22.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.02.2024 - 08:56
L’endemà de la victòria electoral del PP a les eleccions gallegues es va obrir novament la pàgina de l’amnistia, amb la llei encallada al congrés espanyol. I qui més clar ha tingut com fer-ho és el PSOE, que de seguida ha demanat una pròrroga de dues setmanes per a mirar d’arribar a un acord amb Junts sobre l’aspecte més espinós, la referència al terrorisme com a exclusió de l’amnistia. Però els socialistes, molt tocats pel desastre electoral de diumenge passat, han desplegat una ofensiva mediàtica de desgast del jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, per a desacreditar-ne la investigació per terrorisme i per a qüestionar la seva feina com a jutge. Al PSOE li interessa desgastar la causa, desacreditar-la, per mirar de convèncer Junts que no pot dur enlloc i que l’actual text de la llei d’amnistia no significa cap risc per als investigats, perquè tots, incloent-hi Carles Puigdemont, se’n beneficiaran.
El cas és que ha començat una nova fase en aquesta guerra entre el poder executiu i el judicial en relació amb el procés i que té implicacions sobre la governabilitat de l’estat i la continuïtat de la legislatura. Hi ha una guerra entre el govern espanyol i la cúpula judicial; una altra entre jutges i fiscals; i una altra entre fiscals, amb l’obertura d’un nou front internacional, el de Suïssa. Perquè fou a propòsit d’una (altra) resposta del govern suís a García-Castellón contrària a col·laborar en la investigació per terrorisme del Tsunami que va començar aquesta ofensiva del PSOE, que ha jugat de manera evident amb els temps de publicació d’una informació essencial en l’actual fase d’instrucció de la causa del Tsunami.
Dos mesos en un calaix del ministeri
El Ministeri de Justícia espanyol va rebre el 29 de desembre la resposta de l’Oficina Federal de Justícia del govern suís a la comissió rogatòria d’assistència judicial que els va enviar García-Castellón el 21 de novembre demanant informació sobre un compte bancari des d’on sospita que es va finançar el Tsunami Democràtic i sobre el domicili en aquest país de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Suïssa s’hi va negar, tot recordant al jutge que ja feia quatre anys els havien demanat col·laboració i que els l’havien denegada perquè no entenien que els fets poguessin ser qualificats de terrorisme; i va qüestionar la necessitat de proporcionar informació relativa a Rovira si no hi havia res que la pogués vincular als incidents relacionats amb les protestes del Tsunami. I encara més, el govern suís li demanava quines implicacions tindria la llei d’amnistia sobre Rovira i la resta d’investigats.
Tota una plantofada que el PSOE es va desar. Perquè el Ministeri de Justícia, com a destinatari de la comunicació procedent de les autoritats governamentals suïsses, no la va traslladar immediatament a l’autoritat judicial espanyola, sinó que es va esperar gairebé dos mesos a fer-ho, el 20 de febrer, dos dies després de les eleccions gallegues. Però abans d’arribar al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència espanyola, aquesta informació incendiària per a la causa de García-Castellón es va filtrar a El País i la Cadena SER, que la van esbombar convenientment. Tot plegat va desfermar la ira del jutge, que va respondre a Suïssa l’endemà mateix, amb un to indissimuladament molest i sarcàstic, i va anunciar que obria una peça separada i secreta per a determinar quins funcionaris eren els responsables d’un possible delicte de revelació de secrets per la filtració d’aquesta informació remesa al ministeri.
Però l’ofensiva contra García-Castellón ha continuat per part d’El País i la SER, que ahir van publicar sengles informacions que qüestionaven la investigació del Tsunami amb dades que no eren pas noves: un informe del SEM que qüestiona de dalt a baix la tesi del jutge segons la qual la protesta del Tsunami a l’aeroport va causar la mort del turista francès que hi va tenir un atac de cor aquell mateix dia, i els errors del jutge en els terminis de pròrroga de la instrucció –alertats fa setmanes per Gonzalo Boye– que haurien d’anul·lar la causa. Tot plegat, acompanyat de la viralització d’un fragment de la conferència que García-Castellón va fer la tardor passada a Astúries, amb la presència ultres, en què es vantava d’haver mentit el 2002 a les autoritats franceses sobre el lloc on es trobava el cors Yvan Colonna per pressionar-les per signar un conveni bilateral per a afavorir les devolucions en calent de detinguts per terrorisme.
Una campanya que arriba just quan la número dos de la fiscalia general de l’estat, Maria Ángel Sánchez-Conde, ha signat l’informe que fixa la posició definitiva del ministeri fiscal sobre la petició al Tribunal Suprem de García-Castellón perquè assumeixi la investigació per terrorisme contra Carles Puigdemont (com a eurodiputat) i Ruben Wagensberg (com a diputat al parlament) i la resta d’investigats. Un informe que no tan sols tomba els arguments del jutge per a imputar-los tots dos per terrorisme, sinó que els ridiculitza, de tan elementals com presenta els arguments contraris. “El magistrat instructor es limita a fer conjectures sense cap mena de base fàctica”, acaba reblant Sánchez-Conde.
Un episodi més de la guerra de fiscals que hi ha oberta fa setmanes a propòsit d’aquesta causa, i al qual el jutge es va avançar de manera sorprenent el dia anterior a la presentació d’aquest informe de la tinent fiscal. Perquè en una providència insòlita va demanar una còpia de l’informe que havien signat aquell mateix dia la majoria dels fiscals del Tribunal Suprem que sostenien la posició contrària, la d’investigar Puigdemont per terrorisme. Per més que la gran majoria dels fiscals del Suprem ho defensi, no és la posició definitiva de la fiscalia, que queda fixada per l’informe de la tinenta fiscal, en aquest cas contrari a les tesis del jutge. Però García-Castellón no va voler esperar a tenir l’informe definitiu sinó que va demanar el dels fiscals rebels per a remetre’l a Suïssa com a resposta a la seva negativa a col·laborar.
Ara, la decisió que compta és la que acabi prenent la sala segona del Tribunal Suprem, és a dir, els jutges de la sala penal que dirigeix Manuel Marchena. Ja tenen designat un magistrat ponent, Juan Ramón Berdugo, un dels magistrats del tribunal que va condemnar els dirigents del procés per sedició i malversació. Berdugo pot tenir en compte l’informe definitiu de la tinenta fiscal, que li serà remès, però no és vinculant. I l’ambient a la plaça de les Saleses de Madrid fa pensar que, com García-Castellón, tindrà més en compte el parer dels fiscals rebels del Suprem.
La guerra entre els poders de l’estat s’agreuja, i els episodis de més tensió encara han de venir. Però hi ha una cosa que, d’ençà de la setmana passada, queda prou clara: el cap de l’estat espanyol, Felipe VI, és al costat dels jutges contraris a l’amnistia. Una vegada més.
