18.10.2021 - 21:50
El dimarts 15 d’octubre de 2019 el ministre espanyol Fernando Grande-Marlaska va declarar: “Tenim uns serveis d’intel·ligència i d’informació realment eficaços i no dubti que acabarem sabent qui hi ha al darrere d’aquests moviments del Tsunami Democràtic.” Ho deia a TVE, l’endemà de la gran protesta arran de la sentència del Tribunal Suprem contra l’1-O que va col·lapsar l’aeroport de Barcelona. Dues setmanes més tard, el Ministeri d’Interior va fer córrer entre la premsa de Madrid que sabia qui eren els responsables del Tsunami i que en diria el nom immediatament. Han passat dos anys però encara no ho han fet. En canvi, la justícia espanyola manté activada una causa secreta per terrorisme i rebel·lió contra el Tsunami, d’ençà del dia mateix que van començar les protestes contra la sentència. La duu el magistrat de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón, i fa dos anys que és sota secret de sumari, és a dir, sense que ningú en sàpiga res.
La matrioixca de García Castellón
Aquesta causa, com un forat negre, és una peça més d’una macrocausa que, com una matrioixca, l’Audiència espanyola va engegar a final del 2017 de manera prospectiva contra els CDR. Feia bon poc que havien tancat els presoners polítics i que mig govern i el president se n’havien anat a l’exili, quan els CDR esdevenien les organitzacions més eficaces per a articular moviments de protesta descentralitzats per tot Catalunya, aleshores contra la repressió incipient, abans per a protegir les urnes i l’organització del referèndum.
Van situar els CDR en el punt de mira, i García Castellón va obrir una causa secreta al jutjat número 6 de l’Audiència espanyola. Aquella és la causa mare del gruix de la repressió post-sentència, tot i que s’activés poc temps després de la declaració d’independència. De fet, el primer signe visible que hi havia aquesta investigació va arribar just després de Setmana Santa del 2018, quan el jutge Diego de Egea, actuant com a jutge de reforç de García Castellón al jutjat número 6, va fer detenir Tamara Carrasco per una primera acusació de sedició, rebel·lió i terrorisme, i també Adrià Carrasco, que va poder fugir de la Guàrdia Civil i exiliar-se a Bèlgica.
El fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo anava farcint tant com podia la causa, aportant tots els atestats policíacs i dades suposadament incriminatòries que podia. De fet, ell fou qui va signar just després del 20-S del 2017 la primera querella per sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que la jutgessa Carmen Lamela va admetre i que va portar a l’empresonament de tots dos dirigents socials. Però el paper de Carballo fou especialment decisiu quan el jutge García Castellón va ordenar la detenció el 23 de setembre del 2019 de nou activistes dels CDR en diversos municipis de Catalunya. Mancava menys d’un mes per a la sentència, i l’Audiència espanyola volia tallar de soca-rel qualsevol temptativa de mobilització o protesta.
Per això va activar en aquell moment les detencions, quan feia molts mesos que seguia i investigava els activistes. I no ha estat fins fa ben poques setmanes, quan foren processats per presumpta pertinença a organització terrorista, que els tretze afectats del 23-S van saber que havien estat investigats en una altra causa, la causa principal contra els CDR, molt temps abans. Però no els ho havien comunicat ni a ells ni a les defenses, que han posat en qüestió el procediment, per haver vulnerat els drets de defensa. Perquè la informació que tenien, el sumari que havien pogut consultar –després d’haver estat filtrat en uns determinats mitjans espanyols per escampar-ne els detalls– era relatiu a l’anomenada operació Judes, que era una peça separada de la causa principal.
L’instructor diu que tots els investigats tenen en comú això: “Principis ideològics favorables a la independència i l’activisme radical per a aconseguir-la; el seu objectiu final com a organització era d’aconseguir la independència de Catalunya, emprant la violència en la seva expressió més gran; forçant, de manera coercitiva, les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.” De fet, la fiscalia els acusa de pertànyer a una suposada organització terrorista dins els CDR que –diu– volia actuar arran de la sentència del judici contra el procés. Una suposada organització que no ha actuat mai.
L’acció contra set d’aquests tretze membres dels CDR fou abans de la sentència. Després, arran de l’acció a l’aeroport i en previsió de noves accions de protesta, el jutge García Castellón encara va obrir una altra causa derivada, contra el Tsunami Democràtic, i pels mateixos delictes de rebel·lió i terrorisme. Era just quan el ministre Grande-Marlaska afirmava que tenien controlats els responsables del Tsunami i que els desactivarien. Però aquells dies l’única acció visible contra el Tsunami fou el tancament de dominis i webs des d’on es difonia informació per a descarregar les aplicacions per a poder participar en les futures mobilitzacions. El jutge ho va ordenar a petició del fiscal, que maldava –amb l’ajuda de la Guàrdia Civil– per anar tancant totes les vies de difusió de les accions del Tsunami que sorgien ací i allà.
Dos-cents investigats pels talls de la AP-7
Aquella investigació per “indicis de terrorisme” contra l’organització del Tsunami roman oberta, dos anys després, i encara sota secret de sumari. Pràcticament no se sap res del contingut d’aquesta instrucció; només que el fiscal Carballo va enviar al jutge García Castellón tota la informació policíaca que li arribava dels talls de la AP-7 del novembre del 2019, per si podien farcir la causa per terrorisme, per mirar de saber qui i com organitzava aquelles mobilitzacions. Els més de dos-cents identificats al tall de la Jonquera i de Salt van ser investigats en jutjats ordinaris de Perpinyà i de Figueres. Sobretot a Figueres.
Perquè, segons fonts de la defensa consultades per VilaWeb, la Gendarmeria va fer una vintena de detencions per aquestes causes, que van ser ràpidament arxivades a petició de la fiscalia de Perpinyà. En canvi, al sud, un sol jutjat de Figueres acumula ara mateix les causes de dos-cents investigats.
La fusió amb Vólkhov
I paral·lelament a la causa secreta de l’Audiència espanyola, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va decidir d’investigar també l’organització de les accions del Tsunami Democràtic en la macrocausa Vólkhov. En la peça separada del Vólkhov contra el Tsunami el jutge assenyalava, per exemple, Xavier Vendrell, David Madí, Oriol Soler i Josep Lluís Alay. Les defenses dels investigats es van oposar a aquesta decisió. El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado els va donar suport, negà que es pogués traspassar aquesta part de la causa a l’Audiència espanyola perquè el jutge Aguirre no ho havia argumentat prou i afirmà que els vulnerava el dret de defensa. Però l’Audiència de Barcelona va donar la raó a Aguirre i aquesta part de la investigació ha passat definitivament a mans de García Castellón. Dos anys després, el jutge continua controlant el ritme d’aquesta via repressiva, jugant amb la informació que allibera i els passos següents que dictarà.
