03.04.2023 - 21:40
Si ets docent interí no tens gaire marge de maniobra per a fer punts: t’han donat una plaça a Formentera per a un mes? Hi has d’anar. L’inconvenient, recurrent cada any, no radica tant en la mobilitat –que també, per la condició de doble insularitat– sinó a poder trobar una habitació o un pis per a viure-hi. Segons el moment de l’any, és una tasca gairebé impossible.
El començament de la temporada turística, a l’abril, té una conseqüència per a com més va més gent que no pot permetre’s de pagar grans quantitats de diners per un lloguer: quedar-se sense casa. Ho explica Àlex Julià, mestre d’anglès a primària i que enguany va obtenir plaça d’interí a la menor de les Pitiüses. Es va mudar al febrer per estar-s’hi un mes, en principi. En aquest cas, la complicació no va ser gran: cases buides i més possibilitats per a trobar on dormir. Però ara s’ha vist obligat a trobar un lloc nou perquè la substitució s’allarga, previsiblement, fins a final de curs. I ací arriben els maldecaps.
“He hagut de posar-me a cercar pis fins al juny, perquè on sóc ara em feien fora al maig. I és impossible. Tot són preus de turista”, relata Julià, que s’ha arribat a trobar ofertes en portals immobiliaris de 4.200 euros de lloguer el mes per una casa de dues habitacions. “No ho podia pagar de cap manera”, subratlla, i afegeix: “Els mestres venim aquí a perdre doblers.”
Julià es va fer viral a les xarxes socials perquè va denunciar la situació en què es trobava. El propietari del seu pis el necessitava perquè tornava a Formentera a passar la temporada i Julià ja es veia dormint en un cotxe, igual que uns altres mestres que s’hi han vist obligats. “Fins al març, bé, però els lloguers no són per a tot l’any, és impossible. Hi pots estar a un preu raonable fins que te’n fan fora per llogar-lo a turistes.” Més exemples: van trobar una casa per a compartir entre sis que sortia a 6.000 euros mensuals per cap.
“Això passa cada any. Però arriba juny i tires de solidaritat: dorms en un sofà o en un cotxe. Ho fa molta gent perquè pensa que, si es queixa, no passarà res”, apunta. Però ell sí que va aconseguir alguna cosa amb les queixes. Malgrat que la resposta del govern de les Illes ha estat gairebé nul·la, ha pogut trobar una habitació que li van oferir gràcies a la difusió que es va fer.
I per què no podia renunciar a la plaça? Perquè això implicaria una sanció de dos anys a la borsa d’interins. El fet de no trobar habitatge per mor dels preus del lloguer no és una justificació legal per la Conselleria d’Educació per a renunciar a la plaça.
Segons Idealista, un dels portals immobiliaris més grans d’internet –i per on Julià va cercar casa–, el preu mitjà del metre quadrat a les Illes ja és de 14,5 euros, el màxim històric; ha crescut d’un 18,7% respecte de l’any passat. A Eivissa, a més, la xifra arriba als 20,90 euros. Aquestes dades, les darreres disponibles, corresponen al mes de febrer, de manera que previsiblement aniran augmentant a mesura que la temporada comenci i les situacions com la de Julià es materialitzin en xifres.
De seixanta euros la nit a cent vuitanta
O com la de Leydi, una immigrant colombiana que va arribar a Mallorca ara fa tres mesos. El seu cas és diferent, però amb un denominador comú: acabarà sense un sostre perquè a partir d’aquest mes no podrà assumir el preu de l’apartament on dormen.
Leydi, que ha vingut amb cinc persones més fugint de la violència i la corrupció a Colòmbia, on diu que tenien un habitatge digne, ha vist com l’esperança d’un futur més bo es convertia en malson. Quan va arribar a Mallorca, no trobava cap lloguer perquè els preus eren abusius. Per això, i com a emergència, va recórrer a un apartament hotel obert a Palmanova (Calvià), en què podia pagar seixanta euros la nit per dormir-hi tots sis.
A força de vendre unes panades colombianes i mirar de subsistir per alimentar les seves filles en edat escolar, podia anar assumint aquesta xifra. Ara, les males notícies van arribar amb la temporada turística: l’hotel apujava els preus de seixanta euros la nit a cent vuitanta. “És impossible trobar on viure. L’hotel ens ha sostingut el preu, però només fins ara. No tendrem manera de pagar-ho. Hem cercat pis, hem anat als serveis socials, però res”, relata.
L’any passat, el primer estiu amb aparent normalitat després de la pandèmia, van arribar a les Illes 16,4 milions de turistes, que van duplicar la població en els mesos d’estiu. El negoci del lloguer turístic, malgrat les limitacions imposades pel govern, no ha fet abaixar els preus, que, tot el contrari, van en augment. “Si algú ve a fer feina, no ve per gust. Vam haver de sortir corrent de Colòmbia i veníem a Mallorca amb l’esperança que no ens passés res, però no ha estat així”, sentencia la colombiana.
