Una tendència positiva i una dada molt negativa de l’èuscar al País Basc del Nord

El País Basc del Nord ha presentat aquesta setmana els resultats de l’Enquesta sociolingüística sobre la situació del basc de l’any 2021, unes dades que revelen una millora en alguns punts, però amb aspectes molt preocupants en uns altres.

El basc, com la resta de llengües minoritzades a l’estat francès, va sofrir una gran reculada durant el segle XX, en què va passar de ser dominant en molts llocs a gairebé desaparèixer, a causa de la política estatal planificada de promocionar el francès i desprestigiar la resta de llengües.

I si durant el segle XX la tendència era de perdre parlants, ara la situació s’ha estabilitzat. Actualment, un habitant de cada cinc del País Basc del Nord de més de setze anys sap parlar basc, i el nombre total no ha variat gens d’ençà de l’any 2011. Fa dotze anys hi havia 51.100 parlants de basc i les noves dades del 2021 diu que són 51.500.

Tot i això, en termes percentuals hi ha una disminució, perquè si bé s’han guanyat 400 parlants en deu anys, la població ha crescut de 16.935 persones. De manera que el percentatge de parlants ha passat de representar el 21,4% a ser del 20,1%.

A grans trets, aquesta és una dada positiva, perquè, fins fa uns anys, el basc el parlava en una proporció més gran la gent d’edat més avançada. La previsió era que, simplement amb el pas del temps, la llengua es podria trobar en una situació molt crítica. I les dades revelen que es manté el nombre de persones que saben basc i que hi ha un augment molt important entre els més joves.

De fet, ara els joves són el grup que sap més basc, després dels de més de seixanta-cinc anys. Entre els joves de 16 anys a 24, s’ha passat d’un 12% de parlants de basc l’any 2001 a un 22% l’any 2021, una tendència positiva, que és similar entre el grup d’edat de 25 anys a 34, que passen del 12% al 17%. Així doncs, les noves generacions saben més basc que no pas fa unes dècades. Antton Curutcharry, president de l’Oficina Pública de la Llengua Basca, explica que mantenir “el nombre de parlants d’èuscar ja és un resultat notable” i ho vincula a l’ensenyament a l’escola.

A més, hi ha un 9,4% de la població, unes 24.000 persones, que en té una competència bàsica, és a dir, un cert coneixement, encara que no és capaç de parlar-lo bé. Això representa mil persones més que no pas fa cinc anys.

La diferència és substancial entre zones geogràfiques. Dels tres territoris del País Basc del Nord, els de l’interior, és a dir, a la Baixa Navarra i a i Zuberoa, els bascoparlants representen el 47,5% de la població. A Lapurdi, s’ha de diferenciar entre l’àrea metropolitana de Biarritz, Anglet i Baiona, on el sap el 8,4% de la població, i fora, on és parlat pel 22,9%.

Una disminució de l’ús del basc i una transmissió bilingüe

Si les dades sobre el coneixement del basc són positives en certs aspectes, trobem que les dades sobre l’ús són, en termes generals, negatives. Si l’any 2001, un 10% dels habitants de més de setze anys parlava més basc que no pas francès, o bé tant basc com francès, ara són el 7,1%. Una tendència constant en els anys.

De fet, l’únic grup d’edat en què hi ha una recuperació molt lleugera de la llengua habitual aquests darrers deu anys és entre el grup d’edat de 16 anys a 24. Del 5% al 5,7% els qui fan servir més el basc que no pas el francès, o igual, i del 12% al 12,4% els qui empren el basc, però menys que el francès.

Per tant, l’augment que trobem en el coneixement de la llengua no s’ha traduït en termes similars en l’ús. A escala global, això significa un descens en tots els contexts, sobretot en l’àmbit informal. En conjunt, la tendència a la baixa s’ha mantingut inalterable en l’ús del basc a la llar, amb la parella i amb els germans; tot i això, sí que s’ha mantingut amb els infants.

Aquesta dada de llengua emprada amb els infants també oculta un factor que pot arribar a ser negatiu per a la supervivència de la llengua basca. Si bé la transmissió es manté, i un 79% dels parlants del basc el transmet als fills, la tendència és introduir-hi com més va més el francès. Això significa que, en deu anys, tot i haver-hi més joves de 16 anys a 24 anys que tenen el basc com a primera llengua, la majoria el combina amb el francès.

L’any 2011, dels joves de 16 anys a 24, un 7,7% tenia el basc com a llengua materna, i un 5,7%, juntament amb el francès; és a dir, un 13,4% tenia el basc com a llengua materna en major o menor grau; l’any 2021, solament un 3,7% té únicament el basc com a llengua materna i l’11,1% és combinat amb el francès, en total, el 14,8%.

En conjunt, el 63% de pares bascoparlants transmet solament el basc i un 16% el transmet amb el francès. Entre els pares de 16 anys a 24, un 48,8% transmet solament el basc, mentre que el 27,3% parla també amb els fills en francès.

L’augment entre els més joves és, principalment, gràcies a l’escola. De fet, l’any 2001, solament un 7% dels parlants de basc no el tenia com a llengua materna, i ara representen el 17,4%. Tanmateix, això no ha anat acompanya d’un ús més gran.

Una actitud més positiva, i més bilingüe

Ara com ara, al País Basc del Nord, un 36% de la població és favorable a promoure l’ús del basc, la majoria es mostra indiferent i, en canvi, disminueixen els qui hi estan en contra, que passen del 21,3% l’any 2011 al 14,5% actual.

Aquí hi ha una relació forta amb el coneixement de la llengua. Entre els bascoparlants, un 70% s’hi mostra a favor de promoure’l més, i baixa entre els qui no el saben parlar.

Sobre l’ensenyament de la llengua basca, trobem que en els darrers deu anys hi ha hagut un augment dels qui volen que els infants aprenguin basc. L’any 2011, un 52% volia que aprenguessin basc, dels quals, un 18,6% en escoles immersives de basc.

En canvi, l’any 2021 hi ha més pares que volen que els fills rebin un ensenyament bilingüe o immersiu (54%), i baixa el percentatge dels qui volen que rebin immersió en basc (16,5%). No obstant això, és una xifra molt més alta que no els qui la reben actualment, si tenim en compte que en el curs escolar 2022/2023 un 21% dels infants rep una instrucció bilingüe i un 8% immersiva.