21.09.2024 - 18:46
|
Actualització: 22.09.2024 - 13:16
El secretari nacional de l’ANC Julià de Jòdar ha presentat al conjunt de la direcció de l’entitat un document de deu punts en què analitza l’estat actual de l’independentisme i presenta unes bases per a reprendre el procés d’independència. El document, titulat “Tesis d’agost“, analitza el Primer d’Octubre i la declaració d’independència, la repressió espanyola, el paper dels partits polítics i la necessitat de trobar noves formes de lluita independentistes. D’altra banda, el ple del secretariat nacional de l’ANC ha obert un procés durant el mes d’octubre perquè les assemblees de base facin aportacions per a redactar el full de ruta de l’entitat, que el secretariat debatrà per a elaborar la primera ponència.
En el primer punt del document, Julià de Jòdar es reafirma en el fet que el procés d’independència “continua viu i continuarà viu mentre la seva gent lluiti per fundar la República de Catalunya al si dels Països Catalans”, i en el segon recorda que durant catorze anys el poble mobilitzat va demostrar “una ètica democràtica menyspreada i una acció pacífica reprimida”. Alhora, diu que la lluita no va ser corresposta pels partits polítics amb el sosteniment de la independència, “incapaços de defensar-la i de respondre a la causa general repressiva desfermada per l’estat espanyol”.
En aquest sentit, diu que la resposta d’Espanya fou totalitària, negant qualsevol solució negociada a la demanda legítima d’independència de Catalunya. Per aquest motiu, el document defensa que la independència només es podrà assolir amb accions unilaterals i la resistència del poble per a forçar Espanya a negociar en termes d’igualtat.
El document posa èmfasi en la necessitat que el poble mobilitzat no torni a ser utilitzat com a força auxiliar per a unes institucions subordinades a l’estat espanyol. Es proposa que la gent recuperi el lideratge des del carrer i creï organitzacions capaces d’establir noves relacions de força amb les institucions. “En cada moment i circumstància, caldrà cercar en tots els àmbits de lluita un equilibri dinàmic per tal que el poder guanyat pel poble en pugna directa no resti hipotecat per unes institucions subordinades a Espanya”, diu De Jòdar.
El document també exposa que l’acció massiva del Primer d’Octubre, amb la mobilització de milers de persones per tot el país, és un exemple a seguir. Per contra, fa una crida a no repetir els errors de la claudicació institucional del 2017 i a construir eines d’autodefensa que ajudin a protegir la lluita del poble per l’alliberament nacional.
“Per ser alliberadors a Catalunya, no podem ser serfs a Espanya”, exposa en el sisè punt, dedicat a rebutjar tota col·laboració amb Espanya. Critica durament la col·laboració dels partits independentistes amb els governs espanyols, i diu que és “una trampa del catalanisme subordinat”. Diu que és perjudicial per activa i per passiva, perquè legitima l’estat espanyol davant l’opinió pública internacional amb pactes al congrés espanyol i “simulacres de negociació que pretenen d’enterrar de manera espúria el poder democràtic del Primer d’Octubre”, i perquè des de la submissió s’ha perdut la majoria independentista al parlament.
Després d’aquest diagnòstic, De Jòdar exposa tres punts per a posar unes bases de futur per a l’independentisme. D’una banda, la necessitat d’una lluita més eficient i organitzada, i diu que l’experiència de la primera fase de lluita ha mostrat la necessitat d’una nova estratègia, més complexa i eficient. Aquesta lluita haurà de ser “més complexa, diversa i articulada, acompanyada d’uns recursos que la facin més eficient i orgànica amb l’objectiu cercat”, diu. “La depredació colonial que practica Espanya sobre Catalunya ens obligarà a idear formes de lluita específiques, flexibles i audaces per trencar les línies enemigues, desarticular-ne les forces, i passar a l’ofensiva en els espais econòmic, social, cultural i militar del seu domini”, afegeix.
També, diu que cal que les entitats independentistes que han encapçalat la mobilització popular durant el procés revisin les seves tàctiques per adaptar-se a les noves circumstàncies. Com a exemple diu que, en una situació d’espoliació colonial, la cultura també forma part d’aquesta lluita i no es pot deslligar de la realitat política.
El document també tracta l’abstenció electoral, i diu que és “feble i inconseqüent, producte de la separació entre el carrer i les institucions”. En oposició, diu que l’independentisme civil no es pot abstenir i ha de mantenir la lluita en tots els àmbits possibles, ja que les institucions pròpies estan subordinades a l’estat espanyol i cal capgirar aquesta situació.
Finalment, el document fa una crida a l’activisme civil independentista perquè faci un salt de qualitat i esdevingui una força de xoc permanent. Això inclou la creació d’estructures de país que sorgeixin del coneixement i la mobilització popular, amb l’establiment de blocs unitaris de lluita per a fer front a l’estat espanyol en l’assalt final cap a la independència.
Podeu llegir a continuació de manera íntegra les “Tesis d’agost”:
