Unes quantes territorials d’Òmnium Cultural expressen el malestar amb la junta nacional

Fa una setmana que cinc membres de la junta d’Òmnium Cultural de Sabadell van fer públic que havien plegat en disconformitat amb la nova estratègia de la junta nacional de l’entitat. En una carta, van dir que estaven en desacord amb la línia d’acció política i el projecte social. L’ex-president, Jordi Carbonell, diu que hi va haver uns quants elements que el van motivar a plegar, com ara la professionalització de l’entitat i la discrepància amb el rumb de la junta nacional. Segons ell, les seccions locals i territorials com més va menys llibertat tenen per a fer activitats.

Òmnium va respondre amb l’argument que aquest cas, el de Sabadell, va ser fruit d’una discrepància esporàdica, i li va restar importància dient que té quatre-cents càrrecs i cinquanta seus territorials. No obstant això, aquests darrers mesos hi ha hagut dimissions en unes quantes juntes territorials.

VilaWeb s’ha posat en contacte amb uns quants dimissionaris per a saber les circumstàncies de cada cas i hi ha un punt en comú: tots se n’han anat per discrepàncies amb les accions i la dinàmica de la junta nacional. Es queixen que ha volgut guanyar més poder de decisió aquests darrers anys, que hi ha més centralització, i que això condiciona la manera de treballar de les assemblees territorials.

Les primeres dimissions d’aquest episodi es remunten el maig de l’any passat. La junta d’Òmnium de Sarrià-Sant Gervasi va plegar en bloc –una dotzena de càrrecs– per desavinences amb l’estratègia de l’entitat, segons que va explicar el diari el Jardí. Van dir que els desacords venien de temps enrere, perquè consideraven que l’entitat havia anat abandonant la paraula “independència” del discurs i que ara se centrava més en la cohesió social. Un dels càrrecs que va plegar fou Joan Llacuna, vocal de la junta. “Òmnium sempre tracta de tapar-ho tot, com totes les entitats. De Sabadell diuen que és un cas aïllat, i no és veritat”, explica.

Segons que relata, a Sarrià-Sant Gervasi, abans del Primer d’Octubre hi havia molta unitat entre les entitats i els partits independentistes: “Tothom anava a l’una territorialment i ningú tenia cap problema, l’objectiu era la independència.” Va entrar a la junta el 2018, i d’aleshores ençà considera que l’entitat se n’ha allunyat.

Explica que van fer pinya amb més entitats del barri per fer activitats: “Era absurd. Òmnium és una entitat que té bastant pressupost, té diners i possibilitat de fer actes.” El malestar diu que va arribar sobretot per la qüestió del català a l’escola: “Òmnium no deia res, passaven les hores i els dies, i ningú no obria la boca. Per això vam enviar la carta de dimissió.”

“A les territorials s’imposa allò que es diu a dalt”

L’ex-tresorera d’Òmnium de Sarrià-Sant Gervasi, Mercè Colet, diu que al començament del mandat, no hi havia discrepàncies amb la junta nacional, però considera que amb el pas del temps com més anava més sintonia tenia amb el full de ruta d’ERC: “Òmnium no havia fet mai seguidisme d’un partit.” Explica que es van reunir unes quantes vegades amb el vice-president d’aleshores, Marcel Mauri, per expressar-li el malestar: “Els vam dir que hi érem per la independència.” En la mateixa línia que Llacuna, diu que la qüestió principal que els va fer plegar va ser la polèmica del català a l’escola: “Va ser quan va esclatar tot. Les tres màximes d’Òmnium són la llengua, la cultura i el país. Ens tocaven la llengua, i vèiem que no responien.” A Albert Viver, ex-secretari de la junta del barri, li va molestar el posicionament d’Òmnium quan es va assabentar de les cinc dimissions de Sabadell: “Diu que ha estat un cas esporàdic, però no és així. A Sarrià hi va haver una dimissió en bloc!”

