06.10.2020 - 19:55
En la compareixença d’avui, Christine Lagarde, presidenta del BCE, ha advertit que no veu que la recuperació econòmica de la zona euro sigui completa fins al final del 2022, per culpa dels rebrots de la covid-19. Lagarde està preocupada per la repercussió que les mesures de contenció que han hagut de prendre les autoritats –i les que hauran de prendre– tindran en la recuperació. I ha afegit: ‘De manera que en lloc d’aquesta V que tots esperem, tinc por que aquest segon braç de la V pugui ser una mica més vacil·lant.’ Però, per a la tranquil·litat general, ha dit: ‘Estem preparats per a utilitzar totes les eines que tinguin un resultat eficaç i proporcional.’ No cal insistir que el BCE és el pilar que sosté la situació a la zona euro, amb una actuació decidida.
Això que ha dit implica un retard sobre les previsions anteriors referides a la data de sortida de la crisi. De fet, cada dia que passa tots –autoritats i analistes– són més conscients de la lleugeresa de les seves previsions, perquè hi ha una consciència creixent de la dependència d’un virus amb comportament imprevisible. Veiem que la recuperació no serà sòlida fins que no desaparegui la pandèmia, que és quan s’eliminaran també les restriccions a l’activitat i la incertesa. Mentre no desaparegui, no es consolidarà cap millora de l’activitat. Això porta a una conclusió molt evident, en què coincideixen tant els analistes com els agents socials: garantir la salut pública és un fet prioritari en aquesta situació, si bé veient això que veiem a Madrid no sembla que aquesta conclusió la tingui tan clara tothom.
De moment, avui el govern espanyol ha empitjorat dos punts la previsió de PIB per a enguany, en comparació amb la que formulà a la primavera, i ha fixat l’expectativa de caiguda de l’economia del 9,2% de llavors a una de bastant més profunda, de l’11,2%. La vice-presidenta d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha atribuït aquesta revisió al fet que el creixement es va comportar pitjor que no es preveia durant el segon trimestre, quan les mesures de confinament van originar una aturada que va blocar l’economia durant setmanes. Incertesa i més incertesa, en definitiva.
El Banc d’Espanya preveu dues situacions en què al tancament del 2022 faltarien per recuperar encara entre dos i sis punts de PIB, cosa que, en condicions normals, faria necessaris entre un i tres anys addicionals per a tornar a la situació prèvia a la pandèmia. Vegem per què. El tercer trimestre és molt important en aquesta apreciació. De fet, el Banc d’Espanya treballa amb dos supòsits de creixement trimestral: el 13% i el 16%. Com més s’acosti al primer, més es pot endarrerir el final de la crisi. Doncs bé, l’AIReF –que calcula l’evolució del PIB en temps real– publicava que ahir, 5 d’octubre, el creixement intertrimestral estimat era del 13,5%. Una xifra que, com podeu comprovar, s’acosta molt a la banda baixa prevista pel Banc d’Espanya.
Per als menys avesats a les xifres, cal recordar que el primer semestre el PIB de l’estat espanyol ha baixat d’un 23%. I que per recuperar aquesta pèrdua cal que el PIB creixi d’un 30%. Bé, pot créixer d’un 13%-14% el tercer trimestre i es parla de l’1,5%-2% el quart. Les previsions del Banc d’Espanya i Funcas per al 2021 indiquen creixements entre el 4% i el 7%, segons els supòsits, i per al 2022 entre el 2% i el 3%, cosa que significaria no haver recuperat tota la caiguda, com hem comentat abans. La recuperació efectiva no arribaria, doncs, fins ben entrat el 2023. Tenim, doncs, un parell d’anys difícils davant… si no empitjora l’aspecte sanitari.
Ve’t aquí si n’és, d’important, que les autoritats se centrin en la lluita contra la covid-19. En el binomi salut-economia, és clar que sense solucionar la primera, la segona sempre anirà a remolc. No seguir aquest criteri –al marge del cost humà que podria tenir– ens pot allargar encara més la sortida de la crisi.
