27.05.2024 - 10:47
L’equip multidisciplinari de la presó de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), va considerar que el cop de puny que a l’octubre va donar a un altre intern el reclús que al març va apunyalar mortalment una cuinera no va ser un incident crític. Per això, no es va tornar a avaluar el risc de reincidència d’aquest pres amb el test RisCanvi i va tornar a treballar a la cuina poc després, sense haver complert la sanció. Aquest test és una de les eines amb algoritme que fan servir els tècnics de les presons per determinar el grau de perillositat dels interns. El cas, ara, s’està investigant judicialment.
L’abril del 2016 el pres, I.S.O., va matar, també amb un ganivet, una dona amb qui havia tingut contactes anteriorment i va presentar-se voluntàriament a la comissaria dels Mossos d’Esquadra més propera. Immediatament va ser empresonat a Mas d’Enric. El 2018 va ser condemnat a onze anys de presó per assassinat amb els atenuants de confessió i embriaguesa i va ser classificat en segon grau, el règim ordinari. Hauria pogut sortir en llibertat l’abril del 2027.
Des d’aleshores, el seu pas per la presó havia estat correcte, sense relacionar-se gaire amb altres interns, però sense cap conflicte important, amb bona conducta. Segons les catorze vegades que va passar el RisCanvi, el seu risc de reincidència i de violència intrainstitucional va ser sempre baix, excepte el maig del 2020, a l’inici de la pandèmia de covid, quan va ser mitjà. En totes les avaluacions de comportament o de participació en tallers obtenia bona nota. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va dir al parlament una setmana després del crim i suïcidi del març que el reclús havia tingut una evolució favorable, i que res feia preveure que tingués una reacció com aquella. L’últim RisCanvi que va passar va ser el juliol del 2023. Teòricament s’ha de passar cada sis mesos, però del juliol al març –quan va cometre el crim de la cuinera– no l’havia tornat a passar.
No obstant això, l’octubre del 2023 va donar un cop de puny a la cara a un intern, de qui deia que l’insultava. Va reconèixer els fets i no es va enfrontar als funcionaris, que el van aïllar a la seva cel·la durant aquell dia. Posteriorment va ser sancionat a onze dies d’aïllament a la seva cel·la per aquests fets, però al març la sanció encara no s’havia complert. Els treballadors de la presó el van instar a participar en activitats d’intervenció psicosocial, però ell no va voler. Això va fer que no pogués progressar de grau, però no l’impedí de seguir treballant a la presó. Segons ell, no tenia suport social o familiar fora del centre, i per tant no tenia gaires incentius per tenir permisos de sortida o el tercer grau. A més, no havia pagat la indemnització a la família de la dona que havia matat el 2016, tot i que havia acumulat més de 8.000 euros treballant a la presó.
El 5 de gener del 2024, després del cop de puny, la Junta de Tractament va aprovar que I.S.O. tornés a treballar a la cuina, ho va aprovar amb uns resultats del RisCanvi que no estaven actualitzats i que encara indicaven que el risc de reincidència era baix.
L’intern feia quatre anys que treballava a la cuina, excepte en els últims mesos del 2023 (a causa de la sanció pel cop de puny), i havia arribat a cap de grup perquè tenia formació i dedicació. No hi havia cap queixa contra ell de cap company ni de la cuinera morta. De fet, els responsables de la cuina van demanar a la junta de tractament que el readmetessin després de la sanció de l’octubre passat.
Com que l’equip multidisciplinar –que és qui fa el seguiment diari de l’intern al mòdul– va considerar que el cop de puny a l’octubre no era un incident “crític”, no va haver de passar el RisCanvi, com sí que hauria passat si s’hagués considerat crítica aquella agressió. I.S.O. havia anat passant el test cada sis mesos aproximadament, com marca el protocol, que –tanmateix– també estableix que s’ha de passar després d’un incident crític. Com que no es va considerar crític, no el va haver de tornar a passar. Fonts internes de la presó tarragonina consultades pel diari precisen que en aquell moment la psicòloga responsable de fer-lo estava de baixa, i que ningú de la direcció els va avisar que calia tornar a fer la prova.
