera prova en humans que el sistema circulatori del cos pot tenir un efecte sobre la capacitat del cervell per formar noves cèl·lules.
Quan els investigadors van fer servir únicament les mostres de sang recollides més allunyades del moment en què es va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer als participants, van descobrir que els canvis a la neurogènesi es produïen 3,5 anys abans del diagnòstic clínic.
“Les nostres troballes són extremadament importants, ja que podrien permetre’ns predir l’aparició primerenca de l’Alzheimer de manera no invasiva. Això podria complementar altres biomarcadors sanguinis que reflecteixen els signes clàssics de la malaltia, com l’acumulació d’amiloide i tau (les proteïnes “insígnia”) de la malaltia d’Alzheimer)”, ha ressaltat Edina Silajdzic, coautora de l’estudi.
Els investigadors afirmen que aquestes troballes podrien suposar una oportunitat per comprendre millor els canvis que experimenta el cervell a les fases més primerenques de la malaltia d’Alzheimer.
