The Washington Post · Kasha Patel

Les temperatures del sòl a l’Antàrtida Oriental han augmentat més de 28 °C per sobre del que és habitual en la segona gran onada de calor que afecta la regió en dos anys consecutius. Aquesta històrica onada de calor pot persistir deu dies més i és un exemple nefast dels pics de temperatura que aquest clima polar pot experimentar com més va més en un món que s’escalfa.

“Aquesta onada de calor és un fet gairebé rècord per a la regió de l’Antàrtida on té l’impacte més gran”, va dir Edward Blanchard, un científic atmosfèric de la Universitat de Washington, en un correu electrònic. “La gran petjada de l’onada de calor també és remarcable”, perquè cobreix una gran part de l’Antàrtida Oriental, que conforma la major part del continent.

L’onada de calor arriba enmig de l’hivern antàrtic, de manera que les temperatures continuen al voltant de -20 °C. Així i tot, l’anomalia de temperatura antàrtica és la més gran del món, segons els models meteorològics. Es preveu que les temperatures es mantinguin 20-30 °C per sobre de la mitjana en algunes parts de l’Antàrtida Oriental aquests deu dies vinents. Han estat per sobre de la mitjana durant la major part de juliol, però no tan altes com ho són ara. La setmana passada, van ser de 12 °C per sobre de la mitjana.

Segons l’analista de temperatures de l’Antàrtida Stefano Di Battista, l’estació del Pol Sud haurà tingut el juliol més càlid d’ençà del 2002, amb unes temperatures aproximadament 6,3 graus per sobre de la mitjana. Del 20 de juliol al 30, la temperatura mitjana a l’estació va ser de -47,6 °C, una temperatura típica de final de febrer, que és el final de l’estiu a l’Antàrtida. Vostok, al centre de la capa de gel oriental, haurà tingut el juliol més càlid d’ençà del 2009, amb temperatures aproximadament 6,5 graus per sobre de la mitjana. “L’onada de calor a la plana de l’Antàrtida és extraordinària més per la durada que per la intensitat, tot i que alguns valors són destacables”, va dir Di Battista en un correu electrònic.

Mentre que grans parts del continent han estat excepcionalment càlides, una onada de fred al nord va portar temperatures extremadament baixes a principi de juliol. El dia 17, les estacions meteorològiques a Domo Fuji van baixar a -82,1 °C, la segona temperatura més freda registrada el mes de juliol.

Què causa l’onada de calor?

Les temperatures hivernals a l’Antàrtida fluctuen a causa de la manca de llum solar, però aquesta onada de calor és una desviació molt més gran que l’habitual. És massa aviat per a determinar-ne totes les causes, però els científics diuen que pot estar almenys parcialment vinculada a processos que es produeixen a 30 quilòmetres per damunt de la superfície, a l’estratosfera.

L’estratosfera conté una forta banda d’aire fred i baixa pressió que gira al voltant de cada pol, anomenada vòrtex polar. El vòrtex sol ser fort i estable durant l’hivern a l’hemisferi sud, va dir Amy Butler, una científica atmosfèrica de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. Però enguany, segons que va explicar, el vòrtex ha estat sacsejat per ones atmosfèriques que l’han debilitat i han fet que les temperatures a gran altitud augmentin; d’això se’n diu escalfament estratosfèric sobtat.

“La raó principal per la qual és destacable és perquè sol ser un període relativament tranquil per al vòrtex polar de l’hemisferi sud”, va dir Butler. Aquest esdeveniment ha portat a unes temperatures rècord a l’estratosfera.

Les dades demostren que l’escalfament estratosfèric sobtat també afecta l’atmosfera inferior on es produeix l’oratge. L’escalfament ha debilitat la banda de vents de l’oest al voltant de l’Antàrtida, anomenada corrent en jet. Això ha permès que l’aire fred, que normalment es troba prop del pol sud es desviï cap al nord, cap a Nova Zelanda, el sud de l’Àfrica i el sud de l’Amèrica del Sud, com una porta de nevera deixada oberta. A mesura que el fred profund ha escapat de l’Antàrtida Oriental, les temperatures han augmentat dramàticament allà com a resposta.

Les pressions atmosfèriques sobre l’Antàrtida Oriental també augmenten de manera “totalment boja”, va piular Ben Noll, un meteoròleg establert a Nova Zelanda. “El clima a l’hemisferi sud és una mica salvatge en aquests moments!”, va escriure.

Hi ha més factors que poden ajudar a intensificar l’onada de calor. La capa de gel marí a l’Antàrtida és la segona més baixa registrada per a aquesta època de l’any, just per sobre dels nivells rècord del 2023. El gel marí ajuda a mantenir fresques les regions polars tot reflectint la llum solar cap a l’espai. També ajuda a mantenir l’aire fred perquè actua com una barrera entre l’aire fred i les aigües càlides, que han estat excepcionalment càlides enguany.

“És probable que tenir menys gel marí i un oceà Austral més càlid al voltant del continent antàrtic ‘reparteixi molts números’ per a un clima hivernal més càlid sobre l’Antàrtida,” va dir Blanchard. “Des d’aquesta perspectiva, podria ser una mica ‘menys sorprenent’ veure grans onades de calor a l’Antàrtida enguany en comparació amb un any ‘normal’ amb condicions de gel marí mitjanes.”

Els científics diuen que també és difícil d’ignorar que el món sencer ha experimentat un rècord de calor d’ençà del juliol, amb temperatures d’1,5 graus de mitjana d’escalfament per sobre de l’era pre-industrial. A mesura que el planeta s’escalfa, els pols s’escalfen a un ritme encara més ràpid. Les dades recents del nucli de gel i els models de càlcul demostren que l’Antàrtida s’escalfa el doble de ràpid que la mitjana global.

“Amb l’augment de les temperatures globals augmenta el ‘punt de referència’ potencial per a les temperatures mitjanes,” va dir David Mikolajczyk, meteoròleg investigador de la Universitat de Wisconsin-Madison. Com a resultat, “forts escalfaments com aquest poden ocórrer més sovint i tenir un impacte més gran”.

L’onada de calor més gran a l’Antàrtida –i en qualsevol lloc del món– va ocórrer el març del 2022, quan la costa oriental de l’Antàrtida va augmentar almenys 39 graus. Els científics del lloc es van posar pantalons curts i es van treure les samarretes, mentre la zona experimentava un intens desgel.

“Aquestes onades de calor són, per desgràcia, com més va menys sorprenents per a mi. Aquests anys se n’han produït unes quantes”, va dir Sergi Gonzàlez Herrero, científic atmosfèric de l’Institut WSL per a la recerca de la Neu i les Allaus.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb