27.02.2023 - 20:30
“Els gossos de teràpia tenen la capacitat de trencar barreres que les persones no podem trencar”, diu Sònia Sáez, veterinària i responsable del benestar dels gossos de Purina, col·laboradora del primer estudi que ha observat els beneficis de la teràpia amb gossos en la salut mental d’infants menors de tretze anys. La prova ha estat encapçalada pel Clínic-IDIBAPS i ha durat dos anys, en els quals s’han fet sessions individuals, grupals i familiars amb vint-i-tres pacients, a més de visites terapèutiques i acompanyaments de quaranta-cinc minuts per infant amb la presència de gossos a l’Hospital de Dia del Clínic.
L’infermer especialista en salut mental i investigador principal de l’estudi, Elías Guillén, i la psiquiatra Astrid Morer, investigadora del grup de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent de l’IDIBAPS i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), han estat en el dia a dia del tractament dels menors participants en el programa i hi han anat introduint els gossos un dels dos dies de la setmana en què es feien les sessions.
El primer resultat que demostra l’encert de fer-hi participar els gossos és que els infants hi assistien més el dimarts, que era el dia que sabien que hi trobarien els gossos. Segons que explica Guillén, l’assistència el dimarts ha estat del 75%, mentre que la del dijous, el dia que no hi havia gos, ha estat del 25%.
I mèdicament, també són bon els resultats d’aquesta prova de dos anys. “Els infants estan més tranquils amb la presència d’un gos, i és més fàcil treballar amb ells els objectius que ens proposem”, exposa l’infermer. “Aproximadament el 75% de les crisis que van tenir els pacients van passar els dies sense gos, mentre que quan hi va haver gos només es van donar un 25% d’agitacions.” Així mateix, s’han registrat valors notables de més autocontrol i millor funcionament social dels nens quan hi ha hagut els gossos en la sessió.
La psiquiatra Astrid Morer explica que volien demostrar científicament que l’ús dels gossos en una teràpia habitual pot millorar-ne la percepció per part dels usuaris i també dels professionals. Ja sabien, per altres professionals, els beneficis de la intervenció de gossos de teràpia i volien provar-ho. “Els nens milloren molt l’autocontrol i les habilitats socials i estan més tranquils”, diu Elías Guillén.
La vintena llarga de nens amb què s’ha provat la introducció de gossos de teràpia tenien malalties molt greus i els vincles socials i personals molt malmesos, i amb el gos ha estat molt més fàcil millorar-ho, segons que expliquen. “Són malalties que comporten problemes de regulació de la conducta i les emocions, i els gossos han estat catalitzadors, facilitadors de la nostra feina. Els infants han estat molt més participatius en les activitats, entre les quals, l’aprenentatge o la represa dels hàbits de vida diària, com ara alimentar-se o fer-se la higiene. S’hi mostraven molt més oberts amb la presència dels gossos”, diu la psiquiatra. També estaven molt més relaxats, i acaronant els gossos es trencava la tensió i la rigidesa emocional.
La veterinària Sònia Sáez, responsable de comunicació de Purina i que també s’encarrega del benestar dels gossos, explica que els gossos de teràpia han estat formats expressament per a assolir certs objectius. Són fites que marca sempre el professional sanitari –metge, infermer o fisioterapeuta– segons el problema que es treballi. I aquests sanitaris sempre hi són. A més del pacient, a la sessió també hi ha un tècnic en intervencions assistides amb animals que fa arribar al gos el propòsit del metge perquè arribi al pacient. “Sabem el poder del vincle dels animals amb les persones, i volem demostrar-ho a la societat científicament.”
L’èxit d’aquest estudi del Clínic-IDIBAPS és, doncs, una gran victòria per a conscienciar del poder dels cans com a “facilitadors de la feina del terapeuta”, precisen. El projecte s’ha fet amb professionals del Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), amb la col·laboració de Purina i la Fundació la Caixa, amb CaixaBank.
Què té, el gos, que facilita la teràpia?
Segons Sáez, “el vincle dels gossos amb les persones és impressionant, principalment perquè els cans no jutgen mai amb qui estan i això crea un vincle molt i molt fort amb la gent, l’empatia sorgeix de manera espontània.”
Si parlem de salut mental, diu, “sabem que encara avui és una qüestió molt estigmatitzada, i en la pell d’adolescents també. En aquest sentit, assistir a una teràpia en què hi ha gossos fa que ja no sigui vista com una teràpia sinó com el dia que van a veure la Buba o qualsevol dels altres gossos participants”.
