16.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.05.2023 - 22:39
Els resultats de les eleccions de Terrassa del 2019 van sorprendre gairebé tot Catalunya. Jordi Ballart, que el 2017 havia estripat el carnet del PSC i havia renunciat a la batllia, va guanyar amb la candidatura municipalista Tot per Terrassa, amb la qual cosa apartava el PSC del govern de la ciutat per primera vegada d’ençà del retorn de la democràcia. Després d’un mandat fent tàndem amb ERC, el 28-M serà un examen per al partit de Ballart, que haurà de mantenir a ratlla la recuperació del PSC si vol conservar la batllia.
Tot per Terrassa és una rara avis que es podria estudiar en moltes facultats de ciències polítiques. És la demostració que la política municipal funciona amb unes sinergies gens extrapolables als altres comicis. Quan Ballart va entrar a l’ajuntament, el 2005, ja era cridat en convertir-se en un batlle durador en aquest feu socialista. És fill d’un ex-regidor del PSC, militava en el partit des que tenia setze anys i en va ser el líder de les joventuts. Per això no va estranyar a ningú que es convertís en batlle a trenta-dos anys. Va prendre el relleu de Pere Navarro el 2012 perquè aquest es volia centrar en el seu projecte com a dirigent del PSC al Parlament de Catalunya.
Va guanyar les eleccions el 2015 i aviat va demostrar que volia tenir una veu pròpia dins del PSC. Es va veure amb la municipalització de l’aigua, una qüestió que semblava intocable, i es va fer evident durant el referèndum de l’1-O. Sempre havia defensat sense matisos el dret de decidir i el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. Ho demostra aquesta entrevista a VilaWeb el juny del 2017, en què explicava que no impediria que els ciutadans de Terrassa s’expressessin a les urnes si la Generalitat li ho demanava: “La gent té el dret de vot, i jo no sóc ningú per a impedir això i no col·laborar-hi. Si hi ha un govern democràtic que, a partir d’una legalitat, ho demana; si hi ha un informe favorable del secretari municipal, això es farà.” Un mes després de la votació Ballart es va donar de baixa del partit. Va dir que ho feia “per coherència” i perquè havia constatat un tomb a la dreta del partit: “Ha anat perdent la ‘S’ de socialista i la ‘C’ de Catalunya”, va dir.
Aleshores va començar a teixir la candidatura amb què es presentaria a les eleccions del 2019 i amb la qual triomfaria. Va guanyar deu regidors i en va fer perdre dos al seu antic partit. L’explicació del triomf no és fàcil. Hi entren en joc molts factors intangibles. La sortida del PSC li va fer créixer la popularitat, però, sobretot, va saber-se envoltar de membres destacats dels barris i les entitats egarenques que va reclutar en la seva candidatura.
La irrupció de Tot per Terrassa va ser un cop de puny sobre el taulell, que va simplificar el ple i va passar de set formacions a cinc: TxT (10), PSC (7), ERC (5), Ciutadans (3) i Junts (2). Enguany el panorama es pot tornar a fragmentar una mica més i el beneficiat en pot ser Ballart, que pot obtenir un regidor més alhora. Sondatges com el del Món Terrassa indiquen que TxT és primera força amb 10-11 regidors, el PSC mantindria els 7 que té i ERC baixaria a 3. Junts n’obtindria 2-3, els Comuns 2, el PP 0-1 i Vox hi entraria amb 2 regidors. La CUP, que el 2019 ja no hi va entrar, ara sembla que tampoc.
Els deu regidors no li van permetre de governar en solitari. Per això va haver de signar un pacte de govern amb ERC, aleshores encapçalada per Isaac Albert, qui a principi d’any va deixar el càrrec en detriment de la candidata republicana, Ona Martínez. Els socialistes aspiren a recuperar la batllia, amb una cara nova. Eva Candela substitueix Alfredo Vega i es presenta amb la voluntat de ser la primera batllessa de la ciutat.
Junts també renova el lideratge de la candidatura. Si fa quatre anys era Lluís Puig, ja a l’exili, ara serà Meritxell Lluís, parella de l’ex-conseller Josep Rull. L’acompanyarà la filòloga Montserrat Caupena com a número 2, després d’un acord que va evitar que les candidates a encapçalar la llista anessin a primàries internes. Els drets electorals els conserva el PDECat, que presenta, Joan Barrios al capdavant de la marca Ara Pacte Local. Ciutadans provarà d’entrar al consistori amb Isabel Martínez, però totes les projeccions indiquen que no hi reeixirà. Entre els qui no van poder entrar fa quatre anys, es destaca Terrassa en Comú, que presenta Agnès Petit; i la CUP, amb Jaume Bofill.
La mobilitat sostenible ha estat un dels temes centrals de l’acció del govern. Es van prohibir els vehicles motoritzats en alguns carrers del centre, fet que, segons l’oposició, només serveix per a desplaçar el problema a uns altres punts de la ciutat. Durant aquest mandat també culminarà el funcionament d’una part del quart cinturó, concretament el tram Viladecavalls-Abrera, que obrirà una connexió amb el Baix Llobregat. Aquesta obra ha originat friccions entre socis de govern, perquè Ballart n’és un dels principals defensors. També és un dels impulsors dels Bellots II, un polígon industrial que es començarà a construir el 2024 sobre 95 hectàrees d’espai natural.
L’oposició també és crítica amb Ballart perquè creu que exerceix un lideratge personalista, que fa un ús excessiu de les xarxes socials i que utilitza la institució al seu servei. Per exemple, fa poc alguns grups de l’ajuntament van criticar que convidés a la sala de plens del consistori deu terrassencs centenaris i que no ho comuniqués als altres grups perquè hi assistissin.
