22.08.2023 - 13:49
|
Actualització: 22.08.2023 - 18:17
La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, veu de manera absolutament positiva que es permeti l’ús del català –a més de l’èuscar i el gallec– al congrés espanyol. Diu que és una oportunitat històrica i que creu que no es pot deixar perdre de cap manera. “Les diverses denominacions i sensibilitats polítiques no han de ser un obstacle perquè esdevingui una realitat”, ha dit a l’ACN. En aquest sentit, reconeix que dir ‘català-valencià’ pot reobrir velles ferides amb lectures tendencioses i interessades. Per això, demana que la fórmula no serveixi de precedent per a fragmentar la llengua i pensar que en són dues de diferents: “La llengua és una de sola, amb les seves diverses varietats.”
La responsable del IEC –màxima autoritat històrica de la llengua catalana i òrgan que vetlla per totes les varietats dialectals del català– defensa les solucions polítiques, que sovint permeten esquivar els obstacles: “M’estimo més que tiri endavant una denominació política, no filològica ni científica, si en paral·lel es vetlla per la unitat de la llengua, sigui quina sigui la seva varietat nominativa.”
Alhora, Cabré deixa clar que la varietat nominativa solament és reivindicada al País Valencià, atès que a les Illes, Catalunya del Nord, la Franja i l’Alguer sempre parlen de llengua catalana, i es mostra més partidària d’utilitzar la fórmula “llengua catalana denominada valencià”. “La concepció acadèmica, filològica i científica, reconeguda fins i tot en el diccionari per la Reial Acadèmia Espanyola, és que la llengua és una, la catalana.”