Descobriment sorprenent del James Webb: sis galàxies antigues que no haurien d’existir

Un equip internacional d’astrofísics ha descobert uns quants cossos misteriosos ocults en imatges del telescopi espacial James Webb. En concret, són sis galàxies que van sorgir al començament de l’univers i són tan grans que, segons la teoria cosmològica actual, no haurien d’haver estat possibles. La investigació l’han publicada a la prestigiosa revista científica Nature.

Les galàxies podrien haver nascut al començament de l’univers, aproximadament entre 500 i 700 milions d’anys després del Big Bang, o fa més de 13.000 milions d’anys. A més, són gegantines i contenen gairebé tants estels com l’actual Via Làctia.

“És una bogeria. És increïble que l’univers primitiu fos capaç d’organitzar-se tan ràpidament”, explica en un comunicat Erica Nelson, coautora del nou estudi i professora adjunta d’astrofísica a la Universitat de Colorado.

El James Webb és el telescopi més potent enviat a l’espai. Les darreres troballes no són pas les primeres galàxies que ha observat. L’any passat, un altre equip de científics va descobrir quatre galàxies que probablement es van formar a partir de gas uns 350 milions d’anys després del Big Bang. Aquests cossos, però, eren realment diminuts en comparació amb les noves galàxies, perquè contenien una massa d’estels molt menor.

Els investigadors encara necessiten més dades per a confirmar que aquestes galàxies són tan grans com semblen i que es remunten tan lluny en el temps. Tanmateix, les observacions d’ara fan pensar fins a quin punt el James Webb podria reescriure els llibres d’astronomia.

“Una altra possibilitat és que sigui una altra mena de cossos estranys, com els quàsars febles, cosa que seria igualment interessant”, afirma Nelson. L’any passat, Nelson i els seus col·legues –procedents dels Estats Units, Austràlia, Dinamarca i l’estat espanyol–, entre els quals hi ha l’investigador de la Universitat de València Mauro Stefanon, van formar un equip de recerca sobre les dades que el James Webb enviava a la Terra.

Com ho han descobert?

El telescopi observa a fons l’àrea que hi ha prop de l’Óssa Major, una regió de l’espai amb poca activitat, si més no a primer cop d’ull, que el telescopi espacial Hubble va observar per primera vegada durant la dècada de 1990.

Nelson analitzava una secció d’una imatge de la mida d’un segell quan va veure una cosa estranya: uns “punts borrosos” de llum que semblaven massa brillants per a ser reals. “Eren molt vermells i brillants. No esperàvem veure’ls”, va dir.

Explica que, en astronomia, la llum vermella acostuma a equivaler a llum antiga. Segons Nelson, l’univers s’ha expandit des de bon començament. I a mesura que s’expandeix, les galàxies i més objectes celestes s’allunyen i la llum que emeten s’estira. Com més estirada, més vermella es veu amb els instruments humans. Per contra, la llum dels objectes que s’acosten a la Terra és d’un toc blavós.

L’equip va fer càlculs i va descobrir que les antigues galàxies també eren enormes i tenien entre desenes i centenars de milers de milions d’estels de la mida del Sol.

Nelson i els seus col·legues volen fer servir el James Webb per aplegar molta més informació sobre aquests misteriosos objectes, però ara ja se’ls ha despertat la curiositat. Per començar, els càlculs indiquen que no hi hauria d’haver hagut prou matèria normal –la que compon els planetes i els cossos humans– en aquesta època per a formar tants estels tan ràpidament.

“Si una sola d’aquestes galàxies és real, superarà els límits de la nostra comprensió de la cosmologia”, assegura Nelson.

Segons que apunta la investigadora, els nous descobriments són la culminació d’un viatge que va començar quan era a l’escola de primària. Quan tenia deu anys, va escriure un text sobre el Hubble, un telescopi que llançat el 1990 i que encara avui és actiu. En va quedar enamorada, diu.

“La llum triga un temps a anar des d’una galàxia fins a nosaltres, cosa que significa que quan observes aquests objectes mires enrere en el temps –explica–. Aquest concepte em va semblar tan al·lucinant que en aquell instant vaig decidir que jo em volia dedicar a això.”

El ritme tan ràpid dels descobriments amb el James Webb s’assembla molt als primers dies del Hubble, recorda Nelson. En aquella època, molts científics creien que les galàxies no s’havien començat a formar fins milers de milions d’anys després del Big Bang. Però els investigadors aviat van descobrir que l’univers primitiu era molt més complex i apassionant que no podien imaginar.