08.11.2022 - 15:01
|
Actualització: 08.11.2022 - 16:16
Un 32% dels agressors dels infants i adolescents atesos per violència sexual a Vall d’Hebron són menors d’edat. La Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència de l’hospital, anomenada equip EMMA, ha fet balanç avui del segon any de funcionament. D’ençà del novembre de l’any passat, han atès 341 pacients, 34 més que l’any passat. La majoria, un 79%, són víctimes de violència sexual. La coordinadora de la unitat, Anna Fàbregas, destaca la importància d’educar per prevenir aquesta violència: “És importantíssim l’empoderament de les nenes i els nens. Ho hem de fer a casa i a l’escola. Si els empoderem, potser l’agressor no ho tindrà tan fàcil.” El perfil majoritari de pacient és una noia de tretze anys.
Les responsables de la unitat mostren el dibuix que va fer una de les pacients, que no podia verbalitzar la violència que havia sofert. El va anomenar “el monstre de la vergonya”. A la consulta, nines, puzles i plastilines esperen en un racó. Aquest és l’entorn en què treballen les professionals de l’equip EMMA, que s’ha convertit en el dispositiu de referència per als menors de setze anys que sofreixen violència a Barcelona.
En la conferència de premsa, la doctora Fàbregas ha recordat que la violència contra els infants és un problema molt greu de salut pública i una realitat encara invisibilitzada i infradiagnosticada. “El que nosaltres veiem és la punta de l’iceberg”, ha deixat clar, en referència a la xifra negra de les violències sexuals. Quant als agressors, un 96% són homes. “Qui exerceix aquesta violència? La resposta és contundent, la majoria són homes”, ha recalcat la psicòloga Mireia Forner.
La violència sexual s’exerceix moltes vegades dins de la família, concretament, un 50% dels casos. En un 34% dels casos, l’agressor és el pare; seguit dels cosins (17%). Quan la violència sexual té lloc fora de la família, en un 42% dels casos l’exerceix un igual de la víctima, entès com algú d’una edat similar; el 15% són monitors; el 13%, veïns.
La doctora Fàbregas ha parlat d’un percentatge “important” de les agressions entre iguals, especialment en els adolescents. Un terç dels agressors són menors d’edat. Aquesta és una dada que els ha cridat l’atenció enguany, després de dos anys de pràctica clínica, però ha puntualitzat que no vol dir que les agressions comeses per menors hagin augmentat. És una dada que cal analitzar.
La importància de posar nom a les parts íntimes: pits, vulva, cul i penis
L’equip EMMA indica que és molt important no fer una valoració simple d’un fenomen tan complex com és la violència sexual. Hi intervenen múltiples factors, de les característiques de l’adolescent, vinculats a la impulsivitat o poca empatia, fins a una manca d’educació afectivo-sexual, que segons Forner busquen altres vies d’educació com els continguts pornogràfics. Tot i això, diu, “no existeix una relació causal entre el consum de pornografia i la conducta violenta en l’àmbit sexual, sinó que hi ha altres elements”.
Les responsables de la unitat reconeixen que hi ha molta feina a fer en relació amb la prevenció, i destaquen que és important l’educació afectivo-sexual. Diuen que hauria de començar a la infància, a l’educació infantil, i ensenyar la canalla a posar nom real a les parts íntimes del cos: pits, vulva, cul i penis. També ensenyar-los que ningú no els pot tocar, tret de moments com el bany o les visites mèdiques, segons l’edat.
Les tres professionals conclouen que per eradicar la violència sexual cal treballar amb els infants perquè coneguin què són les relacions afectives i les relacions sexuals: “Basades en el consentiment, en la confiança, en el respecte, en la comunicació, i trencar amb molts estereotips de gènere.”
La mare i l’entorn escolar, amb qui més trenquen el silenci
La detecció dels casos de violència a menors moltes vegades és complicada perquè tenen por o vergonya d’explicar què ha passat. En el balanç presentat, destaquen que els nens i adolescents tendeixen a revelar a la mare el que ha passat (un 45%) i, en segon lloc, a l’entorn escolar (un 17%).
En aquest sentit, Giuliana Ríos, treballadora social sanitària de la unitat, destaca que, pel temps que els menors passen a l’escola, els professionals d’aquest entorn tenen una “situació privilegiada” per a detectar i també rebre revelacions de la violència sexual. Destaca que els professionals poden trencar el cercle de violència i que l’entorn escolar és també un espai on oferir seguretat, confiança, protecció i acompanyament al nen i a les seves famílies cuidadores.
Deu víctimes de violència per submissió química
La unitat ha atès deu pacients víctimes de violència sexual facilitada per drogues, concretament alcohol. Són casos de submissió química oportunista, quan una noia ha consumit alcohol i l’agressor se n’aprofita, i no un desconegut que posa una substància dins de la beguda, com moltes vegades es concep aquesta violència.
Les professionals de la unitat han atès tres dones menors de setze anys embarassades a causa d’una violació. Aquesta és una altra dada esfereïdora que han facilitat les responsables de la unitat EMMA.
La meitat de les famílies denuncien
El 53% de les famílies decideix de denunciar. Tot i que és una dada que pot semblar baixa, les responsables de l’equip EMMA expliquen que els ha sorprès, atès que els estudis mostren xifres molt inferiors. Un dels motius a què atribueixen aquest percentatge baix és la “desconfiança” amb la justícia.
