27.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 27.04.2024 - 21:48
Si el 2023 no va ser un any memorable per a Tesla, poc hi va faltar. Consolidada com a referent mundial del vehicle elèctric, les accions de l’empresa d’Elon Musk es van disparar de més d’un 100% a mesura que els ingressos –que ja venien d’un 2022 excepcional– creixien fins a vorejar els 100.000 milions de dòlars. De fet, el futur de la companyia semblava tan prometedor que a final d’any Musk es va permetre el luxe de retallar els preus dels vehicles, un intent atrevit de fer créixer encara més la quota de mercat de Tesla i consolidar-ne el lideratge al sector.
Però el conte de fades de Tesla, que aquesta setmana ha presentat uns resultats trimestrals que ja es preveien decebedors, sembla haver acabat abruptament enguany. Les accions de la companyia han caigut en picat, les vendes se n’han ressentit i les dimissions n’han sacsejat la junta directiva. Però, què explica aquesta crisi, sobretot després d’uns darrers anys tan esplendorosos? I què explica sobre el futur d’una companyia que vol ser no tan sols el present, sinó també el futur, del vehicle elèctric?
Tesla, el gegant que no ven prou
La presentació dels resultats trimestrals difícilment hauria pogut arribar en un moment més complicat per a Tesla. Fins dimarts, les accions de la companyia havien baixat d’un 42% d’ençà del començament de l’any. La davallada va fer momentàniament de Tesla la companyia amb el rendiment pitjor d’enguany de tot l’S&P 500, l’índex borsari que aplega les cinc-centes companyies més grans del mercat nord-americà. Mentrestant, el flux de caixa lliure de l’empresa –és a dir, els fons disponibles després dels pagaments a proveïdors i les compres d’actius fixos– ha esdevingut negatiu per primera vegada en quatre anys, i els beneficis per acció durant els primers mesos de l’any han caigut significativament per sota dels pronòstics de la majoria d’analistes. Aquest mes la companyia ha anunciat que acomiadarà un 10% dels treballadors (uns 14.000, pel cap baix) i dos alts càrrecs de la junta directiva –els vice-presidents Drew Baglino i Rohan Patel– han plegat. Dimarts, un altre executiu –el cap de relacions amb els inversors, Martin Viecha– anuncià que dimitia.
A què és deguda aquesta crisi de resultats? La resposta és senzilla: Tesla, ras i curt, no ven prou cotxes. Les vendes de vehicles entre els mesos de gener i març han caigut a 386.810, una xifra un 20% inferior de la dels tres mesos immediatament anteriors i un 8% inferior a la del mateix període de l’any passat. L’estoc d’automòbils no venuts, mentrestant, gairebé s’ha duplicat en comparació amb el març del 2023; tan sols els primers tres mesos de l’any, de fet, Tesla n’ha acumulats uns 50.000 més. Això ha fet que els ingressos d’aquest primer trimestre hagin caigut de 2.000 milions de dòlars en relació amb el primer trimestre de l’any passat, la primera reducció interanual d’ençà del 2020. Aquesta setmana, de fet, la companyia ha anunciat que abaixaria els preus dels seus models a tot el món per a provar de capgirar el descens de vendes d’aquests darrers mesos.
Els maldecaps s’acumulen
Tesla, certament, no és pas l’únic gegant de l’automoció elèctrica que ha caigut en temps difícils. Afeixugades per l’escassetat de carregadors, l’encariment dels costos de finançament i uns preus que sovint no poden competir amb els dels cotxes de combustió i els híbrids, les vendes de vehicles elèctrics de companyies com ara Ford també han caigut els primers mesos de l’any, a causa d’un alentiment generalitzat de les vendes al sector. Un factor que cal tenir en compte és que Tesla produeix exclusivament vehicles elèctrics –a diferència de la gran majoria dels seus competidors, que també comercialitzen cotxes híbrids i de combustió– i, per tant, és particularment sensible a qualsevol canvi de tendència al sector. Si bé els competidors poden ajustar les quotes de producció per fer front a les fluctuacions de la demanada, Tesla es veu obligada a posar tots els ous a la cistella del cotxe elèctric, siguin quines siguin les condicions del mercat. Això també ajuda a entendre per què el daltabaix de les accions de la companyia no s’ha estès a rivals com ara General Motors, les accions de la qual han crescut de gairebé un 27% d’ençà de començament d’any.
Les dificultats de Tesla, tanmateix, van molt més enllà de les fluctuacions del mercat. Tot i l’alarma generada pels resultats d’aquest darrer trimestre, Musk s’ha passat aquests darrers mesos pressionant per traslladar el domicili social de la companyia de l’estat de Delaware a l’estat de Texas. El pla, que ha suscitat molta polèmica entre els grans accionistes de Tesla, respon a la decisió d’un tribunal de Delaware d’anul·lar el pla de retribució de 56.000 milions de dòlars que Tesla li va prometre l’any 2018. Els accionistes hauran de validar la proposta –que Musk ja ha sotmès a un plebiscit extraoficial a Twitter– en la pròxima reunió anual de la companyia, que s’ha de fer al juny.
