Terricabras: ‘Em preocupa que els nostres dirigents europeus siguin dèbils i febles amb el català’

  • L'eurodiputat d'ERC denuncia les 'dificultats' presentades per la presidència a la proposta d'intervenir dilluns en llengües no oficials al plenari

VilaWeb

ACN

13.06.2017 - 23:01

L’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras ha lamentat la ‘debilitat’ i la ‘feblesa’ política del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que no va autoritzar una iniciativa per permetre l’ús i la traducció de llengües no oficials al plenari en motiu del 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Tot i que eurodiputats catalans, bascos i gallecs van tirar pel dret i van desafiar-lo parlant per primera vegada en la seva llengua materna a Estrasburg, Terricabras explica a l’ACN que ‘les dificultats presentades per part de la presidència són contràries al que calia esperar d’algú que havia promès diversitat lingüística’. ‘És una qüestió política, hi veig la mà del seu cap de gabinet, Diego Canga’, admet.

‘Tajani ha actuat amb molta debilitat, és el president, i podia haver adoptat com a pròpia una iniciativa interessantíssima’, explica. ‘Em preocupa que els nostres dirigents europeus siguin dèbils i febles en qüestions com aquestes’, lamenta el republicà. Segons Terricabras, Europa ‘canvia en el mal sentit si prohibeix coses que no s’haurien de prohibir’.

L’eurodiputat d’ERC destaca en declaracions a l’ACN que el txec Pável Telicka, que dilluns al vespre presidia la cambra, havia estat avisat per algú des de la presidència dels plans dels eurodiputats d’intentar parlar en català, desafiant les instruccions de Tajani, que els ho havia vetat. ‘Va dir: no es pot fer i està prohibit’, recorda Terricabras, que descriu com Telicka va acabar ‘descol·locat’ per la insistència del català Francesc Gambús, del grup popular europeu, de seguir en llengua catalana, fins i tot si això implicava que es quedés sense traducció simultània.

A Telicka, diu Terricabras, ‘el van posar en una situació difícil’ perquè ‘ningú li va donar la solució sobre com resoldre’ l’intent dels catalans de parlar en la seva pròpia llengua. ‘Li van plantejar la solució més negativa, que digués que no es pot fer, i això és mentida’, explica el republicà. Terricabras remarca que buscant opcions per aconseguir tirar endavant la iniciativa, van trobar que una decisió de la mesa del parlament l’any 2004 preveu que si un eurodiputat parla una llengua no oficial se l’interrompi una vegada, se l’avisi que perdrà la traducció simultània i que, si continua, se li permeti fer, sense expulsions ni retirades de micròfon.

Terricabras considera ‘una llàstima’ que Tajani no recolzés una iniciativa ‘tan senzilla’ ni sabés ‘aprofitar l’oportunitat que se li oferia de quedar bé amb la diversitat lingüística europea’. ‘Estic absolutament decebut i realment sorprès i sé que alguns amics del PP li han dit que això és negatiu’, afegeix l’eurodiputat d’ERC. ‘No li costava res fer-s’ho seu, presidir l’acte i permetre uns minuts en llengües diverses’, destaca Terricabras, que lamenta que a ulls d’alguns ‘ser català sigui horrorós’. ‘No es pot ser una mica ample de mires? No volíem fer cap discurs polític’, afegeix.

Segons Terricabras és ‘un abús de poder’ que la presidència del parlament, impulsada pel seu cap de gabinet espanyol, pretengui que ‘es pot prohibir qualsevol cosa’. ‘Estic realment decebut i extraordinàriament sorprès de la poca habilitat política i la poca visió de futur d’alguns dirigents’, afegeix, recordant que Tajani, durant la campanya per assolir la presidència, va prometre no posar obstacles a l’ús del català a la cambra.

La iniciativa rebutjada
Terricabras, co-president de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, va proposar en nom del grup al president de la cambra, Antonio Tajani, la possibilitat de permetre l’ús de llengües no oficials. En una sèrie de correus electrònics el 3, el 17 i el 30 de maig, Terricabras i els dos altres presidents del grup – l’hongaresa del PP Kinga Gál i el liberal finlandès Nils Torvalds-, van exposar a l’italià que la iniciativa ‘podria ser un important gest simbòlic d’obertura cap a la diversitat lingüística del Parlament Europeu’ i un ‘homenatge pertinent’ per l’aniversari de l’ECRML, que és el proper 25 de juny.

En la seva primera carta, Terricabras, Gál i Torvalds van demanar a Tajani que permetés ‘l’ús excepcional de llengües minoritàries o d’altres llengües diferents de les 24 oficials de la UE’ durant el torn d’intervencions dels eurodiputats de la sessió del 12 de juny a Estrasburg. De fet, Markus Warasin, l’assessor de Tajani en les relacions amb els eurodiputats, els ciutadans, les illes, les regions perifèriques i les minories lingüístiques, va veure la proposta amb bons ulls i va ‘encoratjar’ els parlamentaris a plantejar la iniciativa al president de la Cambra per escrit.

Però el cap de gabinet del President del Paralament Europeu, l’espanyol Diego Canga, va tombar la iniciativa. En un correu electrònic, va assegurar que ‘la Unió Europea no és part de la Convenció’ que va aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i que ‘diversos estats membres de la UE, com Bèlgica, Bulgària, Estònia, Grècia, Irlanda, Letònia, Lituània i Portugal, ni han firmat ni han ratificat la Carta’.

Tot i que els tres eurodiputats van demanar per escrit una reunió formal a Tajani per explicar-li en persona la seva proposta i trobar maneres de permetre que formés part de les activitats oficials del Parlament, el president mai els va rebre i ni tan sols va contestar a la petició. En un correu electrònic que ha pogut veure l’ACN, Canga va dir-los que Tajani ‘dona suport a la diversitat lingüística com a expressió de la riquesa cultural i de tradicions d’Europa’ però que ‘l’ús de llengües no oficials al plenari no està previst en la norma 158 del reglament del Parlament Europeu’.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor