La tempesta financera no s’ha acabat

Avui la borsa ha tornat a baixar de valent. Ja hem explicat, en aquesta secció, que la volatilitat de les cotitzacions seria una de les característiques dels mercats durant uns quants dies, perquè els nervis són a flor de pell i, malgrat tots els esforços fets per les autoritats monetàries, moltes persones –i empreses– continuen desconfiant dels bancs. Això fa que hi hagi moviments de diners importants a l’alça i a la baixa, impulsats pels especuladors que proven d’aprofitar aquests moments, que són els que més diners potencials els ofereixen per a guanyar. Inversors professionals, amb una mínima aversió al risc, per descomptat.

To s’ha capgirat de bon matí i s’ha reafirmat quan ha obert la borsa de Nova York. Els principals índexs de Wall Street queien amb força, perquè els inversors continuaven sobresaltats per la possibilitat d’una crisi bancària, malgrat que els bancs més grans del país van rescatar l’atribolat banc regional de San Francisco, el First Republic Bank. Ja tenim un altre protagonista, que va quedar en dubte en la crisi primària de divendres passat.

Una cosa que pot sorprendre és que, ahir, grans bancs com JPMorgan Chase i Morgan Stanley van llançar un salvavides de 30.000 milions de dòlars al First Republic, i van calmar els nervis i van ajudar les accions nord-americanes a anotar guanys durant la sessió d’ahir, i avui les accions del First Republic baixaven d’un 20,7% en les primeres operacions del dia, després d’haver anunciat que suspenia el pagament de dividends. Ha estat l’únic motiu, aquest? Jo crec que no. Plou sobre mullat i algú ha ajudat a escampar el mullader.

Em sembla que avui la secretària del Tresor, Janet Yellen, ha ficat els peus a la galleda fins al fons davant el comitè de Finances del senat. És evident que havia d’aclarir un fet que ja exposàvem aquí dilluns passat, que és si la garantia dels dipòsits que havien ofert als dos primers bancs en fallida –Silicon Valley Bank i Signature Bank– per a aturar el primer cop tindria continuïtat en cas que n’hi hagués més en aquesta situació.

I avui, davant els senadors, ha dit que els reemborsaments governamentals dels dipòsits no assegurats “no s’estendran a tots els bancs que puguin fer fallida, sinó tan sols a aquells que representin un risc sistèmic per al sistema financer”. És a dir, als més grans. Jo crec que Yellen era conscient que havia relliscat en la manera d’expressar-ho i ha mirat de tranquil·litzar els mercats i els legisladors, tot dient: “El nostre sistema bancari continua essent sòlid i els nord-americans poden confiar que els seus dipòsits seran aquí quan els necessitin”. I ha afegit: “Les accions d’aquesta setmana demostren el nostre compromís decidit de garantir que els estalvis dels dipositants continuïn essent segurs.” Tot i això, també ha deixat molt clar que no hi hauria carta blanca per a tots. En aquest sentit, ha admès que no tots els dipositants estaran protegits per sobre dels límits de l’assegurança de 250.000 dòlars per compte, com va passar amb els clients dels dos bancs fallits.

Lògicament, en el torn de preguntes, un senador li ha retret que l’impacte d’aquesta decisió seria que els bancs petits resultarien menys atractius per als dipositants amb més de 250.000 dòlars, l’actual llindar d’assegurança del fons de garantia. “Em preocupa que s’animi a dir a qualsevol que tingui un gran dipòsit en un banc mitjà: ‘No et compensarem, però si vas a un dels nostres bancs preferents, sí que et compensarem'”, li han dit. “No, no és això el que fomentem”, ha respost Yellen, però el peu ja era dins la galleda.

Jo em poso en la pell d’un dipositant americà amb més de 250.000 dòlars i, probablement, demà al matí traslladaria els meus diners a un banc en què em sentís segur que no perdré ni un dòlar si les coses es compliquen. I suposo que, com jo, també ho deuen pensar molts americans, amb la qual cosa, si fossin molts, podrien causar problemes a bancs que estan ben administrats però que no estan preparats per a una retirada de dipòsits a gran escala, com no ho està cap, tret que tingui l’assegurança del banc central darrere. Si la fuga de diners de bancs regionals cap a bancs “sistèmics” no es frena, els problemes per un feix de bancs arribaran aviat.

Som davant un problema de confiança. Si en un lloc em garanteixen el 100% dels diners i en un altre m’hi posen un topall, no dubto que aniré al primer. I més, si m’ho recorda la secretària del Tresor i no acabo de veure clara la fortalesa de tota la banca. Espero i desitjo que trobin una solució a l’escletxa que ha obert avui la senyora Yellen; en cas contrari, ara sí que hi pot haver un problema seriós, per més ben gestionats que estiguin els bancs mitjans i petits.

Mentrestant, a Europa, es manté la idea oficial que no hi haurà contagi. Però, per si de cas, aquest matí el BCE ha fet una reunió extraordinària del consell de supervisió, la segona d’aquesta setmana, per a analitzar la tensió i la volatilitat del sector bancari, una mesura poc habitual abans de la reunió prevista la setmana que ve. Tot i això, els supervisors han estat informats que els dipòsits eren estables a tota la zona euro i que l’exposició al Credit Suisse era irrellevant, segons que ha informat Reuters, tot i que un portaveu del BCE, diu, no ha volgut fer comentaris.

El cas és que, malgrat tot i els ajuts de 50.000 milions de francs suïssos, el Credit Suisse avui ha caigut d’un 8% i es comenta que ha registrat més de 450 milions de dòlars en sortides netes dels seus fons gestionats als Estats Units i Europa entre el 13 i el 15 de març. Tot plegat fa pensar que el suport que ha rebut del Banc Nacional de Suïssa no ha estat suficient per a calmar els mercats financers i retornar la confiança als inversors. Vet ací un nou problema per a la setmana vinent.

A les borses d’aquí la caiguda ha tornat a ser important, amb l’Íbex-35 vorejant el 2%. El pes dels bancs dins l’indicador ha tornat a ser decisiu, atès que els cinc principals bancs s’han deixat entre el 2% i el 5% durant la sessió d’avui, amb els preus de tancament molt a la vora dels mínims de la sessió, la qual cosa no augura res de bo per a dilluns. De totes maneres, com es va demostrar el cap de setmana passat, les autoritats monetàries poden fer moltes coses en dos dies. Això és ben cert, tant com que cada dia no és festa…