Intrigues legals a banda, la companyia arrossega tota mena de dificultats tècniques. Aquest mes ha hagut d’ordenar la devolució de tots els Cybertrucks – el camió elèctric que durant anys ha estat la nineta dels ulls del magnat– després de detectar-hi nombrosos errors de disseny, com ara el risc que el pedal d’acceleració s’encalli i faci perdre al conductor el control de la velocitat del vehicle. Al febrer, Tesla ja va ordenar la devolució de pràcticament tots els vehicles que ha venut als Estats Units, uns 2,2 milions d’unitats, per anomalies en els sistemes de seguretat i en el control de la direcció.
Dos models i un sol futur
Darrere tots aquests problemes més immediats, tanmateix, s’amaga un factor molt més estructural –i més desapercebut– que ajuda a explicar la crisi de Tesla: la lluita pel model de negoci que la companyia seguirà en el futur.
Una d’aquestes dues visions, defensada reiteradament per Musk aquests darrers mesos, implica convertir Tesla en el gran referent mundial de la tecnologia de conducció automàtica. La companyia fa anys que al·ludeix a un hipotètic servei de “robotaxis”, una espècie de xarxa privada de taxis integrada exclusivament per vehicles de Tesla autoconduïts. Musk, que ha promès de centrar tota l’atenció en el projecte, ha anunciat aquest abril que el “robotaxi” podria esdevenir una realitat ja a l’agost.
Tanmateix, els fets semblen recomanar prudència. La tecnologia d’autoconducció dels Tesla actuals, per bé que va avançada, continua sense ser completament autònoma, atès que requereix que l’usuari mantingui la vista posada a la carretera i les mans sobre el volant en tot moment per evitar possibles accidents.
Però fins i tot en l’escenari remot que la companyia aconseguís de desenvolupar la tecnologia necessària per al “robotaxi” en un termini tan curt, resta per veure si un servei d’aquestes característiques podria obtenir els permisos necessaris per a començar a operar aquests mesos vinents. El desembre passat, sense anar més lluny, els reguladors nord-americans van obligar la companyia a introduir canvis al seu programari de conducció autònoma, instal·lat en més de dos milions de vehicles, després d’haver mostrat una investigació que havia estat implicat en diferents accidents mortals al país.
L’altra visió per al futur de Tesla és molt més convencional, però segurament més assequible. Comporta, senzillament, que Tesla es mantingui al capdavant d’un sector –el del vehicle elèctric– que aquests decennis vinents haurà de passar de ser minoritari a ser hegemònic, si ens hem de regir pels compromisos de reducció d’emissions marcats a l’Acord de París. Un pas clau en el camí per a satisfer aquestes ambicions és que Tesla aconsegueixi de produir un model de baix cost –l’anomenat model 2– que pugui competir, en matèria de preus, amb els vehicles no elèctrics. Ara com ara, l’interval de preus dels dos models que representen el 90% de les vendes Tesla, el 3 i l’Y, es troba entre 30.000 euros i 60.000.
Fins fa poc, tanmateix, Musk havia mostrat més aviat poc interès en el desenvolupament d’un model de vehicle elèctric més assequible. Aquests darrers mesos, ha semblat molt més centrat en el desenvolupament del malaguanyat Cybertruck, que ell mateix ha admès que serà un “malson” fabricar-lo, i en el projecte dels “robotaxis”. Però el daltabaix d’aquests darrers mesos, afegit a la pressió dels grans inversors que fa temps que reclamen un model més assequible, sembla haver fet efecte sobre els plans de la companyia, que en la presentació de dimarts anuncià la presentació d’un model de baix cost, a partir d’uns 23.000 euros, a final d’any o començament de l’any vinent, molt abans de la data de final de l’any vinent fixada originalment. Una setmana abans, les accions de la companyia s’havien desplomat després de la publicació d’un reportatge de Reuters que assegurava que Tesla havia abandonat el projecte del model 2, una informació que Musk negà.
Després de mesos en caiguda lliure, les accions de Tesla van augmentar d’un 12% en les hores posteriors a l’anunci. Musk, tanmateix, es negà a oferir detalls sobre el full de ruta que la companyia haurà de seguir per produir el model 2, del qual prèviament havia dit que necessitaria un “sistema de producció revolucionari”, amb les instal·lacions de què disposa ara. En un altre pla hi ha les incògnites que suscita la penetració creixent als mercats occidentals de les marques xineses, capaces d’oferir, a preus inferiors, vehicles d’una sofisticació tècnica semblant a la de Tesla. És el cas BYD, la marca dominant al mercat xinès, el més gran del món, i l’empresa que el darrer trimestre del 2023 ja va desbancar Tesla com a marca de cotxes elèctrics més venuda del món. A la Unió Europea, és previst que els vehicles xinesos representin un quart dels vehicles elèctrics venuts enguany, un augment de gairebé un 30% respecte de les xifres de l’any passat.
De fet, Musk mateix ja va advertir al gener dels riscs que el creixement del sector del vehicle elèctric xinès representava per al futur de Tesla. “Les companyies xineses són les més competitives del món, i sense aranzels tindran un èxit aclaparador fora de la Xina. Demoliran la majoria d’empreses de la resta del món.”