A final d’any, hi va haver més dimissions. La presidenta i la vice-presidenta d’Òmnium al Vallès Oriental, Clàudia Garcia i Meritxell Corbera, respectivament, van deixar el càrrec un any i mig després d’haver estat elegides per l’assemblea general de la comarca, segons que va informar el 9 Nou. Uns quants vocals també van abandonar el projecte, entre els quals Roc Badiella, que considera que hi havia cert malestar per la dinàmica i l’actitud de la gent de l’organització. Feia vint anys que formava part de l’entitat, i diu que no és una tendència d’ara, sinó que la dinàmica de l’entitat ha canviat, si més no, d’ençà de l’etapa de Jordi Porta (2002-2010). I que s’ha endinsat en un procés de centralització: “Han creat una estructura d’alliberats, que en els fons són persones que depenen de la seu nacional i són els que tenen dedicació per a fer un pla de treball imposat per la junta nacional. Per això a les territorials s’imposa allò que es diu a dalt.” A parer seu, aquesta centralització implica que les activitats locals perdin força i capacitat de gestió. “Som voluntaris i fem el que podem”, afegeix.

En Lluís Llopis és vinculat amb la territorial del Vallès Oriental. És un dels impulsors de la secció d’Òmnium Vallès Nord-Cingles de Bertí, que és formada per Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Castellcir, Castellterçol, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana i Riells de Fai. Durant dos anys han fet una trentena d’activitats, com ara les “Jornades Pompeu Fabra: llengua, repressió i exili”. La territorial del Vallès Oriental els permetia d’assistir a les juntes, però sense dret de vot. “La junta de l’octubre la van ajornar quan les jornades ja les teníem preparades, només ens faltava el seu vist-i-plau. Al novembre van fer junta, i no ens hi van deixar assistir i ens van dir que no volien participar en les jornades”, explica. A Llopis el va sorprendre aquest posicionament, i considera que és fruit de “l’estructura piramidal” de l’entitat: “Els càrrecs tècnics decideixen més coses que no els pertoca.” Malgrat la negativa, ho van voler tirar endavant, i van tenir el suport d’unes quantes entitats del poble. “Òmnium s’hi va afegir a última hora.”

Les territorials perden pes?

Els membres que han plegat, i més personalitats que tenen responsabilitats en algunes juntes del país i han demanat de restar en l’anonimat, consideren que les assemblees territorials com més va més limitada tenen l’activitat. “Abans, amb les juntes hi havia més interacció. Durant la trobada anual podíem agafar la paraula, ara ja no. En les darreres trobades, ja no fan córrer el micròfon”, explica Llacuna. Jordi Carbonell ja va explicar la setmana passada que algunes activitats del pla de treball van ser alterades perquè s’havia de prioritzar el full de ruta i la campanya de la seu nacional. A parer de Badiella, també hi ha una estructura rígida de comunicació i la gestió dels perfils a les xarxes socials. “Costa molt de gestionar i no té sentit. Vivim en una època de societat digital i seria important que tot anés bé”, explica.

Badiella va deixar el càrrec per unes quantes discrepàncies més. Diu que hi ha gent que fa servir Òmnium com si fos una plataforma per a fer política. “La política la faig en un altre lloc. S’ha polititzat molt per part de gent que mira de convertir l’entitat en una cosa que no ha de ser”, comenta. A més, diu que és immers en un procés d’indefinició: “La feina principal encara s’ha de fer. Què fem amb la llengua? Que cada vegada surten dades més dolentes, la qüestió digital ens va en contra i és necessari pensar fórmules noves.” Per Badiella, també hi ha un debat obert sobre el concepte de “lluites compartides”. “Què vol dir, això? Depèn amb qui les comparteixis. En aquest sac hi hem posat de tot i ho distorsiona molt”, considera. Tot i les discrepàncies, diu que no és en contra de la direcció, però que hi ha unes dinàmiques de treball que no el convencen.