15.09.2021 - 19:50
|
Actualització: 15.09.2021 - 20:02
“És imprescindible de potenciar el teletreball, flexible i planificat, tenint en compte els beneficis que té per a les empreses, els treballadors i la societat. El treball a distància no ha de ser un model únic i uniforme, sinó que s’ha d’adaptar a les característiques de cada empresa, sector, dimensió, territori i activitat que desenvolupen, i a la diversitat dels llocs de feina”, ha dit aquest migdia Josep Ginesta, secretari general de la PIMEC, quan ha presentat una enquesta sobre què pensen fer les pimes després de la pandèmia en aquest aspecte concret.
La proposta de Ginesta és una crida en positiu a les pimes, que no semblen gaire decidides a optar per un model que ha funcionat forçosament durant els mesos de la pandèmia. I hi ha posat números: “Actualment, tan sols 430.000 persones teletreballen a Catalunya i el potencial és d’1,4 milions”, ha dit. És clar que li sembla poc. També ha explicat això: “El 41% de les empreses que preveu d’aplicar el teletreball, el proposa entre 1 dia i 1,5 a la setmana, atès que el límit regulat a la llei del treball a distància és del 30%.” I ha afegit: “La major part de pimes consultades preveuen d’aplicar-lo parcialment i per a menys del 50% de la plantilla, mentre que solament el 18% preveu una aplicació total, sobretot del sector digital.”
S’han escrit rius de tinta aquests darrers mesos sobre el teletreball i el seu futur a casa nostra. Al començament de la pandèmia, va ser una solució d’emergència, però també una troballa que va sorprendre tothom. Moltes empreses podien mantenir la feina i molts treballadors estaven contents perquè descobrien un nou món: treballar de casa estant. La conciliació, tan esperada, s’entreveia –en molts casos, per primera vegada. Després, les coses van anar baixant el suflé del principi. Alguns treballadors trobaven a faltar la sociabilitat amb els col·legues o es queixaven que a casa no hi havia prou tranquil·litat per a treballar, i les empreses s’adonaven que la productivitat, que al començament fins i tot havia crescut, anava baixant. Per aquest motiu, algunes grans companyies americanes van dir que calia que la gent tornés a l’oficina i això va marcar la resta de companyies del món, grans i petites. Quan els estralls de la pandèmia van baixar, moltes van començar a cridar cap al lloc de feina de cara al setembre. I així estem.
Per això, resulta molt interessant de veure què en pensen les pimes catalanes en aquesta enquesta de la PIMEC. Josep Ginesta, que defensa la feina a distància sempre que sigui possible, també ha fet autocrítica sobre el fet que poques empreses hagin fet una anàlisi organitzativa prèvia de cost-benefici: “És imprescindible de fer-la per a avaluar guanys, garanties, drets i deures… I necessari perquè assegura part de l’èxit de l’aplicació del teletreball.” Arran d’això, ha conclòs: “No hauríem de perdre l’oportunitat d’incorporar el teletreball, eliminar incerteses i fer la feina d’anàlisi per a garantir que s’adapti a la realitat del teixit productiu.”
La tercera part de pimes que el vol mantenir preveu d’aplicar-lo parcialment i per a menys del 50% de la plantilla. Tan sols el 18% en preveu una aplicació total –sobretot al sector digital. El 41% de les empreses que el preveu, el proposa per sota del 30% de la jornada –entre 1 dia i 1,5 a la setmana. Tal com es veu en aquestes xifres, l’opció de moltes empreses és per un model híbrid entre feina presencial i a distància. Una decisió salomònica que sembla, en principi, que moltes empreses i treballadors aplaudeixen.
En la seva intervenció, la directora de l’Àrea de Treball de PIMEC, Sílvia Miró, ha dit que l’estudi indica que la major part de les pimes catalanes consultades han incorporat el teletreball durant la pandèmia i que un 29% ja el tenien d’abans. A més, ha posat de manifest que, si bé tan sols una de cada quatre empreses ha fet una anàlisi cost-benefici de què pot comportar el teletreball –un percentatge que em sembla molt baix–, el 44% de les empreses que n’han fet ha hagut d’invertir recursos per a incorporar-lo, amb una mitjana de 322 euros per persona. Per una altra banda, el 70% de les empreses ha facilitat equipaments tecnològics als treballadors per a teletreballar, i el 14% els han formats en competències digitals.
I què hi guanya, l’empresa? Miró ha constatat que el 61% no ha percebut que el teletreball impliqui estalvis del punt de vista empresarial i que, del 39% que creu que sí, situa aquest estalvi principalment en els costs per desplaçaments i infrastructures. Això sí, per més de la meitat de les empreses, el teletreball ha comportat més flexibilitat horària o una distribució diferent de la jornada, cosa que pensen que passarà a les que l’incorporin després de la pandèmia.
Em sembla molt interessant l’anàlisi que l’estudi fa dels impactes del teletreball. Segons la part positiva que destaquen més empreses, es tracta, per una banda, de la conciliació (74%) i, per una altra, la productivitat (43%), juntament amb el compromís amb l’empresa (34,5%). Però no totes ho veuen de la mateixa manera. Així, els impactes negatius destacats per més empreses són, per una banda, la comunicació interna (60%) i, per una altra, la seguretat (28,6%) i la productivitat (24,5%). Això sí, solament el 8% d’empreses ha modificat les polítiques de retribució a partir de l’aplicació del teletreball i té previst d’abonar alguna mena de compensació perquè es faci. És molt? És poc? Cada casa és un cas diferent i es fa difícil de generalitzar.
Per acabar, també em sembla molt interessant la pregunta que fan a l’enquesta sobre les barreres que es troben els empresaris amb la feina a distància. Tal com ja he comentat abans, tan sols una de cada quatre empreses ha fet una anàlisi de cost-benefici o planifica el teletreball, fet que, evidentment, en dificulta l’èxit, atès que implica anar a les palpentes en un terreny desconegut. Per una altra banda, la incertesa econòmica i com es tornarà a la normalitat originen prudència i força escepticisme en les empreses. I, finalment, mencionen que les rigideses de la regulació i les incerteses per la negociació col·lectiva fan preveure dificultats per a aplicar-lo a les seves empreses. Preocupant!
Els mesos vinents anirem veient com cada pime va trampejant aquest aspecte, que en molts casos no serà gens fàcil de solucionar, fins i tot en les aplicacions híbrides que sembla que s’imposen.
