20.10.2023 - 12:39
|
Actualització: 20.10.2023 - 12:56
Els batlles de Terrassa, Berga i Cassà de la Selva han enviat cartes a les ciutats sueques amb les quals estan agermanades per a demanar-los que facin costat al camí perquè el català es converteixi en llengua oficial de la Unió Europea, i pressionin en aquest sentit el govern suec, un dels quals ha mostrat més dubtes a l’hora d’aprovar l’oficialitat. Per tal que s’aprovi, cal que els vint-i-set governs de la Unió Europea hi estiguin a favor.
El batlle de Terrassa, Jordi Ballart, ha escrit a Örebro, la sisena ciutat més poblada de Suècia. Ivan Sànchez, batlle de Berga, s’ha adreçat a Högsby; i Pau Presas, el de Cassà de la Selva, ha escrit a l’Ajuntament de Bräcke. Ho han fet a iniciativa de la Plataforma per la Llengua, que ho presenta com un pas més de la seva campanya “Say yes” engegada el mes passat per a fer pressió a favor de l’oficialitat del català i en la qual van participar figures com Sergi López, Pep Guardiola, Kilian Jornet i Joan Laporta dirigint-se en primera persona als estats membres per demanar-los el seu suport a l’oficialitat.
Un altre dels estats que més clarament va mostrar reticències va ser Finlàndia, malgrat que el seu ministre d’Afers Europeus va parlar en català amb la premsa. Tot i això, la Plataforma per la Llengua diu que no hi ha cap municipi català agermanat amb una vila finlandesa per a fer la mateixa petició que als suecs.
La Plataforma per la Llengua ha accelerat la seva campanya com a grup de pressió de cara a la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea que es farà dimarts a Luxemburg, i que torna a portar l’oficialitat del català a l’ordre del dia. Des de la primera reunió, en la qual molts governs europeus van dir que no tenien prou informació sobre la qüestió, l’entitat ha fet una ronda de contactes amb diferents actors dels països europeus per tal de convèncer-ne els governs.
El 26 de setembre, al Parlament Europeu, va fer un acte amb la participació del relator de l’ONU Fernand de Varennes, que va dir que deixar el català fora del llistat de llengües oficials sense una justificació deguda és una forma de discriminació en el dret internacional.
