Troben unes termes de final del segle I aC a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge

Els arqueòlegs han trobat els vestigis d’unes termes de final del segle I aC a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà). En un dels sectors del jaciment han desenterrat trossos dels tubs de ceràmica, que conduïen l’aigua o l’aire calent, i part de les rajoles que aguantaven el paviment –possiblement, de ceràmica– d’una de les estances. El director de l’excavació, Marc Bouzas, ha dit a l’ACN que encara no se sap quin és l’abast d’aquest conjunt termal; és a dir, si tan sols tenia una cambra o unes quantes. Aquest 2022, les excavacions al Collet també han permès de desenterrar ceràmica i restes de menjar que es remunten al moment fundacional de la vil·la romana (al voltant de l’any 80 aC).

La campanya d’excavacions d’aquest 2022 a la vil·la romana del Collet s’ha dividit en dues fases. A la primera, hi han pres part una desena d’estudiants; i a la segona, arqueòlegs contractats per la Universitat de Girona (UdG). Cadascuna d’elles s’ha centrat en un sector diferent del jaciment, que es remunta a cavall dels segles II i I aC.

Aleshores, part d’aquest turó de Sant Antoni de Calonge l’ocupava un antic magatzem de vi, damunt del qual s’hi va bastir una primera vil·la romana. Pel que se’n sap fins ara, la seva construcció se situaria al voltant dels anys 80-70 aC; és a dir, en plena època republicana. Marc Bouzas, que a més de dirigir l’excavació és membre del Grup de Recerca en Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la UdG, precisa que aquesta primera vil·la era “de planta itàlica i tindria dues torres al davant”.

Posteriorment, ja en època augustal —pels volts de l’any 0— s’hi va fer una primera reforma. Va ser aleshores quan, sense modificar la planta de la vil·la republicana, al conjunt s’hi va afegir un forn i un espai termal. I la campanya d’excavacions d’aquest any, precisament, és la que ha permès descobrir-ne els vestigis.

De moment, els arqueòlegs han trobat part d’una de les estances de les termes i restes del seu sistema de canalització. En concret, han desenterrat tres piles de rajoles, damunt les quals posaven el paviment, i que servien per crear l’espai buit per on circulaven l’aigua o l’aire calents. A més, s’han trobat trossos de tubs de ceràmica -algun dels quals, sencer- que integraven les conduccions d’aquests banys privats.

Segons explica Bouzas, ara per ara es desconeix si el conjunt termal ocupava una o més estances de la vil·la. “De fet, només el veiem de manera molt parcial i caldrà excavar-lo més en properes campanyes”, concreta el director de l’excavació. Sí que es pensa, però, que el terra d’aquesta primera cambra era de mosaic (perquè entre les piletes s’han trobat restes de paviment caigut amb tessel·les).

Els arqueòlegs creuen que l’ús d’aquestes termes va allargar-se entre 60 i 70 anys. És a dir, fins a finals del segle I dC, quan la vil·la romana va canviar del tot la seva fesomia. Les antigues estructures republicanes es van enderrocar i recobrir amb terra per crear una gran terrassa, damunt la qual es va aixecar una vil·la imperial.