Hi ha nervis al PSOE. L’acostament d’aquests últims anys a ERC, Bildu i, darrerament, a Junts, ha anat fent créixer la tensió. L’ús del català al congrés espanyol i la llei d’amnistia ja van acabar d’omplir el got. Ara, l’acord per a canviar el finançament de Catalunya el pot fer vessar. Les veus crítiques ja no es limiten al president de Castella – La Manxa, Emiliano García Page, ni a l’ex-president espanyol Felipe González, ni al seu ex-vice-president, Alfonso Guerra, rondinaires habituals. El debat sobre els diners ha tocat el viu de molts més barons socialistes, que comencen a trobar que l’estratègia del secretari general del partit, el president Pedro Sánchez, s’endinsa en zona de perill. Per a mirar de contenir l’onada, Sánchez ha avançat el quaranta-unè congrés federal del partit als dies 29 i 30 de novembre i 1r de desembre, en lloc de la segona meitat de l’any vinent. Espera liquidar el debat i consolidar la seva direcció. Se’n sortirà, aquesta vegada?

Les discrepàncies amb Sánchez s’escampen

Hi ha unes quantes proves que l’acord sobre el finançament ha causat un malestar diferent. La primera, que la vice-presidenta María Jesús Montero s’ha trobat empesa a comparèixer al senat espanyol –demà a les onze del matí– per donar explicacions; serà a instància de Junts, Vox i el PP, però també perquè, en privat, ho demanaven molts socialistes. La segona, les veus que s’hi han pronunciat en contra. Per exemple, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, un dels pocs gats vells del PSOE que van donar suport a Sánchez durant les primàries del 2016. En una entrevista a El País, fa pocs dies, Borrell, que sempre ha negat l’infrafinançament de Catalunya, deia: “El pacte entre els socialistes i ERC assumeix de manera post mortem el relat del procés.” La duresa de Borrell, que qualificava l’acord de concert econòmic, va fer sortir Montero a contradir-lo: “No és un concert ni res que s’hi assembli.”

El màxim dirigent socialista a Castella i Lleó, Luis Tudanca, ha donat la raó a Borrell i ha dit que de cap manera no aprovarà cap reforma del finançament que no sigui justa per a la seva regió. Ho ha fet sense gosar de confrontar-se del tot amb Sánchez, amb el matís que confia que la Moncloa no permetrà cap injustícia, però ha enviat igualment l’advertiment. “Ho defensarem amb dents i ungles”, va dir. Miguel Ángel Gallardo, d’Extremadura, considera que l’acord és incompatible amb la constitució espanyola i que s’oposarà a “quotes d’insolidaritat i de desigualtat”, i fins i tot ha allargat la mà a la presidenta del PP de la seva comunitat, María Guardiola, per arribar a pactes en matèria de finançament autonòmic. També ho ha fet el president d’Astúries, Adrián Barbón, que ha procurat de treure ferro a l’avançament del congrés i negar cap tensió interna, però ha avisat que s’oposaran a la sortida de qualsevol comunitat del règim comú.

Els opositors habituals a Sánchez, és clar, també s’hi han pronunciat. La ruptura amb García Page ja és pràcticament irreparable d’ençà que va dur l’amnistia al Tribunal Constitucional espanyol; igual com amb Felipe González, que ja va titllar d’inconstitucional l’amnistia i ha posat al mateix sac l’acord amb ERC. El president de la federació aragonesa, Javier Lambán, un altre dels crítics de llarga durada, ha dit que el text de l’acord contradiu “el concepte de cohesió del territori sobre el qual es basa la idea d’Espanya que emana de la constitució espanyola i va contra la idea d’igualtat que ha de defensar un socialista”. Sánchez administra el partit amb mà robusta d’ençà que va arribar a la presidència del govern espanyol, ha anat cristal·litzant el seu poder orgànic omplint les llistes de gent que li és fidel i fins ara n’ha tingut prou de fer ironia amb declaracions com ara: “La notícia seria que el president García Page estigués d’acord amb mi.”

Sánchez ja acumula recel en uns quants territoris, on el fan responsable de la desfeta a les municipals i autonòmiques de l’any passat. Els seus aliats i ell mateix han convidat tots els crítics a participar activament en el congrés del novembre, per a demostrar que el partit és porós a les crítiques. Amb la presidència a la mà i la legislatura encara en la seva primera fase, difícilment originarà canvis grossos, però si els retrets són generalitzats, els fonaments li poden començar a trontollar. Ara, després de l’última patacada, en què els socialistes van perdre gairebé tot el seu poder territorial, els lideratges són incipients en molts llocs i cal veure fins a quin punt gosen enfrontar-se a la direcció. Després d’aquest congrés federal hi haurà els congressos que han de renovar unes quantes direccions autonòmiques. Per això, també, Sánchez calcula que el millor moment per a jugar-se-la és ara: fer el debat d’un cop i, a partir de la seva renovació com a secretari general, poder argumentar a partir d’ara que el PSOE ha validat la seva estratègia.

La definició real del pacte amb Esquerra

L’altra qüestió de fons que el congrés del PSOE pot aclarir és què implica realment el document signat amb ERC. El PSC es va negar i es nega encara a fer-ne la seva interpretació. Cada vegada que han demanat al president Salvador Illa si és un concert econòmic o no, es remet a la literalitat del text, que diu que és molt clara, però el text no parla de concert enlloc. Les explicacions de Montero al senat seran importants per a aclarir la seva disputa terminològica amb Borrell. És un concert o no? Sigui quina sigui la resposta, els equilibris de Sánchez es poden complicar. Si aigualeix el vi, tal volta pot satisfer els socialistes escèptics, però pot tesar la relació amb els republicans. Sembla poc probable que Esquerra arrisqui l’estabilitat de Sánchez a Madrid, vista la llarga llista d’incompliments que ja s’acumulen, però no és tan clar en el cas d’Illa. Si en canvi ratifica la lectura més ambiciosa del text, reforçarà l’hostilitat dins el partit.

Sigui com sigui, l’acord ha obert la capsa de Pandora d’un debat en què, fins ara, el pinyol del PSOE s’havia inhibit. Fins i tot els més pròxims a Sánchez, com la valenciana Diana Morant, que ha defensat l’acord, o l’andalús Juan Espadas, que ha evitat de criticar-lo, s’han trobat forçats a demanar que la reforma que es faci sigui solidària també amb el País Valencià i Andalusia. El dirigent dels socialistes a Múrcia, José Vélez, també ha dit que proposaran al govern espanyol un finançament singular per a la regió. L’ambient s’ha anat escalfant; el congrés del PSOE demostrarà si d’aquesta temperatura en sortirà foc d’encenalls o bé un incendi seriós per a l’estat.