“Depenent de l’activitat, fèiem servir un gos de teràpia més gran o més petit”, detalla Sáez. Si el pacient havia de posar-se el gos a sobre, en tenia un de més petit. I els gossos més grossos, com ara un llaurador, que pot fer entre trenta quilos i quaranta, els feien servir per pujar-hi l’infant a sobre, si convenia.
Aquesta experiència en un context hospitalari albira esperança en les teràpies de salut mental, i per això volen ampliar-ho i estudiar-ne els beneficis en pacients de tretze anys a disset.
En altres teràpies, com ara la fisioteràpia, els resultats també han estat molt positius. “Recordo el cas d’una nena amb paràlisi cerebral a qui el fisioterapeuta ajudava a estirar un braç i, després de molta estona de provar-ho, vam fer entrar un gos de teràpia i, sense haver de dir-li res, la nena va estirar el braç de manera natural per acaronar l’animal”, explica Sònia Sáez.
“Amb persones grans, i amb adults que conviuen amb algun trastorn mental, que tenen l’autoestima molt baixa, els efectes d’acostar-los un gos per ajudar-los és increïble”, detalla la veterinària de Purina, que defensa que es poden trencar moltes barreres i tensions que semblen insalvables. “Si parlem d’humanitzar centres i hospitals, necessitem els gossos per a fer aquesta humanització, perquè són amor incondicional, no esperen res a canvi.” Ella ho sap, ho viu i hi dedica la vida, i veu com els gossos ajuden els col·lectius i les persones més vulnerables, “per això hem d’anar veient com poden ajudar més la societat”, afegeix. “Sabem que la vida juntament amb els animals és molt millor, que pot afavorir la salut de les persones. Ho sabem individualment, però ho hem de demostrar científicament.”
Fins ara, Purina ha lliurat deu gossos tant de teràpia com d’assistència. L’Hospital Sant Joan de Déu va ser el primer del país, el 2015, a tenir una unitat canina fixa a totes les unitats per a involucrar-hi tant com fos possible els gossos de teràpia. Actualment, també treballen amb gossos els hospitals Vall d’Hebron, Sant Pau i Clínic.
Sònia Sáez explica que els voluntaris de Purina eduquen i socialitzen cadells perquè siguin gossos de teràpia. Els tenen a casa durant tot un any. “Es tracta de socialitzar-los, acostumar-los a tota mena d’estímuls, a canviar d’ambient molt fàcilment i a crear vincle amb moltes persones”, detalla. I també és molt important assegurar la salut del ca, diu. “El gos ha de gaudir del que fa, és molt important que li agradi”, puntualitza. I afegeix que detecten la síndrome d’estrès que indica quan cal jubilar el gos.
Com més va més necessiten gossos de teràpia, perquè els centres sanitaris en demanen com a suport als tractaments i acompanyament a pacients. En les sessions, sempre hi ha el metge, el gos, el pacient i el tècnic que fa de traductor de les ordres del professional sanitari al gos.
Gossos de teràpia i gossos d’assistència
La veterinària Sònia Sáez explica que els gossos d’assistència acompanyen un pacient en concret i hi conviuen. Són, per exemple, els gossos pigall, o els gossos que acompanyen persones amb epilèpsia i poden detectar quan tenen un atac, o pacients amb diabetis, per detectar-ne baixades de sucre. Però també hi ha gossos d’assistència que obren i tanquen calaixos com a servei a persones amb alguna discapacitat. “És molt emotiu veure que els fan tant de bé, els gossos a les persones”, afirma Sáez.
Els gossos de teràpia, en canvi, treballen als centres sanitaris, amb els professionals mèdics, infermers, psicòlegs o fisioterapeutes, i el pacient, en sessions individuals o en grup.
Purina també treballa en un projecte per a donar suport a nens que han de testificar, en un ambient tan hostil com és un jutjat, i encara més si és contra un familiar. Sònia Sáez explica que “el gos entra en les sessions prèvies de preparació del judici, i així el nen es relaxa davant d’un psicòleg especialitzat, a qui ho va explicant tot. És increïble com es destrueixen les barreres amb el gos. L’infant no percep que parla amb un advocat, un jutge o un psiquiatre, perquè té el gos a la vora, i és de l’animal d’on li arriba la confiança i la calma.”
