29.02.2024 - 21:40
Immediatament després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York i Washington, Stephen Jukes, el director de la secció d’internacional de l’agència Reuters, va enviar aquest correu a tots els seus periodistes: “En aquest moment tan difícil, hem de seguir estrictament la nostra tradició de cent cinquanta anys de reportatge factual i imparcial i, per tant, hem de mantenir la nostra política contrària a l’ús de termes emotius que desdibuixen els fets, cosa que inclou les paraules “terrorista” o “lluitador per la llibertat”. Nosaltres no caracteritzem els subjectes de les notícies, sinó que informem sobre les seues accions, identitat o antecedents. El món confia en els nostres periodistes per a proporcionar relats precisos dels esdeveniments, de manera que les persones, organitzacions i governs puguen prendre les pròpies decisions basades en els fets i solament en els fets.”
Aquells mots van originar una enorme protesta en els altres mitjans, que es van deixar arrossegar per l’onada de patriotisme desencadenada pels atacs d’al-Qaida. Tanmateix, l’agència va mantenir fermament aquell principi, que també apliquem a VilaWeb seguint el seu exemple: “terrorista” no és una paraula que es puga fer servir perquè desdibuixa els fets amb la càrrega emotiva que aporta.
Més de vint anys després, l’any passat, un article molt bo de Hamilton Nolan sintetitzava tot allò que hem anat aprenent aquests anys: “Decennis d’evidència mostren que com més força donen els mitjans de comunicació a aquest concepte, més desvirtuada és la comprensió pública dels esdeveniments planetaris.”
En paraules de Nolan, “‘Terrorista’, en essència, és una calúmnia. Defineix el subjecte de bon principi com un malvat. Per la connotació que té, tot allò que etiqueta s’escau fora dels límits de la conducta raonable; descriu persones, organitzacions i filosofies que són dolentes, roïnes. Connota una violència que seria il·legítima, en contrast amb la violència legítima impartida per l’estat. El terme projecta una ombra que manté per sempre el subjecte –i les persones que suposadament han de guanyar més comprensió d’aquest subjecte– a les fosques.” I aquesta reflexió val per al periodisme, però val també, i hauria de valer sobretot, per a la política.
L’expressió “terrorisme” s’ha degradat, s’ha prostituït d’una manera tal que avui és completament inservible per a descriure res. Inútil. Fins a l’extrem que ni tan sols hi ha cap acord internacional sobre què significa, cap acord a què tothom es puga adherir. La definició de terrorisme que fa, per exemple, Espanya no pot casar amb l’ús internacional, perquè l’espanyola és completament abusiva. I en tenim una altra prova en aquest intent barroer de perseguir per terrorisme el Tsunami Democràtic i, ahir concretament, el president Puigdemont i el diputat Wagensberg.
Puigdemont, que en el seu dedins no ha deixat de ser periodista, hi va respondre immediatament estrafent una expressió irònica, pròpia de la nostra professió: “No deixis que la realitat espatlli una bona imputació.” Ho va dir, evidentment, perquè en aquest cas la construcció, la fabricació del cas és tan delirant, és tan interessada, és tan barroera, és tan surrealista que no s’aguanta dreta de cap manera.
Però si tot això ens explica res, si ens demostra res, és que com a societat cal anar més enllà. No és qüestió de discutir si una cosa és terrorisme o no, sinó de qüestionar obertament i impugnar d’arrel la trampa –mediàtica, política, judicial…– que és qualificar res o ningú de “terrorista”.
Perquè és una paraula inútil, que ha perdut qualsevol sentit que pogués tenir. Perquè és un concepte volgudament pervers que pretén condicionar i enfosquir la percepció de la realitat. I perquè ha acabat essent solament un instrument propagandístic i una eina de repressió en mans de tirans o d’aspirants a tirans.
PS1. Ahir era dijous i Josep Costa i Albano-Dante Fachin precisament aclariren i debateren la manera com el Suprem espanyol retorça la doctrina de terrorisme de carrer en el cas Tsunami. Podeu veure’n el vídeo.
PS2. Josep Casulleras analitza un factor que també cal tenir en compte. De quina manera el Suprem, per a atacar el govern del PSOE, ha fet servir les normes sobre “terrorisme” que els socialistes van fabricar quan els convenia: “El Suprem llança contra Puigdemont el terror judicial que el PSOE va beneir”.
PS3. Ahir Vladímir Putin va insinuar la possibilitat d’un conflicte nuclear a Europa. Crec que és una reacció a un part del discurs d’Emmanuel Macron que va passar molt desapercebuda: l’oferta d’estendre el paraigua nuclear francès a tota la Unió. Això sí que seria un canvi fonamental, que explique en aquesta Pissarreta.
PS4. Avui us oferim també, entre més coses, una entrevista al nou president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés. “Vivim una combinació letal per a la llengua“.
PS5. Els subscriptors de VilaWeb vàreu rebre ahir un correu amb el vídeo de la primera sessió de l’Assemblea de Lectors i les explicacions sobre les noves funcions que hi vam presentar: VilaWeb Àudio i el nou sistema de comentaris dels articles. Si, per alguna raó, no l’haguésseu rebut el podeu reclamar a suport@vilaweb.cat.
