“Ser Teresina és una filosofia de vida, res a veure amb les ‘marujas’ en castellà”

El 1992, la Teresina (Mercè Comas), la Maria Teresa (Mont Planas) i la Tere (Sílvia Aleacar), tres germanes que vivien al carrer de Verdi, al barri de Gràcia de Barcelona, van entrar a la vida de molts catalans amb la sèrie Teresina S.A., coneguda popularment com Les Teresines, creada i interpretada per la Cubana. Ara, trenta-dos anys després, les populars germanes reapareixen en un nou format: el llibre Vida de Teresina (Rosa dels Vents), escrit per Jordi Milán i Pol Vinyes, director i autor de tots els espectacles de la Cubana i responsable de premsa i comunicació de la companyia, respectivament. Al llibre, Milán i Vinyes repassen les biografies de les populars germanes per descobrir-nos alguns dels seus secrets, intimitats i aventures d’infància i joventut. Confessen que no és la primera vegada que els arriba la proposta d’escriure sobre la Cubana, però per mandra i manca de temps, sempre s’havien fet enrere. Aquesta vegada, Penguin Random House els va posar la idea sobre la taula, bo i coincidint amb la proximitat de la diada de Sant Jordi. Tan sols fa una setmana que el llibre és a la venda i l’editorial ja els ha informats que en preparen una segona edició. Les entranyables Teresines continuen causant sensació.

“Som els primers sorpresos que la sèrie hagi tingut tanta repercussió al llarg del temps. Nosaltres, quan vam fer-la, no ens ho imaginàvem ni teníem la pretensió de res”, explica Milán. Però, tot i que hagin passat els anys, les Teresines continuen essent ben vigents i populars, també entre les generacions més joves, que han aconseguit contextualitzar les qüestions que tractaven fa tres dècades amb l’actualitat. “La gent se’ls estima molt, aquests personatges, perquè els considera molt pròxims. Tothom, a casa seva, té algun referent que s’assembla a les Teresines. I, és clar, són personatges que han entrat a formar part de l’imaginari popular”, relata Milán. “Ser una Teresina” s’ha convertit en una filosofia, en una manera de ser i fer les coses. “En castellà existeixen les marujas, però no tenen res a veure amb les Teresines. És una filosofia de vida. No és una cosa de gènere: una Teresina pot ser tant un home com una dona, com un nen, una nena… No té edat, ni gènere, ni sexe”, assenyalen.

Al llibre, les Teresines expliquen les seves vides i parlen d’un gran ventall de temes, com ara els seus naixements, les seves aventures d’infància i joventut, les primeres amigues, la primera comunió, l’adolescència i, fins i tot, les primeres parelles, il·lusions i desenganys amorosos. També com es van endinsar en el món dels encàrrecs i de l’economia submergida. Un altre dels aspectes a què el llibre dóna protagonisme és el veïnatge. A camí entre realitat i ficció, el llibre presenta unes biografies que els autors defineixen de “planeres i divertides”, separades per capítols i pensades per ser llegides sense cap ordre en concret. Respecte de l’escriptura, fan servir un llenguatge popular i col·loquial, pensat per a tots els públics. En aquest sentit, a part de la possibilitat de saber “les interioritats i els secrets” dels personatges, també permet de reviure la nostàlgia d’una època del país, sense deixar de banda l’actualitat. “És un llibre curiós, divertit i entranyable perquè, per exemple, explica la seva primera manifestació quan demanaven l’estatut; quan van anar a rebre el Tarradellas; quan es va morir Franco; quan van ser voluntàries de les Olimpíades, etc. Explica tot un seguit d’esdeveniments que tothom es farà seus i, alhora, els podrà viure com les Teresines”, diu Milán. I Vinyes afegeix: “Com que la gent té molt al cap la imatge de la sèrie, i sap com vesteixen, com es belluguen o com s’expressen, llegir el llibre és quasi com sentir-les. És una de les coses curioses que té.”

Així doncs, el dia a dia de les Teresines torna a ser ben present a Vida de Teresines, una quotidianitat que, en part, tal com diuen Milán i Vinyes, va ser la clau de l’èxit de la sèrie. “Les Teresines retrata situacions, relacions amb la família, amb els amics, amb els veïns… que són molt catalanes, molt d’aquí, vaja. És aquest costumisme, que agrada.” De fet, expliquen que, quan van presentar la proposta a TV3 –que va produir la sèrie–, els deien: “Però si no hi passa res!” “El que hi passa és el que ens passa a tots, el que passa a la vida quotidiana”, conclou Milán. La història d’aquestes tres germanes barcelonines, tot i estar inspirada en la vida de poble dels anys noranta de Sitges –ciutat natal de Milán–, és universal. “TV3 volia que passés a Barcelona, però ens vam adonar que no era només una qüestió de Sitges o de Barcelona, sinó que també podia ser de Reus, d’Olot, de Manresa… perquè era molt de Catalunya.”

Llibre, però no segona temporada

El llibre de les Teresines arriba, mentre la segona temporada és a un calaix, molt reclamada durant anys pels seguidors de la sèrie. Tanmateix, tant Vinyes com Milán deixen clar que, tot i que van arribar a escriure-la, no es farà mai. “La segona temporada és escrita, però penso que ja està bé que no s’hagi arribat a fer. Ara no té sentit de fer-la. Els personatges que fa la Cubana, encara que tinguin uns altres noms, vides i se situïn en uns altres llocs, són igual que les Teresines. A nosaltres ens agrada més fer coses noves i completament diferents”, explica Vinyes.

La segona temporada no es va arribar a fer mai perquè va coincidir amb Cegada de amor, un dels grans espectacles de la Cubana, que va tenir molt d’èxit a tot arreu del país i de l’estat espanyol. Però la idea era fer sortir les Teresines de l’economia submergida. Milán ho explica així: “La segona temporada estava molt bé perquè els tocava la grossa de Nadal. A elles i a tots els veïns. Es feien milionaris. Volíem explicar com els diners els transformaven: l’Angelina es comprava un pis, les Teresines deixaven de treballar i viatjaven… A cada capítol, les Teresines visitaven les noves vides dels veïns, però, al final, tornaven a treballar.” Alhora, Milán també reconeix que la mort de Carme Montornés el 1993, l’actriu que interpretava la Montserrat, un dels personatges principals de la sèrie, els va trasbalsar. Entre això i la feina que se’ls acumulava, la segona temporada de Teresines S.A. va restar tancada en un calaix de les oficines de la Cubana per sempre més.