La teoria de l’estret de Bering, qüestionada: els humans ja eren a l’Amèrica del Nord fa trenta mil anys?

  • La confirmació del descobriment significaria que la gent probablement hauria arribat a Amèrica en embarcacions per la costa del Pacífic

VilaWeb

Europa Press

02.06.2021 - 16:03
Actualització: 02.06.2021 - 19:28

Un descobriment inesperat suggereix que els primers humans van arribar a l’Amèrica del Nord fa més de trenta mil anys, molt abans del que estima la teoria que diu que van passar per l’estret de Bering fa tretze mil anys.

Andrew Somerville, professor assistent d’antropologia a la Universitat Estatal d’Iowa (ISU), explica que van fer el descobriment mentre estudiaven els orígens de l’agricultura a la Vall de Tehuacan, a Mèxic. Com a part d’aquest treball, volien establir una data per a l’ocupació humana més primerenca de la Cova de Coxcatlan, per la qual cosa van obtenir les dates de radiocarboni per diversos ossos de conill i cérvol que es van recollir de la cova en la dècada de 1960.

Les dates dels ossos van portar sobtadament a Somerville i els seus col·legues en una direcció diferent amb el seu treball. Els rangs de datació per a les mostres d’os de la base de la cova van oscil·lar entre 33.448 i 28.279 anys. Ara les troballes se sumen al vell debat sobre la teoria que els primers humans van creuar l’estret de Bering cap a Amèrica fa tretze mil anys. Els resultats es poden trobar a la revista acadèmica Latin American Antiquity.

“No tractàvem d’opinar sobre aquest debat, només tractàvem d’ubicar el nostre estudi agrícola amb una línia de temps més ferma”, va dir Somerville en un comunicat. “Ens va sorprendre trobar aquestes dates realment antigues al fons de la cova, i això vol dir que hem d’observar més de prop els artefactes recuperats d’aquests nivells”.

Somerville diu que les troballes aporten als investigadors una millor comprensió de la cronologia de la regió. Els estudis anteriors es van basar en mostres de carbó i plantes, però diu que els ossos són un millor material per a la datació. No obstant això, encara queda un gran interrogant, hi ha un vincle humà amb la capa inferior de la cova on es van trobar els ossos?

Per respondre a aquesta pregunta, Somerville i Matthew Hill, professor associat d’antropologia de la ISU, proposen d’observar més de prop les mostres d’os a la recerca d’evidència de marques de talls d’eines de pedra fetes per humans, o alternances tèrmiques que suggereixin que els ossos van ser bullits o rostits al foc.

“Fer retrocedir l’arribada d’humans a Amèrica de Nord a fa més de trenta mil anys significaria que els humans ja hi eren abans del període de l’últim màxim glacial, quan l’Edat de Gel era en el seu pitjor moment”, va dir Somerville. “Gran part d’Amèrica de Nord hauria estat inhòspita per a les poblacions humanes. Les glaceres haurien blocat per complet qualsevol pas per terra procedent d’Alaska i el Canadà, fet que significa que la gent probablement hauria hagut d’arribar a Amèrica en embarcacions per la costa del Pacífic”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor