Ja tenim el primer ensurt de l’any

Els Reis venien amb un sac de carbó amagat enmig de les joguines. I el van deixar anar de bon matí, abans d’arribar a les cases. Divendres ens vam assabentar que el mes de desembre la inflació a la zona de l’euro havia augmentat del 2,4% al 2,9%. Mig punt, que és molt. Veníem de vuit mesos optimistes de retallades i, per això, la inflexió a l’alça ha agafat més volada. Els analistes diuen que és un efecte essencialment estatístic, però no deixa de ser un advertiment que la qüestió no s’ha pas resolt, ni de bon tros. Segons les dades publicades per Eurostat, l’institut estatístic europeu, l’índex de preus al consum –com ja he dit– va passar del 2,4% al 2,9% a la zona de l’euro; del 3,9% anual al novembre al 4,1% a l’estat francès (d’acord amb l’índex europeu harmonitzat – IPCA); i, sobretot, del 2,3% al 3,8% a Alemanya. Recordem que a l’estat espanyol l’IPCA avançat va ser del 3,3%, de manera que va repetir la taxa del novembre. De qui és “culpa” de la pujada europea? De l’energia, dels aliments, dels serveis…?

En el cas espanyol, l’INE explicava que l’evolució zero era deguda, principalment, a l’estabilitat dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques, en contrast amb la pujada del desembre del 2022. També hi influïa l’electricitat, amb uns preus que no han augmentat tant com un any enrere. I, en sentit contrari, destacava que els preus dels carburants disminuïen, però amb menys intensitat que l’any anterior.

Potser és bo de repassar els components principals que contribueixen, en diferents graus, a la inflació de la zona de l’euro. Quant als pesos per al 2023, en el 100% de l’IPC, els serveis són el component més important, perquè representen cap al 43,5% de la despesa final del consum monetari de les cases a la zona euro. A continuació, hi ha els productes industrials no energètics, amb un 26,3%, aproximadament.

Els aliments, l’alcohol i el tabac i l’energia equivalen a un 20% i 10,2%, respectivament. Fixem-nos que tots dos plegats representen menys d’un terç de la despesa de la zona de l’euro, però poden tenir importants repercussions en la xifra d’inflació general, perquè els seus preus tendeixen a fluctuar significativament més que no pas els altres components. De fet, és just això que ha succeït aquests últims temps: energia i alimentació.

En bona part, aquest repunt de la inflació actual s’hauria pogut esperar, perquè té relació amb la supressió gradual de l’ajut governamental d’emergència establert el 2022. Això és especialment cert a Alemanya, on acaben de retirar-se les subvencions a les factures d’energia, cosa que augmenta el preu pagat per les famílies i les empreses i, per tant, el càlcul de la inflació.

En realitat, si anem enrere, podem recordar que el Banc Central Europeu (BCE) ja albirava que la inflació es podia recuperar al desembre. En la darrera conferència de premsa, Christine Lagarde, presidenta de la institució, va dir que els preus augmentarien una mica més de pressa a la zona euro, perquè la reducció dels preus de l’energia no era tan forta. I tal dit, tal fet. Els preus de l’energia no baixen tan de pressa, els aliments han augmentat lleugerament i els preus dels serveis no s’han frenat, per l’efecte salarial.

A més dels dos països esmentats, al desembre l’augment de la inflació ha afectat gairebé la meitat dels estats de la zona euro: Àustria, Estònia, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Finlàndia i Bèlgica. Cal dir que no es preveia una extensió tan gran.

La repercussió ha estat immediata, amb danys col·laterals. I el sector que ho demostra més de pressa és el financer, amb els diners interbancaris que cada dia negocien les entitats. El raonament dels bancs és simple. Si el BCE ha d’afrontar una altra vegada un augment de la inflació, vol dir que es trigarà més a arribar a l’objectiu del 2%. Per tant, els tipus alts s’allargaran. Així doncs, els diners que ens deixem entre nosaltres, que havíem rebaixat ràpidament, potser cal revisar-los. I dit i fet. L’euríbor a dotze mesos, que va acabar l’any al 3,513%, avui ja és al 3,616%, en un canvi de tendència que ja veurem si es manté. Però, de moment, hi ha les dues últimes pujades, des que sabem la nova inflació, que són importants, i això és un fre a la baixada que havia mostrat al desembre.

Aquest repunt inflacionari del desembre, a més de les causes explicades, es produeix en uns moments en què la situació geopolítica es va embolicant. El cas més recent és el que afecta el cost de transportar mercaderies per via marítima entre Àsia i Europa, que s’ha enfilat aquesta última setmana, fins a triplicar-se en algunes rutes, per l’augment dels atacs dels rebels hutis del Iemen contra vaixells a la mar Roja i al golf d’Aden.

Una vintena de navilieres ha decidit d’evitar el canal de Suez i fer la volta a l’Àfrica per a arribar a Europa des d’Àsia, un trajecte que allarga uns deu dies els viatges. Pensem que el 15% del comerç marítim mundial passa per la mar Roja. Tot i que els atacs dels rebels hutis van començar al novembre, les pujades dels nolis havien estat moderades fins a final d’any. No obstant això, les tarifes s’han multiplicat i pugen en vertical en les gràfiques dels primers dies del 2024.

Ara com ara, no saben com acabarà repercutint en el consumidor aquesta situació anòmala, però ben segur que finalment afectarà els preus d’alguns productes d’importació que vénen d’Àsia. Això vol dir afegir una mica de llenya al foc.

L’altra cara de la moneda –en el cas dels aliments– la tenim en la insòlita guerra que ha començat a l’estat francès, entre la gran distribució i la indústria alimentària. S’hi ha instaurat un debat sobre el preu dels productes bàsics, en el qual la distribució afirma que els augments de preus per part de molts productors són injustificats. El govern ha exigit a detallistes i proveïdors que acabin les negociacions anuals de preus al gener, dos mesos abans de l’època habitual, per poder reduir la inflació.

Però les hostilitats ja han començat abans d’acabar el termini. Carrefour ha anunciat que deixarà de vendre tots els productes de la nord-americana PepsiCo, un dels líders mundials en la producció d’aliments, a conseqüència dels “augments inacceptables” dels seus preus. Entre els productes que desapareixeran dels prestatges de Carrefour hi ha les begudes gasoses de Pepsi, les patates Lay’s i els Doritos, entre més de gran popularitat entre els consumidors.

Carrefour ja té antecedents en aquesta mena de sancions unilaterals contra la indústria. Al setembre va advertir que podria deixar de vendre productes Lindt, perquè aquest fabricant havia reduït la quantitat consumible –un fenomen que es va estenent– i alhora havia apujat el preu dels productes per al consumidor. “A partir de dijous, als prestatges dels productes PepsiCo als centres Carrefour de França, Itàlia, Espanya i Bèlgica hi haurà cartells que indicaran que l’establiment deixarà de vendre aquestes marques a causa d’augments de preus inacceptables”, va dir un portaveu de la cadena de distribució francesa a Reuters divendres.

En definitiva, la pujada de la inflació de la zona euro i la conseqüència directa, l’augment de l’euríbor, és el primer entrebanc seriós que ens trobem el 2024. No ha trigat pas gaire. Probablement és una premonició d’un any que comença amb molts fronts oberts.