Terratrèmol al TC: filtren una estratègia dissenyada per a aturar els recursos dels presos a Europa

El Tribunal Constitucional espanyol va establir com a estratègia l’admissió a tràmit de recursos dels presos polítics per impedir la internacionalització del judici contra el procés al Tribunal Europeu de Drets Humans. Ho ha filtrat un sector del TC a l’agència Europa Press, malgrat que el tribunal no n’ha fet cap comunicació oficial. Aquesta manera de procedir es va aplicar en prop de mig centenar de recursos d’empara presentats pels presoners polítics contra disposicions del Tribunal Suprem espanyol i això va permetre de deixar aquests afers fora de l’abast de l’òrgan de garanties amb seu a Estrasburg durant el judici i fins que no es va dictar la sentència.

L’estratègia del Constitucional ha consistit a refusar una inadmissió de tots aquests recursos que hauria permès a les defenses dels presos de denunciar seguidament una vulneració de drets davant el TEDH que hauria pogut ser resolta, o si més no admesa, abans de la sentència sobre el cas. Per coordinar l’estratègia, segons les mateixes fonts, al TC es va constituir un grup de treball amb gairebé una desena de lletrats sota la direcció del magistrat Cándido Conde-Pumpido, independentment que després els afers corresponguessin, per repartiment, al magistrat que li pertoqués legalment la ponència.

Precisament és aquesta estratègia dilatòria del TC que va empènyer els presos polítics a fer vaga de fam pocs mesos abans del judici. Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn van decidir de fer-la per reclamar que el TC no aturés els recursos que havien presentat un any enrere per poder acudir al Tribunal d’Estrasburg.

S’eixampla l’esquerda entre els magistrats

Aquesta filtració arriba en el moment en què es comencen a resoldre alguns recursos dels presos polítics que feia mesos que estaven encallats al TC. Al final del novembre va desestimar el recurs de Junqueras contra el manteniment de la presó provisional i es trenca per primera vegada la unanimitat amb relació a aquesta qüestió. Van presentar vot particular discrepant tres magistrats pertanyents al sector més progressista del tribunal de garanties. El tribunal avala de manera sistemàtica les decisions del Suprem, però amb vots discrepants, cosa que indica una divisió d’opinions que serà determinant quan el cas arribarà a Estrasburg, que valora si les resolucions tenen vots particulars o no. Per tant, l’esquerda entre uns magistrats i uns altres respecte de les qüestions relacionades amb el procés s’eixampla cada vegada més, malgrat era una qüestió en què sempre hi havia hagut unanimitat.

De fet, segons la filtració, les previsions del TC eren de començar a resoldre aquests casos una mica abans, una vegada publicada la sentència, però alguns aspectes concrets es van paralitzar arran de la constatació d’una ruptura en la unanimitat fins llavors aconseguida.

Una nova filtració d’un sector del TC

No és la primera vegada que un sector del TC filtra a la premsa informació d’importància relacionada d’alguna manera amb el judici contra el procés. Just abans de la publicació de la sentència es va alertar que Conde-Pumpido ja tenia a punt l’esborrany de la sentència del cas Aturem el Parlament, favorable a concedir l’empara als afectats. Aquesta resolució hauria pogut tenir repercussions en la sentència del judici contra el procés perquè hauria contradit la doctrina de la violència ambiental introduïda pel jutge Manuel Marchena per a revocar l’absolució dels acusats.

Diaris com l’ABC van fer un advertiment clar sobre la desautorització que la resolució de Conde-Pumpido significaria per a la més que probable condemna que Marchena imposaria contra els presos polítics. Aquesta filtració a la premsa va frenar la resolució del cas, que encara no s’ha fet pública.

Crítiques al Suprem per la qüestió pre-judicial a Luxembug

Quant a la posició que pugui tenir el Tribunal d’Estrasburg sobre les decisions del Suprem, les fonts del TC que han filtrat aquesta informació consideren que la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras pot tenir alguna conseqüència en la sentència que el TEDH dicti finalment sobre les condemnes imposades als presos polítics.

Per això consideren el fet de presentar una qüestió pre-judicial a Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras com un ‘error de càlcul dels magistrats del Suprem’, i afegeixen: ‘Potser ignoren la trajectòria de l’òrgan i Luxemburg’, que tendeix a anar en favor d’Europa en detriment dels interessos dels estats.