L’estat del català empitjora: cap franja d’edat no supera el 50% d’ús de la llengua

Gairebé un terç dels catalanoparlants (31%) diuen que no poden fer servir la llengua en tots els àmbits de la vida, un percentatge que baixa al 7% entre els castellanoparlants. És una de les conclusions de la segona onada d’enguany en l’enquesta sociopolítica del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicada avui, que també reflecteix que el 40% dels ciutadans creuen que el català és una llengua amenaçada i podria desaparèixer.

Aquesta percepció és majoritària entre els nascuts a Catalunya i entre els joves entre setze anys i vint-i-quatre. Segons l’estudi, en què han participat 5.713 persones, un 52% dels catalanoparlants afirma que en alguns casos acaba parlant en castellà per evitar problemes.

Cap franja d’edat supera el 50% d’ús de la llengua.

La mostra del CEO afirma que aproximadament cinc de cada deu converses són en castellà al país, i quatre en català, i que el percentatge d’ús del català cau com més jove és la franja d’edat, sobretot entre els homes. Si entre els homes més grans de 64 anys el 49% de les converses són en aquesta llengua, entre els de 16 a 24 anys la xifra cau al 37%. En les dones, comparant les mateixes franges d’edat, la proporció baixa del 46% al 39%.

El pessimisme pel que fa al català és majoritari sobretot entre els catalans, que en un 79% diuen que la situació de la llengua ha empitjorat en els darrers anys –entre els castellanoparlants, aquesta sensació és minoritària (36%). L’escepticisme també s’observa en el futur, ja que el 67% dels catalanoparlants creuen que l’idioma farà un retrocés en els anys vinents –per un 33% dels castellanoparlants–, una sensació especialment estesa entre els joves de 16 a 34 anys. De fet, quatre de cada deu enquestats creu que la llengua està amenaçada i podria desaparèixer.

Tres de cada quatre catalanoparlants acostuma a canviar al castellà amb castellanoparlants

En la presentació de l’enquesta, la interpretació que el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha fet de les dades és que “no hi ha conflicte lingüístic o guerra de llengües” a Catalunya, però sí que hi ha la “percepció compartida” sobre la fragilitat que té el català a la vida social.

De fet, pel que fa a l’ús social de l’idioma, pràcticament un terç dels catalanoparlants diuen que no el poden fer servir en tots els àmbits de la seva vida, i un 37%, que en la majoria dels comerços no l’atenen en la seva llengua. Més de la meitat (52%) expressen que voldrien parlar en català en alguns casos, però que acaben parlant en castellà per evitar problemes. La xifra és encara més alta entre els qui tenen el català com a llengua materna que prefereixen parlar en castellà quan se’ls interpel·la en aquesta llengua (62%) o els que solen parlar en castellà a castellanoparlants (74%). Una tendència que s’accentua entre els joves d’entre 16 i 34 anys.

Pel que fa als castellanoparlants, es reparteixen en dues meitats gairebé idèntiques entre els que prefereixen respondre en cada idioma quan se’ls interpel·la en català. Alhora, un 58% d’ells diuen que solen parlar en català quan se’ls parla en aquesta llengua, un fet més rellevant entre els joves.

Entre el conjunt de la població, el 83% de la gent creu que tothom qui visqui a Catalunya ha d’entendre el català, i el 88% pensa el mateix sobre el castellà.

La segona enquesta sociopolítica del CEO del 2024 es basa en una mostra de 5.713 persones majors de 16 anys residents a Catalunya que van respondre majoritàriament en línia entre el 14 de juny i el 2 de setembre.