13.06.2023 - 14:42
El nou govern del president Pere Aragonès, el tercer en tan sols dos anys, vol escenificar que ara accelerarà la feina –això vol dir que fins ara anava lent?–. En canvi, escenifica que tot continua gairebé igual, que els canvis han estat lleus, purament per a reforçar-se. “El govern està preparat per a culminar la legislatura, al febrer de 2025”, ha dit la portaveu Patrícia Plaja. En la primera conferència de premsa després de la crisi de govern, ben poc diferent de les anteriors, Plaja ha parlat acompanyada de David Mascort, el més continuïsta dels tres nous consellers que ahir prometeren el càrrec. Mascort, nou responsable d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, fa fins i tot més temps que treballava al Departament que no pas la seva antecessora, Teresa Jordà. Fins ara, n’era el secretari general.
No ha calgut que Mascort es preparés els tecnicismes, perquè ja els coneixia. Ha agraït la feina de Jordà i ha respost les preguntes amb un to greu i burocràtic, ple de xifres i concrecions, sense transmetre cap canvi de perspectiva. Com a mostra que acceleraran la feina, el conseller ha presentat la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que s’ha aprovat avui al consell executiu. Però no és pas un pla nou. L’ex-consellera Jordà ja el va anunciar el febrer de l’any passat. I les xifres han variat poc. L’informe prospectiu preveu que caldran 12.000 MW d’energia renovable fins l’any 2030 i 58.400 MW fins al 2050 per a la descarbonització del Principat. “Les dades ja les sap tothom des de fa molts anys, una altra cosa és el com”, s’ha defensat Mascort quan li han retret que el document no era nou. L’única novetat és la concreció numèrica del finançament: 84.361 milions d’euros.
En la resta d’àmbits, de moment hi ha la mateixa indefinició que fins ara. Per exemple, la consellera Ester Capella, que s’estrena al Departament de Territori, haurà de posicionar-se sobre les obres per a completar la ronda nord. El compromís de trobar un acord per acabar-les es va signar amb el PSC a canvi de l’aprovació del pressupost, però de moment roman a la nevera. El conseller destituït, Juli Fernández, que n’era un ferm opositor, duia tan sols vuit mesos al càrrec. Plaja no ha aclarit si el relleu té res a veure amb la qüestió. Ans al contrari: no preveuen de desbrossar la qüestió fins després de les eleccions del 23 de juliol, perquè “és un condicionant que el govern espanyol sigui en funcions”. En una compareixença paral·lela, de fet, la portaveu del PSC, Alícia Romero, s’ha mostrat confiada que Capella tindrà la mà més estesa que Fernández en aquest sentit.
La continuïtat ha estat l’estendard fins i tot pel que fa al Departament d’Educació, probablement el més polèmic i criticat els últims dos anys. Plaja ha admès que la nova consellera, Anna Simó, haurà de “refer confiances amb la comunitat educativa i teixir complicitats amb els sindicats”, que fins ara han convocat unes quantes vagues arran de la gestió de l’ex-conseller Josep Gonzàlez Cambray. Amb tot, la mateixa portaveu ha insinuat que no hi haurà canvi en el projecte de fons, perquè Cambray ha posat “les bases de molts canvis que calia fer”, “canvis que eren necessaris i que han estat aplaudits”. És si fa no fa el mateix to amb què Simó es va adreçar ahir al seu antecessor en un piulet: “Gràcies, Josep Gonzàlez Cambray, per la feina de transformació engegada. En recullo el testimoni”. De moment, poc aire de canvi.
L’equilibri és complicat. El govern vol traspuar diligència i gestió tranquil·la, però continua treballant amb el marc narratiu que l’extrema dreta ja té pràcticament les urpes al coll de totes les institucions i que cal defensar-les. Gairebé donen per fet un govern del PP i Vox a la Moncloa: “L’escenari que sembla que es dibuixa”, ha dit avui Plaja. La portaveu ha titllat de preocupant l’anunci d’un govern de PP i Vox al País Valencià, que s’ha sabut mentre durava la compareixença, i ha dit que tan sols hi tindran contactes si és per a defensar la llengua i la cultura. Al mateix sac el cas d’Aliança Catalana, que ha guanyat les eleccions a Ripoll. “Cal barrar el pas a l’extrema dreta, tingui el nom que tingui, amb fermesa i sense fissures. No hi ha res que justifiqui deixar-los pas. No hi ha banderes que puguin tapar o justificar discursos feixistes, d’odi i discriminació. L’idioma de l’extrema dreta és compartit i sempre és el mateix”, ha dit Plaja.
La solució que proposen, tanmateix, és poc nítida. Avançar en el front democràtic que va demanar el president Aragonès, però que no ha trigat a desdibuixar-se. Ara, Plaja diu que no era una proposta circumscrita a les eleccions espanyoles, sinó que “va molt més enllà”: “Cal refer aliances i complicitats entre els partits independentistes i sobiranistes. No va només de les eleccions. El president va dir que el govern hi seria, però ara a qui pertoca consensuar i construir aquests ponts és als partits”. Pilotes endavant.
