06.08.2021 - 21:50
“Hem de passar de la fase de la repressió a la resolució del conflicte.” Aquestes són paraules del president Pere Aragonès durant el discurs d’investidura a l’auditori del Parlament de Catalunya. Tanmateix, aquesta transformació de fase en té més de desig que no pas de realitat. Aquests darrers mesos el govern espanyol ha indultat els presos polítics, però amb els drets amartellats a la mínima expressió i amb fórmules repressives noves sobre les espatlles, com ara la causa del Tribunal de Comptes espanyol.
En aquesta situació, que no deixa de ser el mateix terreny pantanós pel qual va intentar de transitar el govern de Quim Torra –inhabilitat el setembre passat per haver defensat la llibertat d’expressió–, el nou govern haurà de maldar per dotar de sentit les línies vermelles amb què suposadament vol encerclar la taula de diàleg: amnistia, fi de la repressió i dret de l’autodeterminació.
Mentre la reactivació de l’espai de negociació entre la Generalitat i el govern espanyol, que es consumarà a final de setembre, encara no té una data concreta, els tentacles de la repressió ja es remouen per la sala Tàpies de palau i s’han aferrat, de moment, a les cadires de quatre consellers, tots d’ERC: Roger Torrent, Natàlia Garriga, Tània Verge i Josep González Cambray.
Les causes dels consellers
El conseller d’Empresa, Roger Torrent, és investigat per un delicte de desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran del seu paper al capdavant de l’anterior mesa del parlament, que, contra el parer del Tribunal Constitucional espanyol, va tramitar resolucions a favor d’exercir el dret de l’autodeterminació i per a reprovar Felipe VI. En aquesta causa també són investigats la resta de membres independentistes de la mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós –secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia– i Adriana Delgado.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, és perseguida pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum de l’1-O. En aquesta causa hi ha processats una trentena d’ex-alt càrrecs del govern de Carles Puigdemont i uns quants empresaris. Garriga és acusada de malversació pel seu paper en l’organització de l’1-O com a secretària general de la Vice-presidència.
La consellera de Feminismes, Tània Verge, va ser absolta pel jutjat penal número 11 de Barcelona dels delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació per haver format part de la sindicatura de l’1-O. No obstant això, la causa continua viva perquè la fiscalia, que demanava dos anys de presó per a ella i Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal i Josep Pagès, ha presentat un recurs davant l’Audiència de Barcelona.
Finalment, el conseller d’Educació, Josep González Cambray, fou un dels detinguts per Guàrdia Civil espanyola en l’anomenat cas Volhov. Una investigació rocambolesca que dirigeix el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona i que intenta de treure l’entrellat d’una suposada trama de desviament de subvencions. Entre la vintena d’encausat per delictes de malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d’influències hi ha David Madí, Oriol Soler, Xavier Vinyals, Josep Lluís Alay i Xavier Vendrell.
Alts càrrecs perseguits
Els tentacles de la repressió van més enllà del govern i també tenen en el punt de mira uns quants alts càrrecs. Amb l’excusa dels preparatius de l’1-O, el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona persegueix la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –Núria Llorach, Vicent Sanchis i Saül Gordillo–, però també el director del Consell Català de l’Esport, Aleix Villatoro –també encausat al Tribunal de Comptes–; el director de l’Agència Catalana del Consum, Francesc Sutries; la directora de serveis del Departament de la Vice-presidència i de Polítiques Digitals i Territori, Teresa Prohias; la directora de serveis del Departament de Cultura, Marta Garsaball; i el director de general de Difusió, Ignasi Genovès.
