14.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.01.2025 - 21:51
Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació ens hem fet ressò d’uns quants terratrèmols a les comarques centrals del País Valencià. El 26 de desembre, se’n van registrar quatre a Sumacàrcer, Gavarda i Alcàntera de Xúquer (Ribera Alta), entre 3 graus de magnitud i 1,5. El 7 de gener, n’hi va haver un altre a Sumacàrcer, de 2,6, i el 9 de gener a Gavarda, de 2,5. Diumenge passat, 12 de gener, n’hi va haver dos més. Un, a Sumacàrcer, de 2,5. L’altre, el darrer i de més magnitud fins al moment, de 3,2, va ser a Cocentaina (Comtat) i el va sentir tota la població.
Això va alarmar els veïns, que van eixir al carrer quan van notar la tremolor. Però cal dir que no hi ha pas una activitat sísmica inusual al territori. Com bé explica el coordinador científic de la Xarxa Sísmica (SISCOVA, organisme que pertany a l’Institut Cartogràfic Valencià), Pedro Alfaro, es registren una mitjana de cinc-cents terratrèmols l’any, la majoria dels quals al sud del País Valencià. És una de les zones més actives sísmicament de tota la península ibèrica, perquè hi ha un límit de plaques tectòniques, tot i que és una sismicitat moderada, si ho comparem amb països com el Japó, Nova Zelanda o la zona de Califòrnia, als Estats Units. Passa que ara hi ha hagut una concentració de terratrèmols a la zona de l’Alcoià i el Comtat, i a la zona de la Ribera Alta, un poc més al nord, els quals, a diferència del de Cocentaina, gairebé no van ser percebuts.
Per què s’ha sentit el terratrèmol de Cocentaina?
El sisme que va tenir l’epicentre a Cocentaina va ser el més gran de tots els registrats i, a més, va ser superficial. És a dir, es va produir només a sis quilòmetres de profunditat, molt a prop de la superfície. Aquest fet en va augmentar la intensitat –com se sentia el terratrèmol– i va fer que la població sentís les ones sísmiques. “S’ha generat una miqueta d’alarma perquè ha estat molt superficial. D’aquests terratrèmols de magnitud 3, 3,2, 3,4, sí que és veritat que se’n registren menys”, diu Alfaro. Al País Valencià, sol haver-hi entre cinc terratrèmols i deu l’any d’aquesta magnitud.
L’expert explica que les falles tallen tota l’escorça terrestre fins a quinze quilòmetres endins, i algunes vegades trenquen a més profunditat, i algunes altres, més a prop de la superfície. “No és anormal que es produïsca un terratrèmol a una profunditat de sis quilòmetres. A vegades són a dotze, unes altres vegades a quinze Fins i tot hi ha terratrèmols més profunds”, diu.
Hi ha perill?
Amb aquesta informació, la pregunta que sorgeix és si hi ha cap perill. “Vivim en una zona sísmicament activa. Terratrèmols com el de Lorca [a Múrcia, el 2011, de magnitud 5,2] han ocorregut en el passat, i més grans. I tornarà a haver-n’hi. La sort que tenim és que són falles lentes, falles que necessiten molt de temps per a carregar l’energia i produir terratrèmols amb aquestes conseqüències destructores. Hem de saber, tota la població, que vivim en una zona sísmicament activa. I això és bo, perquè es poden prendre mesures en diferents àmbits. L’administració pot prendre mesures per gestionar les emergències, els científics han d’estudiar aquestes falles i aquests terratrèmols, els serveis de protecció civil han d’actuar i la població ha de saber com és el lloc on viu. Això és fonamental”, diu Alfaro. Amb tot, assenyala que, per fort que siga un terratrèmol al País Valencià, no serà mai com els del Japó o Califòrnia.
Com ha d’actuar la població en cas d’un terratrèmol greu?
Tot i que els estudis científics han avançat molt i ara permeten de saber quines són les falles actives, on hi ha terratrèmols i quina magnitud poden tenir, no es pot predir quan n’hi haurà un. Per tant, és important que la població sàpiga com actuar en cas de sisme. “Aquests terratrèmols duren molt poc, amb prou feines hi ha temps de sortir de casa. Quan algú intenta sortir de casa, si és a prop de la porta, li poden caure a sobre elements no estructurals de l’edifici. A Lorca, per exemple, de les nou víctimes mortals, vuit van ser per la caiguda d’elements no estructurals, de balcons que havien caigut, maons que queien de les façanes. Durant el terratrèmol, no s’ha de sortir. Sí que és veritat que tot just acabat, cal sortir al carrer, amb molta cura, amb molta precaució, però no pas en el moment que notem la tremolor”, adverteix Alfaro.
El 2011, el Consell va aprovar el pla especial per risc sísmic. “Un pla d’emergència ha de preveure molts elements. L’ordenació territorial de cada municipi, que les edificacions públiques complisquen la normativa, però també estar preparats, saber què fer en cas que hi haja un terratrèmol. Què han de fer els ciutadans, els serveis de protecció civil, els serveis d’emergència, la policia, cadascuna de les administracions. Això és fonamental, estar previnguts, tindre una preparació de saber què fer, perquè si no estàs preparat quan ocorre un esdeveniment d’aquesta magnitud, hi haurà més conseqüències i més danys”, diu l’expert.
Dels 542 municipis del País Valencià, 327 poden tenir terratrèmols d’intensitat VII o superior –un sisme és percebut per les persones a partir d’una intensitat III–, de manera que, per llei, haurien de tenir un pla d’emergències per risc sísmic. No obstant això, segons que ha avançat À Punt, poc més de cent l’han aprovat.
Quin és el terratrèmol més fort que es recorda al País Valencià?
En tot el País Valencià, el terratrèmol més gran registrat va ser la vesprada del 21 de març de 1829, a Torrevella (Baix Segura). Va tenir una magnitud aproximadament de 6,5, i una intensitat X. Van morir-hi prop de quatre-centes persones, i milers d’habitatges van quedar destruïts, a més d’infrastructures. Segons que explica Alfaro, també hi ha registres històrics de terratrèmols a la comarca de l’Alcoià, el 1620 i el 1644, que van tenir una magnitud semblant al de Lorca. El 1919, també al Baix Segura, en la zona de Torremendo i Xacarella, va haver-hi un altre similar.